Pas endavant important, però no definitiu, perquè Catalunya compti amb uns nous pressupostos de la Generalitat per a l'any vinent. Govern i En Comú Podem han signat aquest dimecres a la tarda un acord per a l'aprovació dels comptes, de manera que l'executiu ja disposaria del suport de 41 diputats per tirar-los endavant. Encara lluny, però, de la majoria que li garantiria la seva aprovació i que requereix també un acord amb PSC o Junts per Catalunya.

Després de setmanes de negociació, el pacte entre el Govern i En Comú Podem s'ha segellat en un document de 16 pàgines que han signat el president, Pere Aragonès, i la coordinadora general i líder parlamentària dels Comuns, Jéssica Albiach, amb el pla de xoc social, l'impuls tant de la transició energètica com del transport públic o millores en la sanitat -sobretot en l'atenció primària- i en habitatge com a principals elements. En canvi, no hi ha grans modificacions en matèria fiscal, un factor que pot facilitar l'entesa posterior amb socialistes o Junts, dues formacions que s'oposaven a incrementar els impostos a les rendes altes, una mesura redistributiva que en principi demandaven els Comuns.

Després de la signatura, en una compareixença posterior al Palau de la Generalitat Albiach ha reconegut que "les negociacions han estat molt difícils. El resultat està lluny del nostre programa de govern però guanya el sentit comú". Segons ella, l'assolir posa "les bases per redistribuir els costos de la inflació, protegir les treballadores, reforçar la sanitat pública i avançar en la planificació ecològica". Minuts més tard, la consellera dela Presidència, Laura Vilagrà, ha reclamat a Junts i PSC que també validin els pressupostos:  "Creiem que tothom estarà a l'altura i no hi ha cap raó perquè no es pugui produir aquesta aprovació", ha dit.

És el segon any consecutiu que En Comú Podem arriba a un acord pressupostari amb el Govern, si bé a diferència de l'any passat -quan Junts formava part de l'executiu- ara el seu vot no és suficient per aprovar-los. El document també estableix la creació d'una comissió seguiment de l'acord, formada per tres membres del Govern i tres dels comuns i que s'haurà de reunir, com a mínim, trimestralment. Desgranem els principals elements del pacte.

Pla de xoc social

L'acord xifra en 555 milions el pla de xoc social que podrà tirar endavant el Govern si s'aproven els comptes i que inclou mesures ja anunciades les darreres setmanes, com ara l'increment del 8% de l'Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), que arribarà als 615 euros mensuals; o la prolongació durant el 2023 de les actuals rebaixes en les tarifes del transport públic. També incorpora l'extensió de la T-Jove fins als 30 anys, destinar gairebé 90 milions a ajudes al pagament del lloguer o la creació d'un fons de 10 milions per començar a erradicar l'amiant de Catalunya, un aspecte també conegut des de fa uns dies.

Impuls a la transició energètica

Amb la voluntat d'accelerar la transició energètica i apropar-se a la descarbonització, l'acord entre Govern i En Comú Podem pretén assolir abans del 2030 els objectius fixats en la Llei del canvi climàtic de Catalunya, aprovada el 2017, i que estableix que d'aquí a vuit anys el 50% de la producció elèctrica a Catalunya provingui de fonts d'energies renovables. En aquest sentit, es destinaran "almenys 246 milions" a incorporar mesures i dotacions perquè l'any vinent suposo un punt d'inflexió i un accelerador en la "transformació del model energètic català".

A nivell més concret, això implicarà destinar 25 milions a l'arrencada de l'empresa energètica pública, "perquè sigui un veritable agent de producció, comercialització i emmagatzematge d'energia de fonts renovables de Catalunya, de suport a la creació de comunitats energètiques i el principal motor de canvi de la conformació del model de producció i comercialització d'energia".

En aquest sentit, es pretén que l'energia pública arribi l'any vinent "al màxim de llars possibles" i per aconseguir-ho s'executaran accions com la instal·lació de plaques fotovoltaiques als sostres dels edificis i equipaments públics per assolir un mínim de 15 MW, s'instal·laran plaques també en sòls d'ús o titularitat pública o es promourà la reversió de les centrals hidroelèctriques catalanes perquè s'integrin a l'empresa energètica pública. A més a més, també s'abocaran recursos a la instal·lació de renovables, com ara 180 milions per "l'acceleració de la instal·lació de fonts de producció d'energia renovable per a l'autoconsum".

Foment del transport públic

A banda de prolongar la rebaixa en les tarifes, a nivell de transport públic el document també parla de "negociar amb l'Estat el restabliment del servei del tren AVANT Tortosa-Barcelona" durant l'any vinent; preparar el terreny perquè el 2025 es desplegui un servei de Rodalies a Lleida amb quatre línies, just en el moment en què aquest estigui operat per la companyia pública Ferrocarrils de la Generalitat; iniciar els treballar per allargar l'RT2 entre l'Arboç i Vilafranca del Penedès i el perllongament de l'R8 de Rodalies entre la capital penedesenca i Martorell; o continuar amb el desplegament dels trens trams "arreu del territori".

A més a més, també es compromet a dotar amb 10 milions l'Estratègia Catalana de la Bicicleta 2025 per desplegar-la, amb la "priorització de l'execució de noves vies ciclistes en la xarxa pedalable interurbana metropolitana o conurbada, així com rutes cicloturistes en el conjunt del territori, amb l'impuls de la intermodalitat de la bicicleta amb el transport públic".

Ampliar el parc d'habitatge públic

En aquest punt, la prioritat de l'acord és ampliar el parc públic d'habitatges, objectiu al qual es destinarien 180 milions, que haurien de permetre adquirir 1.500 pisos buits, que actualment estan en mans de la Sareb o d'entitats financeres, i que anirien a parar a les meses d'emergència; també s'incrementaria la promoció directa d'habitatge i s'incentivarien altres fórmules per augmentar l'oferta de pisos assequibles.

A més, es parla de posar en marxa una "estratègia de mobilització d'habitatges buits per posar-los a disposició del parc d'habitatges de lloguer a un preu assequible", a través de la modificació de l'impost sobre els habitatges buits i el desenvolupament d'una "estratègia activa d'inspecció i sanció a grans tenidors que tinguin pisos buits que no compleixen la funció social de la propietat dels habitatges".

Reforç de l'atenció primària

Amb un sector sanitari molt tensionat i que, de moment, ha convocat una vaga per a finals de gener, la millora de la sanitat pública és un altre dels aspectes destacats de l'acord pressupostari entre En Comú Podem i el Govern. En aquest àmbit els punts més importants són incrementar en 279 milions la dotació de l'atenció primària, per tal d'apropar-se a l'objectiu d'assolir el 25% del pressupost global de l'àmbit sanitari -es fixa que l'any vinent s'arribi al 20%-; dotar amb 100 milions un pla de millora de l'accessibilitat als equips d'atenció primària (EAP) perquè abans d'acabar el 2023, "totes les persones que ho necessitin siguin ateses en 5 dies o menys pel professional més adequat a cada situació clínica"; i destinar 20 milions a consolidar les mesures de suport per atendre de forma preventiva el patiment psicològic i els problemes de salut mental dels joves.

Pocs canvis significatius en matèria fiscal

A nivell fiscal, però, els canvis seran molt reduïts, sense entrar en els grans tributs i es limiten a impulsar la creació de l'impost sobre les emissions portuàries dels grans vaixells -s'entén per creuers-, i de l'impost sobre aliments ultraprocessats; ajustar la tarifa de l'impost sobre el patrimoni per tal que incorpori les noves tarifes per als grans patrimonis que s'ajustin a les derivades de l'impost estatal sobre grans fortunes; així com modificar l'impost sobre habitatges buits, amb un increment del 33% en el gravamen.