La futbolista Jenni Hermoso ha parlat alt i clar per desmentir la versió que ha fet Luis Rubiales sobre el petó que li va forçar després de la final del Mundial de futbol femení en què la Roja va fer història i es va proclamar campiona. "En cap moment ho vaig consentir", ha asseverat la jugadora, fent callar tots els dubtes que el president de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) va sembrar amb el seu discurs ple de declaracions masclistes a l'assemblea extraordinària d'aquest divendres.

Rubiales ha arribat, fins i tot, a insinuar que va ser Hermoso qui s'hi va acostar abans que aquest agafés la seva cara per besar-la; i ha plantejat que no hi va haver cap mostra de rebuig a la jugadora quan es va abraonar per fer-li el petó, posant el focus, de nou, en ella. Donant per fet el seu consentiment. Tot i això, la futbolista va deixar clar des del primer moment que el gest no li va agradar i que esperava que es prenguin "mesures exemplars".

Convé recordar que al llarg de la setmana Hermoso no només ha estat víctima d'un petó forçat, sinó que, a més, va ser pressionada per Rubiales i el seu seleccionador, Jorge Vilda, que ha aplaudit aquest divendres el discurs del president de la RFEF, perquè sortís en la seva defensa. Però l'estratègia de la Federació no va acabar aquí, sinó que prèviament, tal com va avançar Relevo, l'organització va difondre unes declaracions atribuïdes a Hermoso que en realitat ella mai no va dir.

Així ho ha confirmat la jugadora en un comunicat emès a través del sindicat majoritari Futpro: "No tolero que es posi en dubte la meva paraula i encara menys que s'inventin paraules que jo no he dit", ha afirmat.

Rubiales ha convertit la que inicialment seria una reunió urgent on anunciar la seva dimissió, tal com el seu entorn va filtrar a la premsa dijous a última hora de la tarda, en una tribuna política: "S'està executant un assassinat social", ha assegurat, en una reacció contra els que han criticat el petó forçat a Hermoso després de la final del Mundial de futbol femení i l'han definit com un acte de violència sexual.

El president de la RFEF ha situat el feminisme al centre de la diana. Amb un discurs desafiador, victimista, ple de retrets i excuses per intentar justificar els seus comportaments masclistes, Rubiales ha acusat un suposat "fals feminisme" de voler "matar-lo". Aquests atacs han estat l'única resposta que el màxim representant del futbol espanyol ha donat front a les crítiques procedents d'una societat cada cop més intolerant amb les vexacions cap a les dones.

La imatge que aquest matí ha deixat una RFEF amb homes felicitant l'exhibició del seu líder, aplaudint-lo, sense ningú que s'alcés per replicar-lo, ha fet la volta al món i ha rebut la rotunda condemna de totes les jugadores: fins a 81 professionals han comunicat que no vestiran la samarreta de la Roja "si continuen els actuals dirigents".

Història d'una Federació masclista

El menyspreu cap a les dones futbolistes per part de Rubiales i el seu equip es remunta a molt de temps enrere. De fet, la lliga professional femenina (Lliga F) només existeix des de fa un any, mentre que el primer conveni col·lectiu del sector, que garanteix unes condicions laborals mínimes sota les quals les jugadores es poden emparar, com cobrar almenys 16.000 euros anuals, és de 2020 i es va signar després de diverses aturades i jornades de protesta. Una xifra que contrasta amb els 500.000 euros que el president de la RFEF ha ofert al selecció Jorge Vilda per renovar "perquè s'ho mereix", i perquè s'ho ha passat "molt malament".

Però, a què es refereix Rubiales amb això que Vilda ho ha passat "molt malament"? Després de l'Eurocopa del 2022, una part important de l'equip va manifestar el descontentament amb la gestió de la plantilla. La inacció de la Federació va portar 15 jugadores a plantar-se i negar-se a tornar a participar en competicions internacionals fins que no es veiessin reconeguts els seus drets.

No parlaven de diners, sinó de deficiències relacionades amb l'allotjament, el transport, la conciliació o la preparació tècnica, entre d'altres. Reclamaven unes condicions dignes sota les quals exercir el seu treball i van apuntar Vilda com a part del problema. Segons ha avançat Mundo Deportivo, altres motius del seu descontentament hauria estat l'actitud "controladora" del tècnic, que fins i tot arriben a catalogar de "dictatorial".

Per descomptat, el seleccionador va obtenir el suport de Rubiales, que fins i tot va arribar a afirmar que no li feia res jugar amb juvenils abans que parlar amb les jugadores. Com a conseqüència, 12 de les futbolistes que van recolzar la reivindicació no van tornar mai a La Roja. Per això, i per haver participat en la coacció exercida sobre Hermoso i la seva família perquè sortís al vídeo de disculpes amb Rubiales, així com per difondre les declaracions falses, les professionals també veuen necessària la sortida de Vilda com a seleccionador.

Aquest episodi és molt similar al que es va viure precisament al si de la Federació el 2015, quan totes les jugadores que integraven la selecció femenina van dir prou al seu entrenador de llavors, Ignacio Quereda, i van demanar la sortida de l'equip a través d'un comunicat.

Diferents testimonis d'exfutbolistes de la selecció van denunciar llavors la manera d'actuar de Quereda. "A veure si et cuides, que estàs grassa" o "el que necessites és un mascle" són algunes de les perles amb què el tècnic es dirigia a la seva plantilla. A això se sumava la seva homofòbia i infantilització de les jugadores, com quan s'hi acostava i les pessigava les galtes. Amb tot, Quereda sempre va tenir el suport del president de la Federació, Ángel María Villar.

Aquesta estreta relació recorda la de Vilda i Rubiales, i demostra que el masclisme ha impregnat la Federació des dels seus inicis. Tot i que no és una situació irreversible. És més, amb la previsible destitució de Rubiales, si es consideren les més de mitja dotze de denúncies en contra que hi ha en tràmit, s'obrirà la porta a l'elecció d'un nou president i equip directiu.

Podria ser una bona oportunitat per feminitzar i reduir la bretxa de representativitat a l'assemblea de la RFEF (ara només en formen part sis dones) i fins i tot que Espanya es convertís en el cinquè país del món a tenir una presidenta comandant la seva federació de futbol, com ja passa a Anglaterra (Debbie Hewitt), Islàndia (Vanda Sigurgeirsdottir), Estats Units (Cindy Parlow Cone) i Noruega (Lise Klaveness).

Del #MeToo, #Explica-ho i #SóloSíEsSí al #S'ha acabat

Després del #MeToo nord-americà, el #Cuéntalo, que va esclatar amb Cristina Fallarás, i el #SóloSíEsSí, que va treure més de mig país als carrers i va culminar amb la rectificació de la sentència de la Manada, el futbol femení ha portat el # S'ha acabat.

Quatre onades de reivindicacions feministes que han donat veu a dones víctimes de la violència masclista en diferents contextos i que deixen clar que la impunitat, la tolerància i la connivència amb els que abusen de les dones no tenen cabuda a la nostra societat. Així, desenes de dones futbolistes, entrenadores, àrbitres, però també companys de professió i bona part dels clubs professionals han manifestat el seu suport a Hermoso després de veure un Rubiales que s'ha cregut impune i ha fet gala del masclisme amb el seu discurs.