Les peticions de la fiscalia contra 14 joves de Pego (Marina Alta) han alarmat al poble. Per ara, divendres 18 va convocar-se una concentració que va aplegar centenars de persones, en un poble que just arriba als 10.000 habitants. Nombrosos comerços van tancar les portes en senyal de solidaritat i per facilitar als treballadors acudir a la protesta.

Els joves acusats s’enfronten a penes d’entre 4 anys i 9 mesos, la més baixa, i 9 anys i nou mesos de presó, la més alta. Tots 14 estan acusats de desordres públics, dotze d’atemptat i lesions i, a més, encara n’hi ha tres acusats d’amenaces. A Pego, molta gent ha comparat la situació amb la que es va viure al poble navarrès d’Altsasu, on vuit joves veïns van ser empresonats després de ser condemnats per un delicte terrorista per una baralla en un bar amb uns agents de la guàrdia civil fora de servei.

I en aquests fets de Pego hi ha diversos punts de semblança. El cas es remunta al 18 d’octubre del 2020, quan en un partit de futbol entre l’equip local i el Gandia, a primera regional, van fer acte de presència una trentena de membres dels Gandiblues, ultres del Gandia de tendència d’extrema dreta. Aquests van passejar-se pel poble en grup, fent càntics a favor de Hitler, entre altres lemes nazis i realitzant diversos actes de vandalisme, pintades i altra propaganda feixista. "Als grups de Whatsapp van començar a córrer les imatges i els comentaris de la gent que ho estava veient, i de forma espontània, molts joves vam anar a concentrar-nos davant del camp de futbol per mostrar el nostre rebuig al feixisme", explica un veí de Pego que prefereix no dir el seu nom. A causa de la concentració antifeixista, els membres del Gandiblues van quedar-se tancats dins el recinte esportiu durant quatre hores, sense atrevir-se a eixir. Finalment, un operatiu de la Guàrdia Civil va arribar per escoltar-los fins fora del poble. En aquest moment es van viure moments de tensió i també es van produir algunes càrregues.

Detencions amb "rerefons polític"

L’endemà es va produir la primera reacció, amb una primera detenció d’un jove de Pego implicat en col·lectius antifeixistes, el que ja va motivar una primera concentració massiva de solidaritat. Un mes després es produirien la resta de detencions. "Als detinguts els haurien pogut citar a declarar a comissaria, però la Guàrdia Civil va preferir detenir-los de forma ostentosa a la porta de casa o de la feina, o enmig de la universitat. Va ser una acció innecessària i molt dolosa", explica l’advocada d’alguns dels detinguts, Maria Josep Martínez.

Des del grup de suport als detinguts que s’ha creat a Pego destaquen que aquestes detencions "tenien un rerefons polític, de criminalització al moviment antifeixista i d’alarmar el veïnat i en l’entorn dels detinguts". Una motivació política que, a parer seu, es manté "en la desproporció de les peticions fiscals", ja que consideren que si no es tractara "d’una qüestió política no hi hauria ni aquesta actitud de la Guàrdia Civil ni de la Fiscalia". En aquest sentit, les mateixes fonts remarquen que "no es va tractar en cap moment d’una baralla entre bandes ni un atac als seguidors del Gandia. Els seguidors del Gandia van poder eixir del camp i anar-se’n a casa sense cap problema. Va ser una mobilització antifeixista de caràcter espontani".

Martínez també considera que les peticions de Fiscalia són "desproporcionades" i, fins i tot, superen les de l’acusació particular presentada per quatre dels guàrdies civils que van patir lesions lleus aquell dia. "Té un punt d’escarment i de generar por. I es veu més clarament si es compara, per exemple, amb el tracte que van rebre els feixistes del 9 d’octubre [en referència a les agressions a manifestants en ple centre de València durant la Diada del País Valencià del 2017 que ni van ser detinguts de forma pública ni se’ls demana penes de presó tan elevades, malgrat que els fets són molt més greus]. De fet, tampoc tenim cap constància de cap actuació ni investigació cap als ultres del Gandiblues per exaltació del feixisme o per vandalisme, i aquestes coses reafirmen el sentiment d’impunitat d’aquests grups".