La primera descripció d'una invasió alienígena de la Terra la va fer H.G Wells a 'La guerra dels mons', publicada el 1898. La novel·la ha sigut una influència per a molts artistes que han fet dels marcians la pedra de toc de la seva producció. La fascinació dels humans per Mart es remunta a temps molt antics, i ara, al CCCB es pot visitar 'Mart. El mirall vermell', una mostra on a través de la ciència, l’art i la literatura el planeta vermell n’és el protagonista. Del muntatge se’n desprenen reflexions diverses, i rumiar sobre el futur de la nostra espècie n’és una.

Potser per això, la cita que marca l’inici del recorregut és aquesta: "No soc ningú. Soc jo: això és tot. Però, sigui el que sigui, soc allò que soc, (···) i no pots evitar-ho". Paraules que pertanyen a 'Les cròniques marcianes' de Ray Bradbury, un altre llibre mític de la ciència ficció. La feinada de documentació i síntesi per reunir a la mostra tots els científics i escriptors que van intuir l’enormitat de l’univers i van quedar fascinats per Mart és una meravella, hi són tots, des de Galileu, passant per Cassini fins a Lowell.

Comissariada pel director del CCCBLab, Juan Insua, l’exposició explora el vincle dels humans amb Mart, des de l’existència de les primeres cosmogonies i l’Ares de la mitologia grega fins als nostres dies. Per materialitzar aquesta relació, a la mostra hi són presents llibres, escultures, dibuixos, fotografies, còmics, pel·lícules, manuscrits de col·leccionista, i també una joia mineral: un petit meteorit marcià ("una pedra rara" anomenada KSAR Ghilane 002), descoberta per una exploradora al desert del Sàhara.

El futur de la nostra espècie

'Mart. El mirall vermell' a banda d’aconseguir crear una atmosfera capaç de fer-nos desconnectar de les cabòries quotidianes i fer-nos volar lluny, també té un altre mèrit, el de qüestionar l’antroprocentrisme amb el que ens enfrontem al món. Perquè tal i com s’apunta a l’àmbit dedicat a les espècies marcianes, tot pot semblar alienígena depèn de com es miri. Des de les il·lustracions dels naturalistes decimonònics fins a les pors que provoquen les criatures marines de tentacles gegants. I és quan resulta inevitable pensar que potser els marcians i les marcianes som nosaltres.

La mostra tampoc obvia la situació actual d’emergència climàtica. Un panorama provocat per l’espècie humana i que afecta a totes les espècies que vivim en aquest diminut planeta blau. El diagnòstic és el que és, i sabem que compromet el futur de les noves generacions; per això a la mostra hi són presents les tesis dels que plantegen les opcions de descobrir un planeta B, acompanyades d’unes desèrtiques imatges de Mart que ajuden a imaginar com seria la Terra sense humans.

L’exposició es podrà visitar fins l’11 de juliol i a banda del recorregut que convida a gaudir-lo sense pressa, el muntatge compta amb un programa d’activitats que inclou debats sobre el cosmos, projeccions i propostes educatives com la Viquimarató Marciana en línia prevista del 5 al 18 d’abril, o la propera edició al juny del Kosmopolis tintada per la ciència ficció i les distòpies. Totes les activitats previstes es poden consultar al web del CCCB.