La crisi econòmica del coronavirus ha destruït milers de llocs de treball, però hi ha col·lectius, com les persones amb discapacitat o problemes de salut mental, que ja patien una precarietat i discriminació prèvies. Entitats com AMMFeina o Dincat alertaven aquest abril que es perdrien aproximadament unes 9.000 ocupacions de persones amb especials dificultats, i un informe de la Fundació Adecco i CHM Obres i Infraestructura l'ha confirmat: la contractació es va situar gairebé un terç per sota de l'any anterior a Catalunya, després de caure un 33,2% el 2020, el descens més gran de la dècada. La Generalitat avisa que encara no han recollit les xifres definitives i apunta que on hi ha hagut més afectació ha estat en el mercat laboral ordinari i no en els Centres Especials de Treball (CET). Però algunes entitats que treballen en els CET, que són centres on treballen persones amb discapacitat en un entorn més protegit laboralment, no comparteixen aquesta afirmació.

El director general d'Economia Social, Tercer Sector i Cooperatives, Josep Vidal, assegura que, malgrat confiar en les dades de les entitats, de moment la crisi no ha afectat la sol·licitud de subvencions per part dels Centres Especials de Treball (CET). El que sí que han constatat és que moltes persones amb especials dificultats els hi han aplicat un ERTO.

Ara bé, Vidal apunta que aquesta precarietat està relacionada sobretot amb l'àrea en el qual treballi la persona. "El sector agroalimentari no té la mateixa problemàtica que els que estan en restaurants o altres activitats afectades per la crisi", apunta, fet que també assenyala l'informe de la Fundació Adecco i CHM Obres. El director de Dincat, Carles Campuzano, insisteix que en l'empresa ordinària les persones amb discapacitat són les primeres que perden el treball, i afegeix que els instruments públics "no són prou potents per a protegir aquestes ocupacions". D'altra banda, assenyala que els CET sí que protegeixen els empleats i intenten preservar en major mesura els seus llocs de treball.

Falta d'adaptació de les empreses convencionals

Raquel Arriaza treballa des de setembre del 2020 en una cadena de menjar ràpid, però abans d'això va estar nou mesos buscant treball pel seu compte. "Ha estat gràcies al servei d'integració laboral d'Atendis, perquè jo m'he esforçat moltíssim pel meu compte... però és que he trobat ofertes que demanaven a persones amb discapacitat tenir cinc idiomes", denúncia Arriaza amb una indignació ferma.

De fet, un dels problemes principals és l'incompliment de la Llei General de Discapacitat (LGD): En aquesta llei s'exigeix que un mínim del 2% de la plantilla d'una empresa ha d'estar integrada per persones amb especials dificultats, però moltes vegades el que fan les empreses és contractar a algú un parell de dies i tirar-lo, que és el que li va passar a Raquel en una empresa de neteja. "Em van tirar al cap de dos dies", reclama. "Hi ha empreses que per molt que diguin que no descarten perfils amb discapacitat, si no és a través d'un servei d'integració, no t'agafen. Els falta informació. En els supermercats, per exemple, hi ha molt poca gent amb discapacitat treballant", explica Raquel.

Tal com remarca el dinamitzador dels Consells de participació de persones i famílies de Dincat, Pablo Fernández, la normativa exigeix un mínim de contractacions, però no inclou un pla específic per a la discapacitat intel·lectual, i solen contractar persones amb discapacitats físiques "per evitar gestionar els nervis", ja que la majoria no tenen una formació prèvia per gestionar a aquestes persones. A més, aquest 2% tampoc es compleix perquè a les empreses els surt més econòmic pagar la multa que complir-ho. En aquest sentit, Campuzano afegeix que el sector públic tampoc compleix amb la quota del 7% -de la qual un 2% està reservat a les persones amb discapacitat intel·lectual-.

Per part seva, Sergi Moncunill està content en el CET en el qual treballa, on es dedica a la part logística, però s'està preparant oposicions per entrar en el mercat laboral ordinari. "Vaig començar en el CET amb un nivell molt baix, però ara estic en un nivell molt alt i és el moment en el qual pots anar a l'empresa ordinària, perquè en cas contrari retornen al taller a persones que no han estat acceptades en un o dos mesos", detalla. De fet, un dels problemes radica en el fet que no es fa l'acompanyament adequat en les empreses convencionals. Així ho denuncia la secretària d'AMMFeina, Núria Martínez: "Hauria d'haver-hi unes polítiques clares i que el suport sigui flexible i a mesura de cada persona", apunta, qui destaca que les persones amb problemes de salut mental a vegades es troben amb entorns hostils i sense l'acompanyament adequat, la qual cosa fa que abandonin el seu lloc o que els tirin.

Enfront d'aquesta situació, Josep Vidal reconeix que fa falta revisar el model d'acompanyament cap a l'empresa ordinària, perquè encara que és essencial que els CET continuïn operatius, si la transició no es fa adequadament, les persones amb especials dificultats es quedaran en els CET, no evolucionaran, i els mateixos centres hauran d'assimilar tasques per a les quals no estan preparats. Així i tot, Martínez insisteix que és necessari mantenir aquests centres perquè no tothom està capacitat per treballar en el món laboral ordinari. "És necessari canviar les normatives perquè les empreses grans s'adaptin a les necessitats especials", insisteix.