El raper Pablo Hasél atén Públic des de la presó de Ponent de Lleida. El mètode és peculiar, per raons òbvies. Aquest diari va lliurar una llista de preguntes als seus advocats i el raper va contestar en unes quartilles a mà. Per tant, no hi ha hagut lloc a la conversa ni a la rèplica. Es tracta d'un mer qüestionari.

A més, el mateix Hasél ha demanat en la seva resposta que l'entrevista es publiqués en la seva integritat i sense edició. Aquest diari ha decidit complir amb la seva petició, incloent-hi una pregunta que contenia un error en la seva formulació. Tal com corregeix el mateix Hasél a l'entrevistador, Unidas Podemos va demanar l'indult i no l'amnistia per a l'ara pres.

Les respostes del raper tenen data del 26 de febrer. Es tracta de la primera entrevista que Hasél concedeix des de la seva entrada a la presó.

Com està? Com és el seu dia a la presó?

Estic fort encara que per motius obvis la presó no és un lloc on poder dir que un està bé. He passat una setmana en quarantena tancat 23 hores a la cel·la sortint una hora al dia a un pati que literalment en poc més de deu passes es recorre. Ara surto una mica més, però continua sent el mateix pati perquè no m'han mogut d'aquest mòdul en barallar-me per una cel·la individual a la qual en teoria tenim dret i que és una reivindicació històrica amb els presos polítics. Passo el dia llegint, fent el poc esport que pot fer-se en un espai tan reduït, escrivint i xerrant amb els pocs presos amb els quals puc estar.

Quina activitat fa per a matar el temps? Està component?

Estic escrivint un llibre de poemes, articles i cartes. M'inspiro en el que visc a més de continuar reflectint la realitat de fora.

Ha pogut veure les protestes contra el seu empresonament? Què li semblen?

He pogut seguir algunes protestes i m'han emocionat, hi ha hagut una gran resposta que té encara més valor en època de desmobilització. Van aprofitar aquesta època per empresonar-me creient que hi hauria poca resposta i els ha sortit el tir per la culata. La bona feina del moviment solidari i la meva actitud ferma han facilitat, però s'han sumat altres factors com el creixent cansament per la misèria i repressió cada vegada més generalitzades. La joventut sense sortides dignes ha tret la ràbia als carrers.

Els mitjans s'han centrat molt en els disturbis que s'han produït en moltes d'aquestes concentracions. Quina opinió li mereix?

Hi ha molta hipocresia respecte a la violència i s'oculta la violència en forma de negació de drets i llibertats fonamentals, que és la que provoca els disturbis. És simple: sense condicions de vida tan indignes no hi hauria disturbis; sense repressió tampoc.

Els grans mitjans del capital criminalitzen i condemnen l'autodefensa, però no condemnen les causes que porten a aquesta reacció.

En principi vostè ha entrat per complir una condemna de nou mesos de presó. No obstant això, ha acumulat noves sentències. Quina perspectiva li traslladen els seus advocats? Creu que podrà abandonar la presó en nou mesos?

Estem pendents de si em fan pagar amb presó la pena-multa de 30.000 euros que l'elevaria [la pena] a més de 2 anys i de si altres condemnes es fan fermes. Dubto que 'només' passi nou mesos a la presó i dependrà de la pressió de la solidaritat i que els interessi o no que estigui pres. Em mentalitzo per al pitjor perquè d'un Estat així es pot esperar qualsevol cosa.

Què li va semblar el manifest en la seva defensa que van signar artistes com Sabina demanant que es frenés el seu ingrés a la presó?

És positiu que pesos pesants del món de l'art i la cultura que tradicionalment han secundat o fan costat a aquest Govern hagin demanat la meva llibertat en defensa de la llibertat d'expressió. Posa en relleu fins a quin punt genera rebuig les pràctiques del règim. Però ni així canvien. En tot cas, serà sobretot la lluita als carrers la que pugui arrencar la meva llibertat. La solidaritat és molt més que signar manifestos.

Algunes de les seves declaracions públiques fan referència a una operació d'Estat per empresonar-lo ja sigui en les causes obertes per enaltiment o per les quals el condemnen per agressió. Per què creu que l'Estat el persegueix?

Hi ha una clara operació d'Estat per empresonar-me molt temps i és tan descarada que escandalitza a nivell internacional o a persones que no simpatitzen amb el que defenso. Que el tercer dia del meu empresonament m'arribés una altra condemna (pendent de recurs al Suprem) per un muntatge policial sense proves, com pot comprovar qui llegeixi la causa sencera, ho fa evident.

A més de tenir més causes pendents com un delicte expressió/d'odi per increpar al jugador de futbol nazi Zozulya, pel qual em poden caure fins a 4 anys més, o els sis anys i mig que em demanen per assistir a una manifestació contra la repressió en la qual malgrat no participar en els disturbis i poder provar-ho m'imputen igual.

Aquesta operació d'Estat es deu al fet que com va reconèixer la fiscal: 'És perillós perquè és conegut i incita a la mobilització social'.

Arran del seu ingrés a la presó s'ha debatut molt sobre la seva persona. Vostè es considera una persona violenta o que anomeni a la violència?

Com a part d'aquesta operació, els mitjans que serveixen més a l'Estat han llançat una campanya per demonitzar-me amb tota mena d'injúries. Això sí que són injúries i no explicar fets objectius pels quals he estat empresonat. Repudio la violència amb la qual ens oprimeixen i defenso l'autodefensa. Això no em converteix en violent, tot el contrari. Estimo la pau i aquesta només és possible amb justícia. Ara, si per lluita per la justícia ens agredeixen, no crido a quedar-se de braços plegats perquè això facilita que els veritables violents imposin la barbàrie.

Les paraules construeixen realitat?

Les paraules poden crear consciència i aquesta, lluita. Per això empresonen fins per utilitzar les paraules com a armes. Són tan cínics que demanen no usar la violència revolucionària quan ni ells renuncien a la violència i després reprimeixen fins i tot la lluita pacífica.

Amb el debat en les xarxes socials també han sorgit veus crítiques amb alguns dels seus tuits antics. També l'han titllat de masclista per un tuit seu de 2012 en el qual animava al bukake contra unes certes dones. Es penedeix de declaracions com aquesta?

Dins del linxament per restar-me suport i pintar-me com el que no sóc, han rescatat tuits de fa deu any amb expressions masclistes que de broma o no van ser un error que he corregit fa molt amb autocrítica pública i demostrada. Ens han maleducat en el masclisme i absolutament tots hem dit expressions masclistes, però creiem en la reeducació i el que compta és corregir-lo.

Ara hi ha més sensibilitat sobre aquest tema, fa deu anys estava més normalitzat. El que és repugnant és que recorren a allò llunyà passat rectificat per atacar-me els feixistes que ja en el present diuen i fan coses moltíssim pitjors o els qui parlen com si no haguessin comès errors o no hi hagués dret a corregir-los i millorar. Em vaig criar escoltant rap dels Estats Units molt masclista i en la meva vida lluito contra això. A falta d'arguments per justificar el meu empresonament, mitjans que difonen el pitjor masclisme, recorren a això.

Per què es considera un pres polític?

Clarament soc un pres polític perquè estic a la presó per una lluita política.

Unidas Podemos ha demanat l'amnistia per a vostè i per a Valtònyc i el Ministeri de Justícia ha anunciat una reforma dels delictes d'opinió. Quines expectatives li generen aquests moviments polítics?

Unidas Podemos ha demanat l'indult que no és el mateix que l'amnistia. Ho ha fet per la pressió als carrers perquè això ve de llarg i no feien res. Per què no ho van demanar fa tres anys quan haguessin empresonat Valtònyc si no s'hagués exiliat? Perquè no va haver-hi aquesta resposta. El Codi Penal només serà reformat si la lluita als carrers té continuïtat. A França s'han tombat mesures repressives per mesos de lluita més contundent que la d'aquí.

Dies abans de la seva entrada a la presó va afirmar que havia considerat l'opció de marxar a l'exili com va fer Valtònyc. Ara que està dins, que ha vist tant les conseqüències d'estar empresonat, creu que va prendre la decisió correcta quedant-se dins de l'Estat?

La resposta m'ha tornat a mostrar que quedar-me va ser l'opció correcta per a la lluita, encara que jo tindria condicions molt menys dures a l'exili. L'Estat, encara que no s'esperés tanta, sabia que hi hauria [resposta] i per això em permetia viatjar a l'estranger perquè volien que m'exiliés per evitar-se escàndol als carrers i escàndol internacional.

El sorprèn com de mediàtic que ha estat el seu cas una vegada es va consumar la seva entrada a la presó en contrast amb el relatiu poc ressò que va tenir el seu procés judicial?

No em sorprèn que hagi estat tan mediàtic perquè una barbaritat com aquesta escandalitza a tots menys als feixistes, d'aquí ve que es vulguin tapar els motius del meu presidi. És més, fins i tot alguns feixistes ho han vist excessiu.

Té un projecte musical a curt termini? Funcionarà alguna espècie d'autocensura per evitar noves condemnes?

Continuo escrivint cançons i no penso permetre que ens dictin què escriure, per això ens reprimeixen. La llibertat d'expressió no es defensa amb autocensura.

Vol afegir alguna cosa més?

La claveguera de les clavegueres representada per Inda i companyia han arribat al punt d'utilitzar una metàfora meva en la qual dic 'La ilusión es una fulana demasiado cara, la tendré que violar' per dir que jo crido a violar a les dones!

És repugnant i gravíssim. Resumeix la guerra bruta desinformativa per criminalitzar-me i ells tenen total impunitat. Si jo fes això amb ells em caurien més anys de presó.