Público
Público

Òmnium reivindica l'amnistia com una "victòria" i apunta a l'autodeterminació: "Ho tornarem a fer"

Un acte a l'Hospitalet de Llobregat amb la presència de Jordi Cuixart i Valtònyc ha servit per celebrar l'assoliment de la llei i per denunciar que la repressió "continua"

Acte d'Òmnium Cultural per celebrar l'amnistia a l'Hospitalet de Llobregat.
Acte d'Òmnium Cultural per celebrar l'amnistia a l'Hospitalet de Llobregat. Albert Hernández / ACN

Més de 700 persones han assistit aquest dissabte a l'acte organitzat per Òmnium Cultural per celebrar l'amnistia i per reivindicar l'autodeterminació en el recinte de La Farga de l'Hospitalet de Llobregat. Amb un to d'evident positivisme i denúncia, el president de l'entitat, Xavier Antich, ha assegurat que aquesta llei "no és una claudicació", sinó el "reconeixement que tot el que han fet no és delicte" i és "el punt de partida" per forjar un "projecte d'alliberament nacional" que involucri tota la ciutadania.

A diferència d'altres entitats com l'ANC, per a Òmnium l'amnistia és una "victòria" i un primer pas per aconseguir l'"autodeterminació" de Catalunya. Antich també ha denunciat que la repressió contra activistes independentistes "continua", però que no frenarà la mobilització i que, en qualsevol cas, ho tornaran "a fer les vegades que faci falta".

L'acte ha comptat amb la presència de l'antiga directiva d'Òmnium, encapçalada per l'anterior president, Jordi Cuixart, un dels condemnats pel Suprem en el judici del Procés. També ha assistit el raper Josep Miquel Arenas 'Valtònyc' ―qui ha tornat després de més de cinc anys exiliat― i altres figures represaliades o investigades per la seva relació amb el moviment independentista.

Cuixart va ser empresonat durant tres anys i vuit mesos i indultat el 2021. Segons Antich, Cuixart "va marcar un horitzó" i va deixar "un encàrrec" a finals de 2019. El problema, deia, no eren només els presos polítics o els exiliats, sinó els "centenars de represaliats" per exercir els seus "drets fonamentals". Ja en aquest moment es va posar per primera vegada l'amnistia sobre la taula, arrencant una iniciativa que ha requerit un "amplíssim consens de la societat catalana: institucions, partits polítics, societat civil organitzada i ciutadania".

Antich s'ha mostrat orgullós d'aquesta "conquesta" que ha aconseguit "forçar" a l'Estat a reconèixer que "l'exercici dels drets fonamentals" no és un "delicte" i que "els problemes polítics han de tenir solució política". Segons Òmnium, la xifra de represaliats per diverses causes relacionades amb l'independentisme puja fins més de 4.500, afectant, al seu torn, a les famílies de totes aquestes persones.

Ofensiva judicial contra l'independentisme

"Estiguem preparats perquè la repressió continua i continuarà", ha assegurat Antich, fent referència als recents moviments del poder judicial, que ha accelerat causes contra l'independentisme que mantenia congelades des de fa anys. "Fa 24 hores que sabem que la Fiscalia de l'Audiència Nacional demana 27 anys de presó per als activistes encausats per l'Operació Judes", ha afegit. Dotze membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) van ser acusats de terrorisme, el mateix delicte al qual s'enfronten els dirigents del moviment Tsunami Democràtic.

"De quin terrorisme parlen?", ha dit Antich, i ha assegurat que van sortir a manifestar-se, a tallar carreteres i a omplir l'aeroport com a resposta a la sentència als presos polítics emesa a la tardor de 2019. "Tsunami som tots. Si acusen a Oleguer Serra de terrorisme, acusen a Òmnium Cultural de terrorisme", ha afirmat, fent referència a un dels directius de l'entitat investigats.

Una ferma voluntat s'ha fet palesa en les paraules d'Antich, qui ha assegurat que "estan preparats per sabotatge de molts jutges que voldran impedir l'aplicació de l'amnistia" i que continuaran al servei de totes les persones represaliades. En aquesta mateixa línia, el president d'Òmnium ha evidenciat l'expressa necessitat de crear un "projecte atractiu i transformador" que permetrà a Catalunya "ser el país que vol ser".

En última instància, Antich ha remarcat que no es pot caure en la "autocomplaença" perquè els últims resultats electorals són un senyal d'alerta, així com la "desconnexió" actual dels joves. Toca treballar i "preparar el terreny" per construir el camí cap a la "llibertat". "Toca mirar al futur i construir el present, no ens regalaran res. El conflicte polític només es resoldrà votant", ha sentenciat. L'acte ha finalitzat amb crits d'independència d'un públic entregat.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?