L'escriptora, filòloga i professora Núria Esponellà (Celrà, 1959) ha recollit aquest dimarts el 53è premi Prudenci Bertrana, dotat amb 30.000 euros, gràcies a l'obra Ànima de tramuntana. Es tracta d'una novel·la intimista que, segons Esponellà, parla de "la capacitat de resistència i transformació de les dones". D'altra banda, el premi Carles Rahola d'assaig ha estat pel periodista i escriptor Xavier Febrés; la poetessa i narradora Maria Josep Escrivà s'ha emportat el 43è premi Miquel de Palol de Poesia i Ruth Tormo ha recollit el 35è premi Ramon Muntaner de Literatura Juvenil.

Esponellà ha guanyat diversos premis literaris entre els quals destaquen el Premi Ciutat d'Olot (1986), el Premi Mercè Bayona atorgat al poemari Un vent, una mar (Quaderns Crema, 1994), el Premi Goleta i Bergantí per La mirada de la gavina (Viena, 2001), el Premi Bonmatí de periodisme i el IV Premi Columna per la novel·la La travessia. Així mateix, el 2009 va guanyar el Premi Nèstor Luján de novel·la històrica per Rere els murs.

Per altra banda, el 41è premi Carles Rahola d'assaig, dotat amb 6.000 euros, ha estat pel periodista i escriptor Xavier Febrés (Barcelona, 1949) per l'obra Josep Pla o la vitalitat. Febrés ha optat per fer una biografia literària de l'escriptor gironí i ha destacat el seu paper "polèmic i insolent" amb el seu estil que plantava cara al corrent artístic del moment, el noucentisme. Febrés, col·laborador en diversos mitjans de comunicació, entre ells La Vanguardia, El Periódico o el Punt Avui, ha publicat els llibres Els últims dies de Machado; Maillol, l’escultor carnal; El mirall de l’Acròpolis; Elogi i refutació de la tramuntana; Breu història de França, i Josep Pla: sis amics i una amant.

La poetessa i narradora Maria Josep Escrivà (el Grau de Gandia,1968) s'ha emportat el 43è premi Miquel de Palol de Poesia, valorat amb 2.400 euros, amb Sempre és tard. Segons la doctora en Filologia Catalana, el seu nou treball repassa temes tan diversos com ara "l'absència, la pèrdua o l'erotisme", un conjunt de sentiments que combinats "ens fan sentir més vius". 

Amb Josep Lluís Roig es va fer càrrec de l’edició de L’inventari clement de Gandia, poemari fins aleshores inèdit de Vicent Andrés Estellés, amb el qual va guanyar el premi Ausiàs March l’any 1966. Com a poeta rep l’any 1992 el Premi Senyoriu d’Ausiàs March de Beniarjó per Remor alè (1993), i el 1997, el Marià Manent per A les palpentes del vidre (1998). L’any 2007 guanya els Jocs Florals de Barcelona amb Flors a casa (2007). Com a narradora, en destaquen Àngels de nata (2013) o el relat poètic L’Home del Capell de Palla (2017).

Ruth Tormo (Barcelona, 1974) ha recollit el 35è premi Ramon Muntaner de Literatura Juvenil, dotat amb 6.000 euros, amb l'obra Sense codi de barres. Llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona, actualment treballa Departament de Comunicació de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Tormo ha guanyat diversos premis, entre ells el Premi de Narrativa Infantil i Juvenil Guillem Cifre de Colonya (2018), Núvol (2017), Joles Sennell (La Seu d’Urgell, 2017) o el Joan Petit (Blanes, 2017).

El premi Cerverí a la millor lletra de cançó d'enguany ha estat per Ginestà i el tema Estimar-te com la terra. El jurat ho ha decidit de forma unànime i el líder de la banda, Pau Serrasolsas, ha destacat que és "la cançó que ens ha donat més alegries". El coautor de la lletra ha explicat que la cançó parla "d'estimar amb la llengua" i creu que és una combinació dels tres tipus de temes que interpreten: una cançó d'amor, reivindicativa i abstracta.

Per la seva banda, el premi Lletres ha estat per Lectures en Ruta i el podcast La Lectora, un podcast de crítica literària. El primer es tracta d'un projecte literari juvenil que proposa itineraris per descobrir espais relacionats amb la literatura i també l'oportunitat que els joves coneguin crítics literaris, editors o periodistes.