L'Hospital Vall d'Hebron i el Barcelona Supercomputing Center (BSC) començaran en les pròximes setmanes les proves de validació clínica d'una nova tècnica de detecció precoç del càncer de mama basada en ultrasons en 3D que no utilitza radiació. Aquest sistema, pioner al món, podria revolucionar el diagnòstic d'aquest tipus de tumors, ja que és totalment inofensiu en no utilitzar radiació, a més d'oferir una imatge superior. El projecte utilitza algorismes inspirats en altres procediments d'àrees de recerca completament diferents, com l'anàlisi del subsòl terrestre.

Els impulsors del projecte esperen que aquesta tècnica, un cop estigui validada, pugui complementar i millorar el diagnòstic del càncer de mama, però a més, plantegen que podria acabar reemplaçant els mètodes de diagnòstic actuals, com les mamografies. "Estem convençuts que el futur de la imatge mèdica és el que estem dibuixant aquests dies a l'hospital", afirma el coordinador del projecte QUSTom i investigador del BSC, Josep de la Puente, en declaracions a l'ACN.

En les pròximes setmanes, el projecte reclutarà voluntàries entre les dones que participen en el programa de detecció precoç de càncer de mama de l'Hospital Vall d'Hebron, amb la previsió que n'hi participin una seixantena. "Es tracta d'una prova de concepte per entendre si aquesta nova imatge és potencialment útil o no", recalca Ana María Rodríguez, cap del Servei de Radiologia de la Dona de Vall d'Hebron. El projecte compta amb un finançament d'uns 3 milions per dos anys, amb una extensió de sis mesos.

Un diagnòstic més precís, amb imatges en temps real

La doctora Rodríguez exposa que la nova tècnica combina l'adquisició de dades amb ecografia que, sumades a un processament amb supercomputació i intel·ligència artificial, ha de permetre arribar a un diagnòstic més precís. "Tindrem molta informació de la forma i la funcionalitat per caracteritzar millor els tumors i el teixit sa", destaca Rodríguez, que també és investigadora principal del grup d'Imatge Mèdica Molecular del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR).

A diferència dels dispositius d'ultrasons tradicionals utilitzats en ginecologia, que proporcionen imatges en temps real, aquesta tecnologia prioritza la màxima qualitat d'imatge per millorar la precisió del diagnòstic.

Per a la presa d'imatges, s'utilitzarà un Tomògraf Informatitzat per Ultrasons 3D (3D USCT III), dissenyat i construït pel Karlsruher Institut für Technologie (KIT) a Alemanya, un dels socis de QUSTom. És l'únic dispositiu complet d'aquestes característiques al món.

Amb una obertura hemisfèrica 3D que consta de 2.304 transductors individuals, examina el teixit mamari a la recerca de canvis patològics. El KIT ha estat treballant en el desenvolupament de prototips addicionals, però el primer a sotmetre's a validació amb pacients és el que es troba actualment a Barcelona.

Un procés més còmode per a la dona 

En aquesta nova tècnica, la pacient es col·loca boca avall en un llit, mentre submergeix el pit en un recipient ple d'aigua a una temperatura de 36,5 °C. Després s'utilitza l'ultrasonografia per recollir dades de cada pit per separat en un procediment que dura aproximadament 3 minuts per pit.

Es tracta d'un procés indolor, més còmode i ràpid per a la dona, que evita la compressió d'una mamografia i la radiació d'aquesta prova, encara que la dosi que utilitza és mínima i dins els paràmetres establerts com a segurs.

A més, el nou sistema ofereix una qualitat d'imatge potencialment superior i un millor seguiment dels tumors. Pot ser especialment beneficiosa per a persones amb teixit mamari dens, el 40% de les dones al món, segons la Societat Espanyola de Senologia i Patologia Mamària (SESPM).

Les dades enregistrades es transfereixen a un ordinador i, en qüestió d'hores i després de milers de simulacions, el programari utilitzat en el supercomputador genera imatges 3D reals d'alta qualitat, capaces de proporcionar un diagnòstic precís. Aquestes imatges estan llestes per ser analitzades pels metges.

"Són processos que poden tardar cinc, deu o quinze anys"

La tècnica que ara s'està provant encara té, però, un recorregut llarg per davant abans que sigui una realitat clínica, ja que necessita tests i assajos clínics que la validin. També cal optimitzar l'aparell tomogràfic, ja que ara és un prototip, així com el programa de supercomputació.

"Són processos que poden tardar cinc, deu o quinze anys, però conceptualment són tan innovadors i poden canviar la pràctica clínica per a la detecció precoç del càncer de mama que és necessari aquest recorregut", remarca la doctora Rodríguez, que confia que a la llarga aquesta tècnica sigui la prova gold standard -la considerada de màxima fiabilitat per diagnosticar una malaltia- en cribratges cada vegada més personalitzats.

Actualment, el programa de cribratge poblacional de càncer de mama es dirigeix a dones entre 50 i 69 anys amb una mamografia cada dos anys. L'objectiu, detectar possibles casos en les fases inicials, quan són més fàcils de tractar-los i curar-los.