Ha eclipsat la crisi sanitària la qüestió nacional? Tot i que la reconstrucció econòmica sembla dominar-ho tot, el conflicte polític és ben lluny d’haver-se resolt i ocupa un espai important als programes dels partits. Aquestes són les propostes més destacades.

Junts per Catalunya

En un document fet públic amb les "50 primeres mesures principals per a un govern fort i eficient", la proposta de Junts que més repercussió ha tingut és la de "sol·licitar la intervenció dels organismes europeus per assolir un referèndum acordat i vinculant" si les formacions independentistes obtenen més del 50% dels vots. Els juntaires també es proposen "aconseguir una llei d'amnistia" com "a punt inicial en la resolució del conflicte polític de Catalunya amb l'Estat basat en l'exercici del dret d'autodeterminació de la nació catalana."

Esquerra Republicana de Catalunya

Els republicans consideren "inevitable" la independència i la proclamació d’una república "en el marc de la Unió Europea i amb el compromís per la governança global". Però "per fer-ho hem de ser més i preparar-nos encara millor" i per això es comprometen a "forçar l’Estat espanyol a acceptar el dret a l’autodeterminació i l’amnistia com a úniques vies per resoldre el conflicte polític amb Catalunya, com un pas més per la via àmplia cap a la independència". Amb aquest objectiu, proposa crear "espais de sobirania", com ara desplegar una Agència Tributària de Catalunya amb capacitat de gestionar tots els impostos o crear una banca pública. ERC fa referència en el seu programa als Països Catalans, marc que busca potenciar "estrenyent els llaços i la col·laboració institucional" amb els diversos governs d’aquest espai territorial.

PSC

Els socialistes creuen que una "dècada marcada per governs independentistes deixen una societat dividida, esgotada i més desigual" i volen obrir "una nova etapa". Al seu parer, "el federalisme" és la millor forma de garantir la recuperació econòmica i aprofitar "la gran oportunitat que suposen els fons europeus i les aliances amb el govern d’Espanya i el món local" i també per ser "el model que millor s’ajusta al món d’interdependències creixents i sobiranies compartides en què vivim". Per al PSC, cal "cooperació, coordinació i lleialtat entre administracions". Per aconseguir-ho, defensa "la negociació i el pacte, la voluntat de diàleg i d’acord" i "abandonar la judicialització" de la política. Entre les mesures concretes, planteja "la negociació d’un nou model de finançament", "una harmonització fiscal per evitar desigualtats", i una reforma constitucional per convertir "l’Estat de les autonomies en un Estat federal", transformar el Senat en una cambra territorial i establir la co-capitalitat de Barcelona.

Ciutadans

Al decàleg publicat al seu web, Ciudadanos parla de la necessitat "d'obrir una nova etapa de convivència per recuperar el temps perdut i retornar la dignitat a les nostres institucions, encara avui sotmeses als abusos constants del separatisme". Sostenen que "el separatisme porta 10 anys marcant l'agenda de 7'5 milions de ciutadans, malgrat que som més els que ens sentim catalans, espanyols i europeus" i afirmen que Catalunya "necessita un Govern sense corrupció" i "una regeneració democràtica i institucional que garanteixi als catalans una administració [...] al servei de tots els catalans, així com una reforma de la llei electoral perquè deixi de perjudicar a les forces constitucionalistes i acabem així amb els vots de primera i de segona".

Catalunya En Comú-Podem

Per als comuns cal "una nova etapa", I proposen "actualitzar el catalanisme progressista", compromès amb "la transformació d’Espanya de forma solidària i transversal". L'objectiu és proclamar una "República plurinacional federal", i amb aquesta fi demanen "consolidar la majoria progressista i plurinacional del Congrés", "treure el conflicte dels tribunals i situar-lo en l’àmbit polític", "impulsar la reforma del codi penal" (particularment el delicte de sedició) i "els indults per alliberar les preses i presos polítics", i "millorar les competències i incrementar els recursos" de l’autogovern "amb un nou sistema de finançament". Prometen impulsar "una declaració política per reconèixer Catalunya com a nació", crear "un eix del Mediterrani" amb el País Valencià i les Balears i consolidar la Taula de Diàleg. També una reforma constitucional que resolgui "els dèficits i les contradiccions de l’actual Estat autonòmic", que inclogui "una nova disposició addicional" en la que es reconegui la "singularitat nacional i voluntat d’autogovern" de Catalunya, la reforma del Senat i la "supressió de l’article 145 de la Constitució Espanyola" que prohibeix a les comunitats autònomes federar-se.

CUP

La CUP es marca com a objectiu obrir "un nou cicle" per superar "el marc legal espanyol i les imposicions de la Unió Europea" per impulsar un nou referèndum d’autodeterminació –descrit com a "pedra angular d'un full de ruta compartit"– amb "acords polítics i socials" i "mobilitzacions populars", incloent-hi "la desobediència civil". En paral·lel, demanen "reconstruir la unitat d’acció contra la repressió", "recuperar la iniciativa" i "donar un horitzó social i d’aprofundiment democràtic al canvi que representa la independència". La CUP veu en el Consell de la República "una eina" per superar l'atzucac "a condició que aconsegueixi ser un espai realment plural" on "es puguin acordar línies estratègiques més enllà dels cicles electorals". No s'oposen a cap eina per al diàleg "sempre que s'orienti" a la independència i no "sigui un esquer per a objectius tàctics i de curt termini". Els cupaires consideren el seu programa capaç "d'articular i transformar els Països Catalans en 10 anys".

PP

Tot i la falta de concreció del seu programa, les declaracions dels seus dirigents deixen veure per on aniran les propostes dels conservadors. El seu candidat, Alejandro Fernández, ha demanat abandonar "el debat identitari" per "unir a tots els catalans, pensin el que pensin sobre la qüestió de la independència". Sense esmentar Vox, ha afirmat no creure "en els cordons sanitaris" i ha promès "un nou model de finançament", sense concretar-lo.

PDeCAT

Per "fer compatible l’ambició independentista amb el bon govern", el PDeCAT creu que l’estratègia no pot ser la mateixa de la passada legislatura", que qualifiquen de "confrontació estèril", tot i que admeten que "caldrà fermesa política davant la injustícia i davant el menysteniment de l’Estat". Per "normalitzar la vida democràtica del país" prioritza "aprovar l’amnistia" i contempla "els indults" i "la modificació del codi penal" com a "primer pas" en aquesta direcció. Defensa "la consolidació dels espais de diàleg" que permetin debatre com "un dels temes imprescindibles" d’aquesta legislatura la celebració d’un "referèndum pactat i reconegut internacionalment". També reclamen augmentar el finançament de Catalunya entre 7.000 i 10.000 milions d’euros anuals, l'equivalent "a reduir el dèficit fiscal Catalunya-Espanya entre un 45% i un 65%".

Catalunya al món

La projecció internacional de Catalunya també queda recollida als programes dels partits. Amb propostes, però, diametralment oposades. Així, el PSC i Catalunya En Comú-Podem demanen reorientar el Departament d’Acció Exterior, les delegacions del Govern i el Diplocat, i en el cas dels socialistes, adaptar-los a l'Estratègia Exterior de Madrid. Els independentistes defensen mantenir i ampliar les seves activitats, i en el cas de la CUP, explorar a més la possibilitat de crear una Oficina Internacional.