Només 1 de cada 5 (22%) dels autors literaris en llengua catalana es dedica a escriure o traduir de manera exclusiva. Ho revela el resum executiu de l'estudi Escriure en català 2023 sobre la situació professional dels escriptors i traductors, elaborat per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). L'informe també apunta que només un de cada quatre autors percep més del 15% d'ingressos provinents de la literatura respecte dels totals anuals.

La dedicació exclusiva d'aquest 22% suposa un creixement de set punts percentuals respecte de l'any 2014, però en aquell darrer estudi no s'incloïen els traductors, segons ha detallat el president de l'associació, Sebastià Portell. En qualsevol cas, també es recull el 66,8% dels socis els agradaria dedicar-se en exclusiva a l'escriptura o la traducció.

El 60% dels enquestats escriu o tradueix de manera regular, dedicant concretament a aquesta activitat entre 10 i 30 hores setmanals. Quan es parla d'activitats relacionades amb la literatura s'inclouen les presentacions, els actes literaris, les col·laboracions als mitjans de comunicació, els tallers o la docència vinculada a aquest camp.

El responsable constata una consolidació de la "professionalització", però alerta de la "precarietat". El 2014 només un 10% dels contractes s'ajustaven al gremi acordat, i enguany la xifra s'eleva fins al 47%, per bé que el 29% dels socis no signa mai contractes editorials o només en signa de vegades. A més, un 21% dels autors no rep cap remuneració per la seva participació en actes literaris i festivals. "La dedicació a la literatura no encaixa amb els ingressos que es perceben", lamenta Portell.

Pel que fa a la traducció, l'AELC celebra que l'estudi d'enguany mostri certes millores, com per exemple que hi hagi un major grau de professionalització. Tres de cada deu traductors es dediquen en exclusiva a la traducció: un 30% a temps complet, un 30% a temps parcial i un 37% de forma esporàdica. D'altra banda, es denota una millora en la visibilitat d'aquests professionals, passant del 78% de 2014 al 92% dels llibres que fan constar el traductor, dels quals en un 60% apareix a la coberta.

Finalment, l'estudi recull que el gènere més conreat l'any 2014 era la novel·la, en l'actualitat és la narració curta. Pel president també hi ha hagut una "internacionalització" notable: el 41,6% dels escriptors ha vist alguna de les seves obres traduïda a altres llengües, majoritàriament al castellà (81%), anglès (33%), francès (31%), o italià (24%).

L'estudi ha comptat amb la participació rècord de 665 escriptors i traductors, el 38,8% de socis de l'entitat. S'ha presentat aquest dimecres conjuntament amb l'empresa APLICA, l'encarregada d'elaborar l'informe. Compta amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes.

Mesures per fer front a les mancances

Per afrontar les mancances, l'associació proposa diverses accions, com la necessitat d'una revisió urgent dels models de contractes. També la creació d'una circular de bones pràctiques que previsiblement veurà la llum en les pròximes setmanes. "No és un brindis al sol", afirma Portell: "A vegades es fan les coses més per desconeixement que no pas per mala intenció, per això volem que sigui una bona eina i que arribi al màxim d'associats possible".