El Jesús va néixer el passat 10 de març, dos anys i mig després que la seva mare, Tamara Franco, se sotmetés a un trasplantament d'úter a l'Hospital Clínic de Barcelona, el primer en realitzar-se en tot l'Estat. La dona té la síndrome Rokitansky, un trastorn congènit de l'aparell reproductor que afecta una de cada 5.000 dones i que fa que neixin sense úter ni trompes de Fal·lopi. Tenen ovaris i desig sexual, però no tenen la regla i, per tant, no poden tenir fills. 

Després de tres transferències embrionàries, la Tamara es va quedar embarassada i el 10 de març va ser mare, convertint-se així en la primera dona a donar llum després d'un trasplantament d'úter a Espanya. La donant va ser la seva pròpia germana, explica el centre hospitalari a través d'un comunicat. Perquè fos viable, calia que ambdues tinguessin el mateix grup sanguini, que la donant hagués tingut fills prèviament, que no haguessin nascut prematurs ni per cesària i que l'úter no hagués patit mai cap cirurgia. 

El trasplantament es va fer el 5 d'octubre del 2020, liderat pels caps dels serveis de Ginecologia de l'Hospital Clínic, Francesc Carmona, i d'Urologia i Trasplantament Renal, Antonio Alcaraz. El procés es va iniciar el 2016 i s'emmarca en el projecte de recerca Estudi de factibilitat de procediment de trasplantament uterí de donant viva amb obtenció d'empelt per a cirurgia robòtica, amb l'objectiu de validar la viabilitat d'aquesta cirurgia, que en el cas de la Tamara va durar 20 hores i va ser un èxit.

Ella i la seva parella van acudir primer a la sanitat pública de Murcia i de València, i com no van obtenir solució, finalment van acabar al centre barceloní. 

Un avortament, transferències embrionàries i la Covid-19

Dos mesos després de la cirurgia, la pacient va tenir la regla per primera vegada i la recuperació va l'habitual en una persona amb un òrgan trasplantat. Tot i això, calia esperar 6 mesos des de la primera regla per poder realitzar la primera transferència d'embrions. Paral·lelament, es van començar a subministrar les primeres vacunes contra la Covid-19 i es va decidir prioritzar la vacunació, ja que la pacient era de risc perquè prenia immunosupressors.

Després de la vacunació, la Tamara va sotmetre's a un tractament de reproducció assistida i al segon intent va aconseguir quedar-se embarassada, però va tenir un avortament a la setmana vuit de gestació. Al cap d'uns mesos, la pacient es va contagiar de la Covid-19 i va caldre esperar uns mesos abans de fer un nou intent amb nous embrions. Finalment, la Tamara es va quedar embarassada i nou mesos després va donar llum. 

El part va haver de ser per cesària programada, ja que Franco va desenvolupar preclàmpsia i els ginecòlegs van decidir que el petit naixés a la setmana trenta. El nadó ha estat dos mesos i mig ingressat a la UCI de nounats. Quan va néixer pesava 1.100 kg i ara ja pesa 3.210 kg, el que es considera un pes òptim per un nounat de 40 setmanes. 

Operació d'alta complexitat

El petit Jesús és un dels 50 nens i nenes nascuts arreu del món després d'un trasplantament d'úter, una operació d'alta complexitat fruit d'una tècnica que encara es troba en procés experimental a Espanya. Els experts han explicat que aquesta intervenció va ser "molt complexa". Antonio Alcaraz ha comparat la dificultat d'aquesta operació amb un trasplantament facial "amb la diferència que aquí ens ho jugaven al tot o res perquè ho funcionava o no".

El conseller de Salut, Manel Balcells, ha afirmat que el cas d'aquesta criatura "és un petit miracle de la ciència" i ha posat en valor la qualitat del sistema de salut de Catalunya: "El Clínic és una punta de llança dels hospitals de Catalunya i, el cas de la Tamara, ens obre nous camins en trasplantaments de nens i tecnologies que avancen i milloren i si acaben en noves vides és extraordinari".