El moviment per l'habitatge denuncia la seva persecució per part de la Generalitat, concretament el Departament d'Interior i els Mossos d'Esquadra, per la qual fan front a més de 200.000 euros en multes per participar en protestes contra desnonaments. "Exigim al Govern que retirin les multes. No pot ser la principal amenaça a què ens enfrontem", ha afirmat Enric Aragonès, portaveu del Sindicat de Llogateres.

En una roda de premsa davant de la Conselleria d'Interior, Aragonès, així com Eva Pous, d'Alerta Solidària, Oriol Sales, del Sindicat d'Habitatge de Reus, i Lucía Soler, de la Plataforma d'Afectades per la Hipoteca del Bages, han denunciat que el moviment ha rebut des de 2019 364 denúncies sota l'empara de la Llei Mordassa. La majoria, 351, són per participar en l'aturada de desnonaments. Així ho ha explicat Pous, que ha afegit que la majoria són per desobediència i resistència a l'autoritat, tot i que des del juny la majoria al·leguen obstrucció a la justícia. "Això respon a les directrius d'Interior contra el moviment per l'habitatge", ha explicat.

Les multes són de 601 euros cada una, sumen un total de 206.000 euros i afecten tant xarxes d'habitatge com sindicats i nuclis de la PAH. Podrien ser-ne més, perquè les dades són incompletes en no tenir-ne de tots els grups d'habitatge del territori. "Mentre no es desenvolupin polítiques d'habitatge adequades, no poden, a sobre, reprimir el moviment", ha afirmat Aragonès, que ha recordat que tots els grups parlamentaris menys el PP es van oposar a la Llei Mordassa quan va ser aprovada. Els grups han denunciat que tot i que els partits del Govern porten als seus programes la derogació d'aquesta llei, l'apliquen en aquests casos. A més, han tornat a reclamar que no s'utilitzi la BRIMO i l'ARRO, les unitats antidisturbis, per efectuar els desnonaments. 

Reclama l'anul·lació de les multes vigents

La demanda del moviment és que el Govern anul·li les multes i no en posi a partir d'ara, tot i que han remarcat que si s'haguessin de pagar ho farien de manera col·lectiva. "Les actuacions són col·lectives, així que les respostes han de ser necessàriament col·lectives, també", ha remarcat Pous.

Els diferents grups han remarcat que la repressió no els aturarà ja que ens trobem davant una "emergència social": entre l'abril i el juny d'aquest any hi va haver 2.624 desnonaments, és a dir, 40 cada dia laborable. La moratòria vigent per la pandèmia no ha servit per aturar-los i es tracta d'una "xifra rècord a l'Estat" que es tem que augmenti quan les mesures especials per la crisi sanitària decaiguin. "Cap política per l'habitatge ha estat prou encertada o ben orientada i per això existim", ha afirmat Oriol Sales, del Sindicat d'Habitatge de Reus.