El director teatral i dramaturg Joan Ollé ha mort aquest dimarts d'un infart als 66 anys, segons han confirmat a l'ACN fonts pròximes a la família. Ollé (Barcelona, 1955) va estar sempre vinculat al món de l'escena. Cofundador de la companyia Dagoll Dagom, va estrenar en solitari una desena de textos com Set i mig (Premi de la crítica Serra d’Or 1989) i Paraules d'amor (Espai Brossa, 2015).

Com a director va encapçalar tota mena d'espectacles i, més endavant, va dirigir actes i esdeveniments, com l’espectacle de presentació de la cultura catalana a la Fira de Frankfurt (2007). Des del 1980 era professor de l'Institut del Teatre (IT), però l'any 2021 en va ser apartat per acusacions de presumptes abusos a alumnes, que ell sempre va negar.

Al final dels vuitanta, Ollé inicia les recordades col·laboracions amb el periodista Joan Barril, primer amb el longeu El cafè de la república (2000-2014), a Catalunya Ràdio, amb el singular espai televisiu L’illa del tresor, a Televisió de Catalunya, amb el Premi Nacional de Televisió 2005.

Aquestes incursions en el món de la comunicació van fer popular un director teatral que va començar en aquest món de molt jove. Llicenciat en Filosofia i Lletres (UAB) i en Art Dramàtic (Institut del Teatre), Ollé va ser cofundador l'any 1973 de Dagoll Dagom, amb muntatges poètics com l’aclamat Nocturn per a acordió' de Salvat-Papasseit (1975). La fama li arriba amb No hablaré en clase, que escriu amb Josep Perramon. Poc després abandona el grup i inicia una trajectòria en solitari.

Durant la seva llarga trajectòria va estrenar una desena de textos teatrals propis, i en va dirigir molts més. A la dècada dels 90 deixa la subdirecció de l'IT per assumir la direcció del Festival de Sitges (de teatre), fins l'any 2001. El 1996 va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona per l'adaptació i direcció de l'obra de Peter Handke De poble en poble.

El 2003 es va integrar a l'equip directiu del Teatre Lliure, concretament per dirigir l'Espai Lliure fins el 2004. Des del tombant de segle van ser abundants els actes institucionals i cerimònies de tota índole que va dirigir, des de la commemoració de la II República (2006) a l’espectacle de la cultura catalana com a convidada a la Fira de Frankfurt (2007), a més de diversos actes institucionals de la Diada. 

Apartat de l'Institut del Teatre

Arran d'una informació publicada per l'Ara van sortir a la llum desenes de casos d'alumnes que denunciaven abús de poder i assetjament sexual per part d'Ollé i altres professors de la institució. L'IT va iniciar una investigació de la Comissió de Prevenció i d'Investigació d'Assetjaments i posteriorment va enviar el cas a la Fiscalia. A finals del març passat, l'òrgan va arxivar les investigacions contra els tretze docents de l'Institut del Teatre implicats.

Ollé se'n va defensar des del primer moment. Encara no fa un any, el novembre del 2021, va inaugurar un local propi (l'Espai Canuda 26) des d'on volia promoure les arts escèniques i les humanitats. En la seva presentació, Ollé va dir que havia estat víctima d'un "linxament públic" i tan sols va admetre, per tot error, haver begut a les seves classes en alguna ocasió.