Només un 22% de les directores de mitjans catalans són dones. Aquest és el resultat de l'estudi de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC), que ha analitzat un centenar de mitjans d'àmbit català per recollir la presència femenina a les redaccions. I, tal com els ha qualificat la membre de la junta de l'ADPC Marta Corcoy, els resultats són "patètics". La paritat segueix sent un horitzó llunyà a les capçaleres informatives.

Segons ha explicat Corcoy, les dones no acostumen a ocupar els llocs de presa de decisió: "Per trobar-les hem de baixar molt". Tal com mostren les dades de l'informe, tenen més presència en aquells estrats de menys responsabilitat: les dones representen el 22% de les direccions, el 30% dels caps de redaccions i el 36% dels caps de secció. Els percentatges milloren tímidament als mitjans on-line: "Un 27% de les direccions dels digitals estan portats per dones, però tot i això aquesta dada segueix estant molt lluny de la situació de paritat", ha dit la també membre de la junta de l'ADPC Mavi Carrasco.

Les dues periodistes han afegit, però, que les dades recullen les realitats dels mitjans més petits, a banda de les grans capçaleres: "És als mitjans amb menys pes on hi ha més dones. A més, les dades corroboren que també n'apareixen més als mitjans públics que als privats", ha dit Carrasco. La retrospectiva de l'Associació mostra una trajectòria no massa optimista: l'any 1992, les redaccions estaven formades per un 22% de periodistes dones i un 11% de dones amb responsabilitats. Si bé la xifra s'ha doblat, segueix estant lluny del 50%.

El mateix esquema es repeteix en altres àmbits de la comunicació, com ara l'acadèmia: mentre el professorat sí que manté xifres més properes a la paritat (un 41% de dones respecte a un 59% d'homes), els càrrecs dels deganats queden absolutament desequilibrats, amb només un 36% de dones deganes. "I el 2015, hi havia un 60% d'estudiants graduades en comunicació", afegia Corcoy.

Què hi ha al darrere dels lideratges femenins?

Per analitzar aquestes dades, l'ADPC ha convidat a tres direccions femenines de mitjans: "Hem hagut de sortir de Catalunya per trobar-ne tres", deia Carrasco. La taula rodona l'han compost la directora del diari Ara., Esther Vera, la directora del diari Granada Hoy, Magdalena Trillo i la directora d'aquesta casa, Ana Pardo de Vera. En el cas de Trillo, tot una rara avis tractant-se d'un diari en paper: "Els treballadors i treballadores dels mitjans digitals, en general cobrem menys. Això pot explicar per què les dones hi són més", ha apuntat Pardo.

Per què no arriben les dones al poder? Vera, qui ha reivindicat la paritat a la redacció del Diari Ara.cat, ha parlat sobre les divisions en les responsabilitats dels mitjans: "Jo no crec que una dona hagués pogut arribar a la direcció d'un diari parlant d'educació i salut, com ho va fer l'home que va fundar l'Ara", en referència a l'exdirector Carles Capdevila. "El periodisme és influència, és informació, i la informació és poder. Marcar les agendes dels partits polítics, de l'Íbex... això és un perill", ha assenyalat Pardo, qui ha vinculat la radiografia dels mitjans a la foto total d'una societat feta a mida pel poder masculí. "I no només cal contractar dones. Cal contractar dones feministes", ha afegit. "Estic segura que tenen por a posar dones a la direcció. No tenim els mateixos valors. No som col·legues dels poderosos i no anem a fer una cervesa. Hi ha certa incertesa", ha opinat Trillo.

Les tres periodistes han destacat les dificultats amb les quals es troben les dones periodistes per promocionar-se, en especial, quan la maternitat arriba: "M'he trobat amb alguna treballadora que m'ha picat a la porta preocupada perquè estava embarassada", relatava Vera. I és que, com han assenyalat les ponents, el treball de cures que implica un embaràs acaba majoritàriament assumit per les mares: "No m'he trobat amb un sol home que em demani baixa de paternitat. I no hi ha una sola a la redacció que no se l'hagi demanat", ha sentenciat Trillo. "El periodisme és quasi més una forma de vida que una feina. I a nosaltres, a les dones, a més, ens van enganyar i ens van fer entrar al mercat laboral sense la conciliació familiar", ha afegit Pardo.

Un altre dels aspectes destacats ha estat la falta de presència d'opinadores. "Les dones no tenim dret a tenir veu pública. Tenim menys credibilitat. Per això no trobàvem opinadores", explicava Vera. Acte seguit, relatava com al diari català van apostar per "crear-les": "Vam anar a buscar dones de diferents àmbits. Els hi van demanar que parlessin del seu camp, no només del fet de ser dona". Pel que fa a Público, Pardo explica com el diari digital va apostar per contractar una especialista en perspectiva de gènere: "Ningú neix sabent. La nostra voluntat era portar la perspectiva de gènere a tots els àmbits, no només a una secció sobre feminisme". El repte més important: el de la violència masclista: "Venim de parlar de crims passionals o d'afegir les declaracions d'un veí que explica com el violador era maquíssim", ironitzava.

La consellera de Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, ha estat l'encarregada de cloure l'acte, qui ha utilitzat el seu torn de paraula per apel·lar als homes: "Em faig meva la consigna: On són les dones... I on són els homes? Perquè, a l'hora de participar d'aquests espais, només hi som nosaltres, que no ens peguem, no ens violem i no ens matem. On són, ells?", ha denunciat Artadi.