La pressió d'entitats i grups polítics de Mollet del Vallès ha dut l'Ajuntament a aturar la creació d'un nou barri al Calderí, un espai que es troba amb risc d'inundabilitat. La catàstrofe de València amb l'impacte de la DANA ha fet que els col·lectius hagin alçat de nou la veu en contra del projecte, que preveia construir uns 1.400 habitatges en uns 300.000 metres quadrats on avui hi ha camps de conreu. L'espai es troba a prop del riu Besòs i de rieres i afluents, que converteixen l'espai en inundable en cas de desbordament.

El projecte per urbanitzar el Calderí ve de lluny, i no va ser fins a l'any 2019 que l'Ajuntament va tramitar-ne l'aprovació inicial. El 2021 la Comissió Territorial d'Urbanisme de la Generalitat va donar-hi llum verd, però entitats ciutadanes, Mollet en Comú, CUP i ERC van presentar un contenciós davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per aturar-lo. Tres anys més tard, però, la justícia el desestimava.

El consistori va continuar amb la seva tramitació, i al setembre d'aquest mateix any el ple aprovava el nou POUM, on es contempla la modificació puntual de la zona del Calderí per a la seva urbanització, amb els vots del PSC, Mollet en Comú i Vox. Un mes després, socialistes i comuns segellaven un acord per governar plegats. Tot i que l'executiu local suspendrà de la tramitació del projecte, les entitats mantenen una convocatòria de concentració per aquest dijous davant de l'Ajuntament per demanar que el descartin de manera definitiva.

Risc d'inundabilitat

L'espai es troba al sud, amb 300.000 metres quadrats d'horta i conreu que el converteixen en una zona per a obtenir producte de secà, de lleure per als veïns i d'alimentació per a aus i altres espècies. A més, és un connector biològic per a molts animals, per la seva proximitat amb l'espai rural de Gallecs, la riera de Caldes i el riu Besòs. És la proximitat amb el riu que la fa un espai inundable per un període de retorn de 100 i 500 anys. "La meitat de Mollet del Vallès es troba en aquesta situació", apunta Guifré Bombilà, membre de Salvem el Calderí.

Destaca que el 1962 el Besòs ja es va desbordar en l'episodi de forts aiguats que va patir el Vallès, i que en aquell moment l'aigua va cobrir mitja localitat. A una cota inferior a la resta de la localitat, sosté que el Calderí s'inundaria en una situació similar, i que seria beneficiós per a la resta del municipi. La plataforma posa en relleu que la urbanització de l'espai implicaria també una saturació d'un municipi de 50.000 persones, i que en sumaria fins a 5.000 més.

Un cop tombat el contenciós de 2021, la plataforma considera que l'aprovació del nou POUM del passat mes de setembre era "l'última oportunitat política" per aturar el projecte. "Això està aprovat des de 2021, i en qualsevol moment podia començar a desenvolupar-se", adverteix Marc Fernàndez, membre de Salvem el Calderí, que recorda que la previsió inicial era que culminés l'any 2029.

El govern mou fitxa

Fonts del govern municipal han detallat que tota la tramitació que havia de permetre el desenvolupament del sector de sòl urbanitzable ha estat sotmesa als controls administratius. Però la Junta de Govern de dilluns vinent aprovarà la suspensió de la tramitació del projecte d'urbanització: considera que hi ha una manca de requisits legalment establerts per a l'aprovació, però, d'altra banda, perquè es puguin incorporar les determinacions previstes amb els nous paràmetres del planejament.

L'aprovació provisional del POUM ja establia la necessitat d'ajustar aquest projecte per introduir criteris d'integració paisatgística, criteris paisatgístics en desenvolupament del gran parc de contorn, o la necessitat d'implementar les mesures correctores previstes a l'estudi hidrològic d'inundabilitat. Igualment, preveia completar el projecte amb un estudi específic de la infiltració de les noves superfícies a urbanitzar per reduir al màxim la impermeabilització i l'increment d'escorrentiu superficial.