La xarxa de defensa passiva de la Guerra Civil que van ser els refugis antiaeris per la ciutat de Barcelona s'exposen des de la setmana passada a La Model, Espai Memorial. Explora des d'una perspectiva artística un patrimoni civil únic, que entre el 1937 i el 1939 va salvar la vida de milers de persones i que ha esdevingut un referent europeu no sempre reivindicat a casa nostra. L'exposició fotogràfica 1.322. Refugis antiaeris de Barcelona es podrà veure a l'antiga presó barcelonina fins al 31 de juliol.

La mostra parteix de la investigació de la periodista i fotògrafa Ana Sánchez i l'historiador Xavier Domènech. Durant diversos anys, s'han endinsat al subsol de més de 400 refugis.

En l'exposició podrem veure fins a 170 imatges del total de 40 refugis que han immortalitzat els protagonistes, molts dels quals per primera vegada. La mostra està organitzada per la Regidoria de Memòria Democràtica de l'Ajuntament de Barcelona i ocupa les galeries 3 i 4 de la Model. 

La mostra s'acompanya d'una quarantena d'objectes catalogats durant les intervencions arqueològiques. Serà la primera vegada que els materials, conservats al Centre de Col·leccions de la Zona Franca, es mosren al públic gràcies a la col·laboració del Museu d'Història de Barcelona (MUHBA).

Un dels objectes més excepcionals que completa la mostra és la sirena de Can Jorba. Localitzada als antics magatzems, s'inserirà ara dins d'una de les cel·les acompanyada del so real amb l'objectiu d'oferir una experiència "més enllà de les imatges", segons Sánchez.

L'autora i comissària de l'exposició assegura que amb aquesta mostra busquen oferir una mirada al present a vuit dècades de patrimoni, fent-lo visible a través de la fotografia. La fotògrafa i periodista destaca que les instantànies s'han il·luminat amb llum barroca, contrastada i amb clarobscurs molt marcats.

Hi apareixen, sovint, detalls "humanitzadors", amb "restes de la vida quotidiana sota les bombes". En alguns casos, l'aigua li ha funcionat "com a aliada", no per mostrar "la ruïna", sinó per enfortir un espai "poderós on es pot tocar el passat".

Xavi Domènech, historiador i també comissari de l'exposició, reivindica la construcció "colossal" de refugis, obra principalment de la ciutadania. "El mapa dels refugis coincideix amb del teixit civil de la ciutat, els espais on hi ha més vida col·lectiva", assevera. 

Constata que Barcelona està imbrincada amb la història d'una ciutat "foradada", un passat que "encara està present" i que no s'ha reivindicat prou pels "40 anys de dictadura". "Conèixer no és el mateix que descobrir", clarifica.

Els diversos refugis antiaeris

La selecció d'instantànies dels refugis n'il·lustra la tipologia i l'adaptació a la vida de cada barri. La gran majoria són comunitaris, impulsats pel teixit ciutadà sota l'auspici institucional. La població civil va participar en la construcció, plantejada sovint com a biblioteca, bany públic o centre d'una vida cultural futura.

Al costat dels comunitaris, en destaquen els construïts per treballadors de fàbriques com l'Elizalde, la Damm o l'F-14. Aquest darrer fou un dels centres d'armament més importants de la Generalitat republicana situat a l'Escola dels Salesians de Sarrià i responsable de la fabricació del fusell Mauser, que també tenen protagonisme a la mostra.

També hi ha espai per als refugis institucionals i els privats, així com zones que van ser utilitzades com a protecció. Es tracta, en aquest cas, d'estacions de metro o ferrocarril, per exemple.

Destaquen el de la Plaça Tetuan, l'Hospital Sant Pau, el Passatge Simó, Can Robacols, les places de Gràcia Revolució, la Fàbrica Damm, el refugi emprat per Juan Negrín, el de la plaça del Diamant, la Societat la Lira de Sant Andreu o el 307, els últims tres oberts al públic.