El 31 de desembre de 2021, ara fa gairebé dos anys, la planta de Nissan a la Zona Franca de Barcelona tancava les portes després de més de quatre dècades d'activitat. La decisió de la multinacional japonesa, que va provocar un sotrac a l'economia barcelonina, la catalana i fins i tot al sector de l'automòbil, va derivar en l'acomiadament de 2.525 treballadors, molts d'ells amb un futur encara incert avui dia.

De moment, i davant la lentitud en el desenvolupament d'alguns projectes de reindustrialització a l'antiga fàbrica automobilística, els representants de la plantilla reclamen explicacions als directius de QEV, Btech i Goodman, les empreses que es van adjudicar la gestió de la planta. L'altra, la catalana Silence, ja va iniciar l'activitat productiva abans de l'estiu, contractant un centenar de treballadors.

Dels resultats de la primera reunió de seguiment de la taula de seguiment de la reindustrialització en depenen gairebé un miler de llocs de feina. "Gairebé 900 persones es poden trobar que al desembre es quedin sense la prestació d'atur. Per això, és necessari que s'agilitzin els projectes i es comenci el procés de contractació".

La veu d'un dels representants de la plantilla, que vol mantenir el seu anonimat perquè es troben en ple procés de negociació, representa la visió dels empleats, que se senten les víctimes d'un conflicte que va arrencar fa tres anys, en plena pandèmia, amb l'anunci de Nissan d'abandonar la planta de la Zona Franca.

Actualment, només la catalana Silence ha acomplert part dels seus compromisos. Aquest mateix any va començar la producció amb l'acoblament del seu quadricicle elèctric S04. L'espai als terrenys de l'antiga Nissan li va ser adjudicat directament pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona sense concurs públic. Silence ja ha donat feina a un centenar d'empleats dels 110 als quals es va comprometre.

El compromís de fabricació

L'interrogant més important és el que plana sobre el hub d'electromobilitat, format per les companyies QEV i Btech, que són les empreses a les quals la immobiliària australiana Goodman va arrendar els terrenys per aixecar el projecte industrial. La mateixa font propera a la plantilla afegeix que "QEV i Btech només han contractat 120 persones i fa un any ens van parlar d'unes 1.400".

Tot i que el hub d'electromobilitat va començar a operar el passat març, els representants dels treballadors lamenten que "el desenvolupament vagi lent, per la qual cosa necessitem claredat i compromís amb el calendari d'execució i l'inici de la fabricació de diversos models". En aquest sentit, QEV té pendent de posar en marxa la producció de les furgonetes sota la marca Zeroid, que sembla que s'iniciarà a principis de l'any 2024. Mentre que Btech té previst fabricar la nova pickup Ebre, que reutilitzarà el model Navara de Nissan, i que es començarà a produir a finals de l'any pròxim.

En el cas de Goodman, propietària dels terrenys, i que va guanyar la licitació per gestionar-los, està orientada al negoci logístic de l'última milla i no té previst contractar personal del sector automobilístic. La previsió del hub d'electromobilitat és recol·locar unes 300 persones abans d'acabar l'any. La fórmula escollida, segons comenten els treballadors, és oferir contractes de formació subvencionats per a la resta d'empleats a l'espera que arrenqui la producció.

Per la seva banda, l'australiana Goodman, que va subarrendar part de l'espai al projecte industrial, centra el seu focus a desenvolupar la resta de metres quadrats per a inquilins logístics. La companyia espera aconseguir els primers acords per a 2024 i per a això ha contractat a Savills i CBRE perquè portin la comercialització de l'immoble.

Pendents del finançament

Un altre dels factors que ha de facilitar la concreció del projecte industrial de l'antiga planta de Nissan és la cerca de finançament. En aquest aspecte, la històrica marca Ebro, que també forma part del conjunt de firmes que va guanyar el concurs per reindustrialitzar-la, ha anunciat recentment que ha completat la seva primera ronda de finançament amb la captació de 20 milions , tal com estava previst.

Els diners serviran per finançar l'enginyeria dels vehicles que es fabricaran a la planta de la Zona Franca i que es començaran a comercialitzar el 2024. En un comunicat, la marca també ha detallat que actualment està centrada a tancar acords amb l'automobilística xinesa Chery per produir vehicles als antics terrenys de Nissan. Segons Ebro, les negociacions "avancen a molt bon ritme".

La ronda de finançament l'ha liderat el banc andorrà Andbank i també servirà per "continuar utilitzant" les ajudes públiques vinculades al Perte del vehicle elèctric, segons el comunicat. A més, els diners també formen part de l'estratègia que Ebro té per sortir a borsa BMW Growht, el mercat de les pimes.

De fet, el mateix conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, va encapçalar entre l'11 i el 20 d'octubre una missió comercial a la Xina amb l'objectiu de captar nous projectes d'inversió estrangera i estrènyer relacions comercials entre Catalunya i el gegant asiàtic, en la qual s'emmarcava una reunió amb l'automobilística Chery.

La trobada es produeix pocs dies després que el president de Chery, Zhang Guibing, anunciés que la companyia està considerant obrir la seva primera factoria a Europa i apuntés que Barcelona és un dels destins possibles per a preparar aquest desembarcament.

Tots aquests moviments conformen les peces d'un puzle que té l'objectiu de completar al més aviat possible la reindustrialització dels terrenys de l'antiga Nissan. En aquest cas, la tasca està marcada pel temps: els dos mesos que falten perquè gairebé un miler dels antics treballadors deixin de cobrar l'atur.