Público
Público

Més d'un 50% de ciutadans espanyols rebutgen la celebració d'un referèndum a Catalunya, segons el CEO

Per contra, un 70% dels enquestats catalans donen suport a una votació sobre l'autodeterminació. Un 53,3% dels espanyols veuen justa la situació dels presos polítics, mentre el 75,2% dels enquestats catalans creuen que és injusta.

Meritxell Budó, consellera de Presidència, durant la seva compareixença després de la reunió del Govern. Generalitat de Catalunya

públic

La majoria dels espanyols no volen que a Catalunya se celebri un referèndum sobre l'autodeterminació. Així ho revela l'enquesta "Percepció sobre el debat territorial a Espanya 2019", elaborada pel Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) a encàrrec del Govern, que s'ha presentat aquest dijous. En concret, només un 36,2% dels enquestats donen suport que els catalans votin sobre la independència, un percentatge que es redueix fins al 29,8% si s'exclouen les respostes dels ciutadans catalans, mentre un 51,8% es mostra "molt en desacord o més aviat en desacord".

Per contra, els ciutadans catalans sí que avalen majoritàriament la celebració d'un referèndum a Catalunya: fins a un 70% dels enquestats voldrien votar, mentre un 21,6% no. L'informe també mostra que un 43,8% del total, un 48.8% només tenint en compte els enquestats de fora de Catalunya, creuen que no s'ha de fer cap referèndum, ni a Catalunya ni a tot l'Estat, "perquè la unitat nacional espanyola no es pot votar".

En cas que s'arribés a convocar un referèndum, el 53,3% del total d'enquestats n'acceptaria el resultat, mentre un 39,9% no acceptaria el que la ciutadania votés a Catalunya, una xifra que puja fins al 48,2% si només es té en compte els enquestats de la resta de l'Estat. La resta responen que "no ho saben" o no contesten. El 81,3% dels catalans acceptarien els resultats d'un hipotètic referèndum.

Una possible sortida dialogada al conflicte també ha estat objecte de pregunta en aquest estudi. Un 42,4% dels catalans acceptarien un diàleg i negociació "sense límits", mentre un 38,1% admetria els límits de la Constitució. La unilateralitat només guanya els suports d'un 11,2%, mentre un 4,2% es mostra favorable que l'Estat apliqui mà dura contra Catalunya. Si només es posa el focus en els enquestats de la resta de l'Estat, un 48,4% accepta els límits de la Constitució i només un 17,2% aposta per una negociació sense límits, en contra del 26,9% que reclama mà dura.

La reforma de la Constitució també guanya molts adeptes a Catalunya. Fins a un 71,9% creu que s'hauria de reformar la carta magna per donar més autogovern a les comunitats autònomes, i un 58,6% estaria a favor d'incloure-hi el dret a l'autodeterminació. En canvi, a escala estatal, aquesta reforma sumaria el 40,5%, mentre un 48,9% la rebutja.

Pel que fa a la situació dels presos polítics, un 53,3% dels enquestats considera que sí que és "just l'empresonament dels polítics independentistes", mentre que el 33,9% es mostren en contra, i la resta "no saben" o "no contesten". Per contra, el 75,2% dels enquestats catalans creuen que la situació dels líders independentistes és injusta.

3.600 persones enquestades

El sondeig va ser encarregat pel Govern amb l'objectiu de "disposar de l'opinió i de la percepció del conjunt dels ciutadans de l'Estat sobre la situació política actual". L'enquesta s'ha fet fins a 3.600 persones de tot l'Estat, amb majoria d'edat i de ciutadania espanyola. Les preguntes es van fer entre els dies 9 de setembre i 17 d'octubre, durant els dies de la Diada de Catalunya, la publicació de la sentència contra els líders independentistes i les primeres protestes pels presos polítics.

L'enquesta l'han presentat la portaveu del Govern i consellera de Presidència, Meritxell Budó, i el director general d'Anàlisi i Prospectiva, Josep Rius. Budó ha anunciat que enviarà l'informe a ambaixades internacionals a través de les delegacions exteriors del Govern, així com el lliurarà al Govern espanyol i a diversos grups parlamentaris. La portaveu també s'ha mostrat critica amb el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), ja que considera que no s'atreveix a preguntar sobre aquestes qüestions "perquè no li interessa o perquè no vol que els resultats sigui públics".

¿Te ha resultado interesante esta noticia?