El 28 de maig, una majoria de tortosins van decidir en una polèmica consulta mantenir l’enorme monòlit franquista situat al mig del riu Ebre al seu pas per la ciutat. La decisió, però, implicava que s’havia de fer una “reinterpretació” dels monument, aixecat el 1966 en homenatge als “caiguts” del bàndol feixista durant la Guerra Civil. Aquesta reinterpretació no s’ha portat a terme i el monument podria retirar-se un cop s’aprovi la nova llei catalana de memòria històrica. Segons publica el diari Ara, la previsió és que l’executiu aprovi la normativa entre finals d’aquest any i principis del vinent i la nova legislació preveu obligar els ajuntaments a retirar els monuments franquistes i sancionar-los en el cas que no ho facin. 

Després del resultat de la consulta ciutadana, l’advocat madrileny Eduardo Ranz va presentar una demanda per demanar la retirada del monument, però el jutjat la va desestimar en constar que no pertany a l’Ajuntament de Tortosa. De fet, no està clar de qui és, si de la Diputació de Tarragona, de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre o del Ministeri de Foment.

La nova llei ja la va avançar la consellera de Justícia, Ester Capella, fa un any i mig, i ha permetre a l'Executiu retirar la simbologia franquista que resta als carrers i places de Catalunya, anul·lar les condecoracions i suprimir els noms de carrers en homenatge a personatges vinculades amb les dictadures i els crims de lesa humanitat encara que els ajuntaments s'hi oposin. Ara mateix al Principat encara hi ha més 3.000 símbols vinculats a la dictadura, la immensa majoria dels quals són plaques d'habitatges als edificis construïts per l'Instituto Nacional de la Vivienda franquista, si bé també hi ha desenes d'elements relacionats amb la retolació de carrers, monuments, tombes i làpides, creus o grafits i rètols pintats, entre d'altres.

Un cens de l'any 2010 del Memorial Democràtic de la Generalitat xifra en 3.647 els símbols franquistes que restaven a Catalunya, una dada que no està actualitzada però que ha baixat els darrers anys, després que diversos ajuntaments hagin retirat de l'espai públic elements vinculats al franquisme. Segons el cens del 2010, si s'exclouen les plaques d'habitatge, la major concentració de simbologia franquista (143) es donava a les Terres de l'Ebre. Per municipis, els casos més destacats eren Gandesa (23), Lleida i Tortosa (15).