Quan es pensa en les dones polítiques de la II República venen al cap noms com Clara Campoamor, Victoria Kent o Dolores Ibárruri. En canvi, poques persones pensaran en Natividad Yarza com a política a Catalunya, tot i ser la primera dona en accedir al càrrec d'alcaldessa per elecció democràtica de sufragi universal. Seguia l'estela d'altres dones que van marcar el camí abans d'ella a l'Estat assumint les alcaldies de diversos ajuntaments al principi de la Segona República, amb la figura de Maria Domínguez al capdavant.

Sense oblidar, encara que de signe polític diferent, els antecedents previs que van marcar les set dones que van ser designades alcaldesses de les seves localitats pel dictador Primo de Rivera. Es tracta del cas, entre d'altres, de Matilde Pérez, designada alcaldessa de Cuatretondeta (Alacant) el 1924 o Dolors Codina i Arnau, que va presidir l'Ajuntament de Talladell (l'Urgell) aquell mateix any. La dictadura primorriverista, davant un moviment feminista puixant, havia decidit obrir tímidament els municipis a la participació i gestió de les dones entenent que els ajuntaments eren una mena de "llar de llars" o "casa gran", on les dones podien participar com una extensió de les tasques de cura que exercien dins de la llar, ja fos en tasques de salut pública, ajuda als més necessitats o en una bona administració dels recursos.

Totes elles són, habitualment figures oblidades en la memòria política. "Exercir el poder en àmbits locals sol estar poc reconegut", contextualitza Mónica Moreno, professora d’Història Contemporània a la Universitat d'Alacant (UA) i exdirectora de l'Institut Universitari d'Investigació d'Estudis de Gènere, i "si es tracta d’una dona, encara menys", afegeix.

"Els 40 anys de franquisme que vam viure són molts", lamenta Moreno, però no han estat prou per esborrar de la història el llegat de Yarza. Aquest 2022, l’Institut Català de les Dones (ICD) commemora el 150è aniversari del seu naixement per rescatar de l’oblit una figura tan important per a la societat catalana com ho va ser ella. I és que, com reivindica Carme Porta, comissària de l’Any Nativitat Yarza, "la Yarza és una mica de tothom".

La reunió de regidores que tindrà lloc a Lleida el pròxim 28 de maig serà el tret de sortida del calendari commemoratiu. Entre els actes que presentarà l’ICD, destaca una exposició itinerant per municipis catalans i una obra de teatre basada en la vida de Yarza, que està prevista que s'estreni a l’octubre. La cloenda de l’Any Nativitat Yarza serà el 14 de gener de 2023, amb una gran trobada entre les alcaldesses de tot Catalunya.

Transcendir el sostre de vidre

Arran de les eleccions municipals de 1934, Yarza va sortir escollida com a alcaldessa de Bellprat (Anoia) per Esquerra Republicana, després de guanyar les primeres eleccions municipals de sufragi universal. Però Yarza "no només va ser alcaldessa", subratlla Porta, també era "mestra, laica i feminista". I, quan va arribar la Guerra Civil, hi va posar el cos per defensar els valors democràtics i republicans del que considerava el seu govern legítim.

La historiadora i politòloga Paola Lo Cascio considera que la Segona República, malgrat la seva curta vida, "va representar un moment de democratització integral i una millora enorme en els drets de les dones". Tanmateix, incideix en què "moltes de les coses que s’aproven llavors no venen del no-res". Feia anys que el moviment feminista d’arreu d’Europa estava influenciant el pensament espanyol i un exemple clar seria el dret a vot de les dones. La seva arribada el 1933 té a veure, d’una banda, amb les reclamacions d’una classe mitjana que a Espanya "va arribar més tard que a altres països", i, de l’altra, amb la reticència per part dels mateixos partits d’esquerres al sufragi femení: "Hi havia la creença que les dones estaven més influenciades per l’Església" i que, per tant, emetrien un vot en clau conservadora, explica Lo Cascio.

Per sort, l’existència de mestres com la Yarza, "que tenien presència en pobles petits i que creien en l’escola com a mitjà per assolir una transformació de la societat, van servir d’exemple per a moltes noies joves", assenyala Moreno. En aquest sentit, Lo Cascio adverteix que "les dones que van aconseguir arribar a tenir un rol important en política van ser poques, fins i tot en els partits d’esquerres", ja que, com emfatitza Moreno, "molta gent considerava que no els corresponia ocupar aquests espais". De fet, part d’aquesta oposició al poder polític femení venia dels partits republicans i dels seus mateixos companys de militància, reconeixen ambdues historiadores.

Trencant el silenci

Mentre que, segons Lo Cascio, la Segona República va suposar un "moment de gran politització per a les dones", la posterior instauració de la dictadura franquista va relegar moltes d’elles a l’oblit. Tal com explica la comissària Carme Porta, "les dones eren doblement reprimides: pel fet de ser del bàndol perdedor i pel fet de ser dones". En efecte, hi va haver una "certa obsessió a demonitzar les dones republicanes, pintant-les com a prostitutes o com a agents disgregadors de la família", denuncia Lo Cascio.

Natividad Yarza és una de les moltes dones que van ser perseguides i "esborrades de la nostra memòria", detalla Porta. Yarza va morir el 1960 a França, "en l’exili i en l’oblit", i no s’ha començat a parlar d’ella fins fa relativament poc. En aquest sentit, la Fundació Irla ha fet una tasca important per a recuperar la memòria històrica de dones que, com ella, van ser pioneres en el món del municipalisme. A més, l’1 de març es va publicar la seva biografia sota el títol Nativitat Yarza. Mestra, alcaldessa, miliciana, escrita per Isidre Surroca i Antoni Dalmau.

Actes de commemoració com l’Any Nativitat Yarza "ens ajuden a vincular-nos amb un passat democràtic que és crucial que tinguem com a referent", opina Lo Cascio. "Fins i tot també pels homes", segueix, "perquè es puguin identificar amb un passat en què les dones han estat també protagonistes". A més, afegeix que, en el cas de Catalunya, la recuperació de la memòria històrica "s’ha ressentit molt dels canvis en les majories polítiques". Per la seva banda, Moreno creu que a Espanya, a diferència d’altres països, mai s’ha tingut un debat "tranquil i calmat" sobre la nostra història, i que el problema rau en el fet que aquesta "es continua utilitzant de manera política".

Aquesta tendència a oblidar les nostres arrels culturals i socials és potser la causa que actualment només hi hagi un 23% de dones alcaldesses a Catalunya. Ara bé, tot i que resulta evident que queda molt camí per recórrer, "també tenim la capacitat per fer-ho", assegura Lo Cascio. De moment, tothom mereix conèixer la figura de Natividad Yarza, ja que, com assegura Carme Porta, "no hi ha hagut cap dona d’igual importància institucional com ella". I l’Any Nativitat Yarza tot just acaba de començar.