"L'apel·lació a defensar la unitat d'Espanya no pot enterbolir l'enteniment sobre cap dret fonamental". Si les defenses de 7 dels 12 processats lluitaven en la penúltima jornada del judici a la cúpula del procés per desmuntar les acusacions per rebel·lió, sedició i malversació, la lletrada de Jordi Cuixart, Marina Roig, obria el seu torn de paraula aquest dimecres denunciant la vulneració de drets del seu representant, i la "criminalització de la participació col·lectiva" i la protesta social que, al seu entendre, subjau al seu processament.

Durant la 52a i última sessió del judici, davant la Sala penal del Tribunal Suprem, la lletrada Roig ha dedicat més de la meitat de la seva intervenció, gairebé mitja hora, a aprofundir en aquesta qüestió, i no tant a desmuntar les acusacions pels suposats delictes de rebel·lió i sedició que la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat, respectivament, atribueixen al president d'Òmnium Cultural. S'exposa a peticions de pena de fins a 17 anys de presó.

Fins ara, els lletrats han protagonitzat intervencions complementàries, i la de Roig, sovint marcada pel seu to atropellat, se centrava especialment en la vulneració d'aquests drets, entre ells el dret de reunió i expressió -"La llibertat d'expressió és un dret, no un privilegi"-. I, on la Fiscalia aprecia un "cop d'estat", o una acció insurreccional, la lletrada assegurava que aquestes paraules queden "buides de contingut" si es confronten amb les proves exposades en els quatre mesos de judici.

En essència, segons Roig no pot parlar-se d'un delicte de rebel·lió, ja que els casos "aïllats" d'agressions de ciutadans a policies, acotats a la jornada del referèndum sobiranista de l'1 d'octubre de 2017, són responsabilitat de qui va perpetrar aquestes agressions, no d'organitzacions socials com Òmnium, que va cridar a participar en la consulta. Tampoc podria donar-se la sedició que aprecia la Fiscalia, ja que "un acte de protesta, en principi, no constitueix un acte de sedició".

Segons la lletrada, afirmar que l'esdevingut a la tardor de 2017 a Catalunya és un "conflicte polític", en cap cas suposa minimitzar els fets", sinó referir-se a ells en el seu just terme.

"L'altar majestuós" i el rebuig a la violència

La protesta del 20-S, davant la seu d'Economia de la Generalitat, és un dels eixos del relat de l'acusació, si bé és especialment important pels Jordis, Cuixart i Sánchez. Per al Ministeri Públic aquesta jornada és el màxim exponent del lideratge que tots dos exercien sobre les mobilitzacions, i Roig ha insistit en el caràcter "legítim" d'aquesta protesta.

Lluny de voler impedir el registre que tenia lloc a la seu d'Economia, els milers de persones concentrades "protestaven", expressaven el seu malestar per aquesta actuació, distingia l'advocada -"La intenció mai va ser impedir l'actuació, sinó protestar contra ella". També incidia que aquest registre va ser irregular, com va reconèixer la lletrada de l'administració de Justícia que el va supervisar, Montserrat del Toro, ja que es van registrar "llocs de treball de dues treballadores" que no apareixen contemplades en l'acte d'entrada i registre.

En tot moment, afirmava, Cuixart "va exhortar a la ciutadania al fet que es comportés de manera no violenta", va cridar a la tranquil·litat i va desconvocar la concentració. És "irrellevant" que es referís al cotxe de la Guàrdia Civil sobre el qual va pujar en cert moment de la nit, per dirigir-se als concentrats, com un "altar majestuós", i l'important són les seves crides a protestar de forma pacífica, sostenia la lletrada. Els danys en aquest i altres vehicles, sobre els quals també van pujar reporters gràfics, i que no són atribuïbles als Jordis, són responsabilitat de qui els van causar, i en cap cas basten per afirmar que va haver-hi violència.

I, com va esdevenir amb l'1-O, no es pot considerar que els "incidents" d'aquesta jornada poguessin integrar

L'1-O no és "un alçament tumultuari"

Recolzant-se en l'informe pericial que va aconseguir incloure en la causa, Roig ha reiterat que l'1-O va suposar un acte de "desobediència civil col·lectiva", i no "un alçament tumulturario", com sosté la Fiscalia. Recordava que Cuixart mai va formar part del Govern, i assegurava que les lesions sofertes pels agents de Policia Nacional i Guàrdia Civil en aquesta jornada van ser fets "aïllats", no previstos ni desitjats.

A més, les lesions causades pels agents als ciutadans, la responsabilitat dels quals el Ministeri Públic endossa ara als convocants (per sumar un balanç de 1093 ferits, dels quals 1000 són civils), tampoc poden "atribuir-se a Cuixart".

"Va haver-hi resistència passiva a 35 col·legis", reconeixia Roig, afirmant que aquest tipus d'accions perseguien servir com a protesta, encara que en alguns casos també estiguessin pensades per retardar l'entrada dels agents als centres. "En cap col·legi van escometre directament contra els policies", recordava. "No podem parlar de violència en els termes del delicte de rebel·lió", resolia.