Maria del Mar Bonet celebra 50 anys de carrera musical tirant la casa per la finestra. Un disc, Ultramar, amb el qual viatja i teixeix un diàleg musical amb Cuba i un llibre biogràfic, Maria del Mar Bonet, intensament, nascut d'hores i hores de conversa amb el periodista i crític musical Jordi Bianciotto. No acaba aquí el periple: el 13 de maig celebra un concert a Ventalló (Alt Empordà) en col·laboració amb Proactiva Open Arms i tots els beneficis es destinaran a l'ONG, que treballa en el salvament marítim dels refugiats. Sobre el Mediterrani i altres mars parlem en aquesta entrevista.

La majoria de refugiats vénen de països del Mediterrani, un entorn que inspira la seva música. Fins a on té això que veure amb el seu concert en benefici de Proactiva Open Arms?
En aquest any de celebració havíem de fer una parada obligada en aquest tema. El que està passant al Mediterrani és molt dur com per no tenir-ho en compte. Cal parar, cantar i reunir-se amb la gent per denunciar la vergonya que sentim cap al govern espanyol, que tracta aquest drama amb frivolitat. La gent es mor i no hi ha ni una bona i seriosa resposta humana. Així que fa temps que ho parlem i teníem clar que havíem de fer alguna cosa.

En aquest disc canvia el Mediterrani per l'Atlàntic. Què ha après en el viatge d'anada i tornada a Cuba?
Moltes coses, però sobretot que el diàleg musical, poètic i estètic és possible. Hi ha molt del que ens uneix en aquest disc i dels músics de Cuba que han treballat amb mi. No ha estat un treball d'ara, porto amb aquest disc des de fa gairebé cinc anys, quan em van donar el Premio Cubadisco. Ha estat un camí molt llarg i s'ha cuit a foc lent.

Com ha vist canviar Cuba en aquests anys?
Per a mi no ha canviat molt. Cuba està canviant a poc a poc des de fa uns anys i crec que ara que ha mort Fidel seguirà per aquest camí, però a poc a poc.

Entre el llibre i el disc, amb què es queda?
Són dos projectes molt diferents. Una cosa és la biografia i una altra un disc nou. En el llibre es parla molt del passat i el disc és absolutament el meu present, que és fantàstic. Amb el llibre la gent es pot documentar d'una cantant que ha tingut l'alegria de poder fer el que ha volgut musicalment des que va començar, pràcticament.

És conscient que això avui dia és un luxe.
Sí, no ho entenc com un treball, sinó com una vocació que ha anat creixent amb els anys. Primer saps el que vols, però no ho pots fer perquè no tens encara l'aprenentatge, després les ganes de fer el que vols es van ajuntant i un dia pots començar. Des d'aquí vas incorporant coses noves dels músics que coneixes. Normalment, la gent que treballa amb tu en aquest món té una gran generositat i t'ajuda a aprofundir en la teva vocació. La música per a mi és un lliurament i una passió.

És molt de l'aquí i l'ara, no s'ha sentit molt despullada en el llibre?
Sí, però es tractava d'una biografia en la qual podia transmetre la meva veritat, el camí que he fet. Amb en [Jordi] Bianciotto ha estat molt fàcil, és un bon escriptor, em segueix des de fa anys i em coneix com a cantant. M'han encantat aquestes hores amb ell, molt menys pesades del que jo pensava. Aquestes converses m'han servit també per engegar una nova pàgina web i perfil de Facebook, la qual cosa no havia fet en tota la meva vida (riu). És com un armari amb tota la teva vida, els teus discos, fotos, vídeos...

En aquesta gira viatjar+a també a Tunísia o Egipte, què espera trobar-hi?
He cantat ja moltes vegades a Tunísia i Egipte, però és veritat que la convulsió i l'exposició a atemptats terroristes han fet molts danys a aquests països en els últims anys. Però aquest dany s'ha fet també a França, Bèlgica o Espanya, que s'han vist embolicats en atemptats molt greus. La primavera àrab ha portat moments molt durs, però no és una novetat. La guerra larvada entre Israel i Palestina segueix promovent convulsions en la ribera mediterrània. Les guerres no vénen soles i el que no cicatritza bé té conseqüències terribles en l'ésser humà i els països. Sempre he dit que on hi hagi conflictes m'interessa anar-hi perquè jo agraïa molt quan venien músics de fora en ple franquisme, que portaven aires nous.

Algun dels concerts li fa especial il·lusió?
Tots, perquè cada recital és una celebració. Però sobretot m'estan semblant molt boniques les coses petites que m'estan succeint aquest any. Fa uns dies em van donar un record en una escola de Mallorca on els nens cantaven les meves cançons i recitaven els meus poemes. Els vaig dir que en aquests 50 anys aquest havia estat un dels dies més lluminosos. Qualsevol cosa que entri dins d'aquest any és emocionant.

Maria del Mar Bonet celebra enguany 50 anys de carrera.

Què se sent en ser la banda sonora de la vida de milers de catalans?
És emocionant quan et diuen que han crescut amb tu, o que els seus pares els han portat a recitals o que simplement uns amics els va dir que els agradava i van venir a veure'm. Fins i tot alguna vegada una parella m'ha dit que ha fet l'amor amb mi. És bonic que et diguin aquestes coses.

D'aquests 50 anys de carrera, quina època recorda amb especial afecte?
N'hi ha moltes, però jo diria que la primera, quan vaig conèixer Els Setze Jutges, quan el meu germà va començar a gravar... va ser una època realment impressionant. Jo volia ser ceramista llavors. Vaig venir a estudiar a la Massana, vaig entrar en una fàbrica de ceràmica a treballar uns anys, fins i tot vaig perseguir entrar en tallers grans de ceràmica, ja en un pla més artístic. Al mateix temps sortia la música, vaig començar a establir aquests contactes i clar, la decisió de prendre un camí o un altre va ser molt emocionant. A més, Barcelona vivia uns moments molt interessants, tots érem mig clandestins, tot es coïa per a la llibertat, perquè s'acabés la dictadura... era una ciutat amb una creativitat i unes ganes de canvi fantàstiques. Coneixies a gent que estava en aquest camí per diverses coses, des de l'arquitectura, l'economia, el món obrer, l'universitari, etc. Tothom es movia en un sentit tremend i creatiu, mirant sempre a Europa. A més, també era la meva joventut, com no ho haig de recordar amb aquesta alegria.

Què tal es porta amb les noves tecnologies?
Intento utilitzar Internet una mica i aquest any passat a més del llibre hem fet una bona pàgina web i un bon Facebook i Twitter, però realment qui em coneix i em segueix sap perfectament que la meva vida personal està en les meves cançons i si la volen buscar, està aquí.

Era més difícil cantar llavors contra la censura o ara en l'època de les xarxes socials?
Ara també hi ha censura, de sobte. O sigui que no és tan diferent, sembla que tornem a la dictadura. En certa manera, aquests governs d'ara en l'Estat espanyol són absolutament de dretes i molt negatius intentant frenar processos com el referèndum per la independència, per exemple. Una cosa a la qual haurien de donar suport absolutament si són tan demòcrates.

Creu que el referèndum acabarà celebrant-se?
Tant de bo. I tant de bo aquest govern espanyol s'obrís en el sentit del diàleg, que no estigués tan tancat. Em sembla absurd i molt negatiu i que a la llarga li passarà factura. No permetre alguna cosa que democràticament ha de ser em sembla molt retrògrad i feixista.

Com a mallorquina, li agradaria que es votés allà també?
La idea dels Països Catalans estava molt al cap fa molts anys, ara ja no tant. A mi em segueix agradant perquè ens uneix l'ànima, que és la llengua. Em considero catalana de Mallorca i considero que el català és també l'idioma del País Valencià. Així, hi ha un català de València, de Mallorca i de Catalunya. Lluitar contra aquesta expressió és anar a l'inrevés, provocar que encara vulguem separar-nos més. Fa uns anys no es parlava de cap separació, però arriba un moment en què la gent es cansa de tanta agressivitat contra els idiomes. Crec que estan perdent una oportunitat d'or des de fa ja molts anys tots els governs que no han cuidat les diferents cultures de l'Estat espanyol. Una riquesa que han tirat per la borda de la manera més basta, sense donar-la a conèixer a les universitats, cosa que hagués creat un sentiment molt més agermanat. Catalunya no ho pot suportar més, això és massa. Si nosaltres hem acceptat el castellà perfectament, per què no a l'inrevés? Almenys que a l'Estat espanyol s'estudiï l'origen i característiques principals de la resta de llengües. I com a colofó, que els polítics de Catalunya truquin a la porta d'aquestes persones i ni els contestin em sembla una actitud dèspota.

Després d'aquest disc i aquest llibre, què li queda per fer?
Em queda tot, tinc molts discos encara sobre la taula. Els vaig pensant, és com la pintura, com quan una persona té tres o quatre llenços començats. Tinc diverses coses preparades per anar fent amb una o amb una altra, fins i tot les vaig enriquint, vaig prenent anotacions. De debò que hi ha moltes coses per fer, no sé si tindré el temps necessari, però és el que vull, seguir cantant mentre tingui energia.