Contractar des de l'Administració amb persones, empreses o entitats sospitoses de simpatitzar amb el sobiranisme pot tenir conseqüències. Aquest és el subtext del requeriment que ha enviat el Ministeri d'Hisenda a la Intervenció General de la Generalitat, segons han publicat diversos mitjans i ha confirmat Públic de fonts del mateix organisme, en què el departament que encapçala Cristóbal Montoro requereix el detall dels pagaments fets des del 2015 a una llista de 45 persones físiques o jurídiques. Una llista en la qual abunden els noms amb coneguda simpatia pel sobiranisme, i que alguns mitjans ja han qualificat de cacera de bruixes. 

En el seu escrit, Hisenda no revela l'objectiu de la seva petició. Però si especifica que vol el detall de la "totalitat dels pagaments" fets amb "qualsevol concepte" a les persones i entitats de la llista. El requeriment també exigeix a la intervenció de la Generalitat que obtingui la informació dels organismes pertinents de l'administració autonòmica, en el cas que no els tingui en el seu poder. 

En la llista hi té un lloc destacat el diari Ara. El ministeri exigeix el detall dels pagaments no només a l'editora del diari, sinó també a diversos periodistes vinculats: Antoni Bassas, Toni Soler, Albert Om o Xavier Bosch. De fet, tots ells són citats en el requeriment pel seu nom i cognom amb l'afegitó "del diari Ara", encara que en molts casos desenvolupin també tasques professionals en altres àmbits.

Hisenda requereix igualment els pagaments al grup Agrolimen, propietat del Carulla, una família amb coneguda tradició catalanista, i accionista igualment de l'Ara. També apunta al Grup Cultura 03 i Sàpiens Publicacions, que editen publicacions com Sapiens, Descobrir Catalunya, Cuina o fins i tot la revista del Club Súper 3, i al seu fundador Oriol Soler, també impulsor d'Ara.

Igualment hi apareixen els periodistes Eduard Voltas (editor de Time Out a Barcelona) i Pere Soler, i entitats com la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes.

Dels 45 noms de la llista, vuit corresponen a empreses del Grup Mediapro, menys d'un mes després que es divulgués que un informe de la Guardia Civil intentava vincular Jaume Roures, fundador de Mediapro i un dels propietaris de Públic amb un suposat "Comitè Executiu" de cara al referèndum del passat 1 de octubre. En aquell informe es recordava que Mediapro va habilitar durant l'1-O una sala de premsa des d'on el Govern va informar sobre el desenvolupament i resultat del referèndum, i que l'empresa va produir el vídeo de l'1-O difós per TV3 i centrat en les càrregues policials que van protagonitzar la jornada del referèndum.

El requeriment, a més, demana informació sobre els pagaments per diverses beques, articles o capítols de llibres. Tots ells, amb el denominador comú de referir-se a qüestions relacionades amb el dret de decidir, a la internacionalització de la qüestió catalana o, fins i tot al desenvolupament de l'autogovern, segon es desprèn de títols, com ara "Expectations and effects of regional independence: A comparison of Catalonia and Scotland", "The Catalan Process: Sovereignty, Self-Determination and Democracy in the 21st Century" o "El desenvolupament de l'autogovern en matèria de territori, paisatge, litoral i urbanisme".