Llarena, ara contra Montoro. El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha reclamat al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, que li doni explicacions "tan aviat com sigui possible" sobre les seves afirmacions que no es van gastar diners públics en l'organització del referèndum de l'1-O.

En una providència que s'ha donat a conèixer aquest dimecres, Llarena es refereix a les declaracions de Montoro de dilluns al diari El Mundo en què el ministre, referint-se a l'organització del referèndum de l'1 d'octubre, deia: "no sé com es va pagar, però no va ser amb diner públic". Llarena ressalta que aquestes paraules contradiuen "les fonts de prova recollides" en el sumari de la causa que instrueix, i per la qual estan processats per malversació els membres del darrer Govern de Carles Puigdemont -alguns dels quals també estan processats per rebel·lió-.

Llarena demana a Montoro que doni detalls del "concret suport objectiu" de les seves afirmacions. I afegeix que alguns dels processats s'han referit a les declaracions de Montoro per defensar la "injustificació" de processar-los per malversació.

El propi Montoro havia afirmat ja que no s'estaven dedicant diners públics a l'1-O en les setmanes prèvies al referèndum, ja amb els comptes de la Generalitat intervinguts pel seu ministeri.

Turull, contundent davant Llarena

Hores abans han comparegut davant Llarena la resta dels processats en la caua contra l'independentisme que no ho van fer dilluns ni dimarts. Els consellers destituïts Dolors Bassa i Jordi Turull han plantat cara al magistrat, en línia similar a la mantinguda aquest dimarts al Tribunal Suprem per Josep Rull, Joaquim Forn i Raül Romeva. 

Turull ha acusat aquest dimecres el magistrat Pablo Llarena, que instrueix la causa general contra el sobiranisme, d'haver-lo convertit en un "pres polític" i li ha reclamat que deixi d'intentar decidir sobre qui pot ser investit al Parlament de Catalunya com a president de la Generalitat.

"Vostè m'ha posat a la presó perquè, com ha dit literalment en el seu acte, jo no garanteixo un encertat retorn a l'autogovern", ha lamentat Jordi Turull, que va ser candidat a la Presidència fins que Llarena va dictar ordre d'empresonament en contra seu.

El conseller de Presidència amb Carles Puigdemont ha denunciat també davant el jutge manca de separació de poders. "Mentre el govern ens diu quan ens processaran i per què ens condemnaran, el Suprem ens diu a quin president hem de votar".

Per tot això, Turull ha demanat al jutge del Suprem que "deixin de ficar la Justícia en la política" i no pretengui dir "qui ha de ser el candidat a presidir la Generalitat".

Dolors Bassa, consellera de Treball del Govern destituït per Rajoy, ha afirmat davant el jutge que la "violència" que va haver-hi durant l'1-O "la va produir la intervenció de la Policia Nacional i Guàrdia Civil".

Bassa ha estat la segona persona a comparèixer aquest dimecres davant el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que l'ha citat, com a Turull, per comunicar-li personalment el seu processament pel delicte de rebel·lió i malversació de fons públics.

Segons l'acte de processament, Dolors Bassa va actuar de connivència amb el conseller destituït Antoni Comín i va assumir el control dels locals dependents de les seves respectives conselleries per la realització del referèndum. El jutge Llarena considera que hi ha proves que demostrarien que va permetre que el seu departament suportés parcialment la despesa de paperetes, cens i citacions als components de les taules.

L'expresidenta del Parlament Carme Forcadell s'ha queixat davant el jutge de vulneracions dels seus drets per part del Suprem després de conèixer avui la seva ordre de processament. Forcadell ha negat que hi hagi hagut violència en el procés sobiranista, ha defensat la seva actuació com a presidenta del Parlament i ha reiterat la declaració que ja va fer anteriorment davant el mateix magistrat.

Amb la compareixença davant el Suprem de Forcadell han acabat de complir-se aquestes citacions, cap a les 12.15h d'aquest dimecres.

Torrent, a Ginebra per denunciar el cas a l'ONU

També aquest dimecres, el president del Parlament, Roger Torrent, s'ha reunit a Ginebra amb representants de l'ALt Comissionat pels Drets Humans de l'ONU. Torrent hi ha denunciat "vulneració de drets fonamentals" i "ingerències il·legítimes de l'Estat", pels quatre vetos del Tribunal Suprem i del Constitucional als quatre plens d'investidura convocats per Torrent.

El president del Parlament ha qualificat de "molt positiva" la reunió, i ha afirmat que s'ha coincidit en la "voluntat de generar un marc que permeti la resolució política del conflicte polític".

Des de la ciutat suïssa, Torrent ha demanat igualment a "tots els organismes internacionals de defensa dels drets humans" que s'impliquin a l'hora de protegir els drets i llibertats "vulnerats" a Catalunya