Durant els gairebé tres anys que va durar la pandèmia, 10.000 persones que vivien en residències de gent gran van morir per Covid-19. Això és prop d'un terç de totes les que van morir a Catalunya. Malgrat les investigacions judicials obertes en el seu moment, una comissió al Parlament i informes d'organitzacions com Amnistia Internacional alertant de la vulneració de fins a cinc drets humans, quatre anys després els canvis en el sector són mínims. 

Precisament aquesta setmana s'està celebrant el judici contra la direcció de la residència Fiella, de Tremp, on van morir 64 residents, gairebé la meitat. Es tracta d'una de les tres úniques causes que segueixen obertes als jutjats després que s'hagin arxivat les més de 30 restants.

"Aquests tres casos són la gota a l'oceà de la falta de drets, de la impunitat total", denuncia Maria José Carcelén, presidenta de Coordinadora Residencias 5+1, entitat que agrupa familiars i usuaris de residències. Les altres dues causes obertes són les que afecten les residències Palau Residencial, de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental), on hi va haver 55 morts, i Ca N'Amell (Premià de Mar, Maresme), amb 87 defuncions.

En el cas de Fiella, la directora ha declarat que tot funcionava "correctament", ha culpat a les monges que atenien els usuaris del brot de Covid-19 i ha negat les acusacions de les treballadores. El personal havia declarat que hi havia "caos" i gent demanant ajuda al passadís. Van confirmar que ningú coneixia el pla de contingència, que no tenien EPI i que només disposaven d'una mascareta a la setmana.

Per a Cinta Pascual, presidenta de la patronal Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA), l'arxivament de les altres causes suposa un "aval" a la gestió feta. "El sector no va ser qui no estava preparat, era una situació que no esperava ningú", assenyala.

Un model eminentment de gestió privada

Les morts a les residències i la polèmica per la negació d'assistència sanitària, plasmada en un protocol del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) que recomanava no ingressar a la UCI pacients de més de 80 anys, va obrir el 2020 un debat sobre un model d'atenció a la vellesa on priva la gestió privada.

Actualment, de les prop de 950 residències que hi ha a Catalunya, només sis són públiques. Malgrat la Generalitat reserva places públiques en centres concertats o privats, només una de cada sis ho és. "Hem de canviar el model, perquè en el d'ara preval el benefici econòmic", critica Carcelén.

Aquest divendres, la comissió del Parlament que investigava la qüestió, reconvertida en grup de treball amb la nova legislatura, ha d'emetre unes conclusions sobre les quals Carcelén es mostra decebuda. "Es farà el que sigui per no incomodar. Es va tancar la comissió d'investigació, no s'ha fet cap canvi, res".

Amnistia Internacional es va pronunciar sobre la qüestió a inicis de l'any passat, denunciant la falta de transparència i de rendició de comptes i reclamant al Parlament que impulsés una auditoria independent sobre la gestió que es va fer a les residències. Propostes que van ser rebutjades, malgrat l'organització va retreure a la cambra que no reprengués la comissió d'investigació.

Increment de places i de tarifes en un sector amb manca de personal

Malgrat s'han fet algunes mesures, el model no s'ha canviat i en certa manera, qüestions com la inflació l'han tensionat encara més. La manca de personal, marcada per uns sous molt baixos i una precarietat accentuada, ha anat a més i l'absentisme laboral, segons Pascual, s'ha doblat: "Les condicions laborals fa 15 anys que no paren de millorar, però ho han de fer encara més".

Per a la presidenta de la patronal, el debat sobre el model públic o privat està "mitificat" i el que preval és la "qualitat".

En els últims mesos, la Generalitat ha tirat endavant mesures adreçades al sector, com l'actualització dels preus públics un 6%, una qüestió que, segons la patronal, contribueix a la major "sostenibilitat" de les empreses i també reverteix en els salaris.

L'increment de més de 1.300 places noves concertades -és a dir, amb finançament públic- i l'aprovació de la nova Agència d'Atenció Integrada Social i Sanitària són altres de les mesures que Drets Socials ha tirat endavant.

Precisament, un dels plans que contempla aquesta última és que tots els residents tinguin un CAP de referència, una qüestió que fins ara no estava garantida. Malgrat això, Carcelén en recela i reconeix que estan "escèptics".

Per la seva banda, Pascual valora els avenços que està fent el Govern per millorar la situació del sector però lamenta que "el que s'està planificant no és suficient", especialment en un escenari en què l'envelliment de la població anirà a més. 

Una cartera de serveis "més preparada" per atendre les persones grans, així com augmentar les places públiques i disminuir les llistes d'espera, amb més de 10.000 persones, són algunes de les receptes que assenyalen per fer front a la realitat que vindrà.