A banda de les inundacions i alteracions en la mobilitat, el pas de la DANA per Catalunya ha suposat un augment considerable de les reserves d'aigua dels embassaments, especialment al Camp de Tarragona, on la sequera ha posat el límit cultius i ha fet perillar l'abastiment a algunes poblacions de la zona. 

Les pluges dels darreres dies han donat un respir als pagesos, però avisen que la solució a llarg termini passa per solucions estructurals a la falta d'aigua, com aprofitar l'aigua regenerada de l'Estació Depuradora d'Aigües Residuals de Reus (EDAR), tal com defensa l'Unió de Pagesos. 

Repassem l'estat dels embassaments del Camp de Tarragona, que fins ara oferien una imatge de sequera extrema. El de Riudecanyes ha passat d'estar a menys del 2% de la seva capacitat al 17% en una setmana. El de Siurana també ha passat del 2% al 7% en només una setmana, segons les dades de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) del divendres.

La imatge del pantà d'Ulldecona, que pertany a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, també ha canviat de forma radical en només una setmana. Fa vuit dies estava pràcticament buit (1,1% i 0,13 hm3, però acumula en aquests moments 6,15 hectòmetres cúbics d'aigua i les reserves han pujat fins al 56%. L'embassament se situa a la Pobla de Benifassà, al País Valencià, però subministra aigua a les comunitats de regants d'Ulldecona i la Sénia, a Catalunya, a banda de les de Sant Rafel del Riu i Rossell, ja a la província de Castelló. 

Els Guiamets, fins ara gairebé buit i amb un 6,8% dissabte passat, ja és a un 10,7% de la seva capacitat total. D'altra banda, Flix es manté gairebé ple i Riba-roja també, al 93,8%.

"No és suficient"

Malgrat això, tant el responsable de l'Aigua d'Unió de Pagesos al Tarragonès, Martí Macías, com el responsable de l'Aigua d'Unió de Pagesos al Priorat, Jordi Aixalà, detallen que no és suficient i no assegura el regadiu. "És un respir pels pobles però no per l'agricultura perquè no podem gastar l'aigua del pantà; tenim aigua per setmanes", assegura Aixalà. 

Macías, que és regant del pantà de Riudecanyes, explica que "la tendència és bona però no per tenir la seguretat que a l'estiu tindran aigua per regar". "Hauria de ploure tot el novembre i desembre. Per anar bé, s'hauria d'arribar als 4 hectòmetres d'aigua i no n'hi ha ni un", afirma. 

Tant Macías com Aixalà coincideixen que la solució als problemes d'abastiment d'aigua del Siurana i Riudecanyes a llarg termini passen per obres estructurals. Els agricultors fa temps que avisen que no hi ha aigua per regar degut a la sequera persistent. De fet, ja ha provocat estralls en els cultius de fruita seca, com garrofers, ametllers i avellaners, oliva i vinya. A les zones de muntanya de Prades o del Priorat "pràcticament nos'ha collit avellana" i al voltant del pantà de Riudecanyes hi ha 1.400 hectàrees on "els arbres són morts", recorda Sergi Martín, pagès i responsable nacional de la fruita seca d'Unió de Pagesos. 

Obres i transvasaments

Martín reitera que la solució definitiva pel pantà de Riudecanyes és poder reutilitzar aigua regenerada de la depuradora de Reus. Unió de Pagesos insisteix perquè s'accelerin les obres a l'Estació Depuradora d'Aigües Residuals de Reus (EDAR). El Govern va prometre que les obres es farien per la via d'urgència, però no estaran llestes fins a l'any 2027. Macias, que també és portaveu de la comissió de seguiment de l'EDAR, apunta que s'haurien d'escurçar el terminis: "Potser ja no hi serem temps". Martín afegeix que cal que es faci bé per l'alta concentració de sals. "Si no es barreja amb aigua potable, l'aigua serà molt salada i hi ha cultius com l'avellanar que és especialment sensible. Regar un avellanar amb aigua salada és matar-lo", comenta.

En el cas del Priorat, fins que no arribi l'aigua regenerada, la solució se centra a traslladar aigua des d'altres punts per garantir el reg als agricultors. Pel que fa al pantà de Siurana, que abasteix els municipis de la mancomunitat del Topograpo (Torroja del Priorat, Poboleda, Gratallops i Porrera), seria portar aigua del riu Ebre -que depèn de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE)- fins a l'embassament.  Una proposta que ha aixecat recels entre els membres del GEPEC (Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans), que rebutja la possibilitat de portar l'aigua transvasada fins al pantà de Siurana. 

De moment, l'Executiu català s'ha compromès a connectar l'Ebre amb l'embassament de Guiamets el 2025. Les obres costaran 5,5 milions i han de servir perquè el reg estigui assegurat a la zona. Més endavant, el 2026, està prevista una connexió del canal Garrigues Sud amb la zona del Montsant. 

Aixalà posa damunt la taula que el pantà de Margalef, que en breu rebrà aigua de l'Ebre, "pugui allargar el seu reg tot el que és la Vilella Baixa, el terme de la Vilella Alta i una part de Gratallops i del Lloar, és a dir, la Vall del riu Montsant". "No s'haurien de fer gaires obres ni costos, però el cost augmentaria perquè seria aigua travessada de l'Ebre, però amb bombeig", comenta. "A la resta de zones l'aigua podria venir del reg del pantà dels Guiamets i del Siurana", segons Aixalà. 

Cal recordar que fa un parell d'anys es va aturar per primera vegada el transvasament d'aigua de Siurana a Riudecanyes a causa de la sequera, ja que posava en perill de mort els peixos i la poca aigua restant hagués quedat en males condicions. Es fa cada any per un contracte històric,

Ajuts al sector 

La Generalitat va anunciar a mitjans d'octubre que es comprometia a estudiar una nova línia d'ajuts centrats concretament a l'àrea del Priorat, tenint en compte que les conques del Siurana, Montsant i Riudecanyes són de les més afectades per la sequera. El conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, es va comprometre a a anar més enllà dels prop de 2 milions que es calcula que farien cap al Priorat com a ajuts a agricultors.

Aquests formen part del paquet d'un total de 70,8 milions per a tot Catalunya anunciat pel president de la Generalitat, Salvador Illa, el passat 20 de setembre en una visita a Cabacés. Aixalà explica que al Priorat tenen uns costos de producció més alts que a la resta de Catalunya: "el doble o triple per hectàrea". Per això reclama que no poden ser els mateixos que a la resta.