Les juntes de tractament de les presons de Lledoners, Mas d'Enric i Puig de les Basses han descartat que els presos polítics puguin passar el confinament a casa seva. El Departament de Justícia va anunciar que s'analitzaria si els interns classificats amb l'article 100.2 podien fer aquest confinament domiciliar. Segons ha informat el Departament, ho podran fer el 15% d'aquest presos. La consellera de Justícia, Ester Capella, ha denunciat les "amenaces i coaccions" del Tribunal Suprem i que hagi "assenyalat amb el dit" els funcionaris de presons quan va advertir d'una possible prevaricació si es prenia aquesta decisió amb els presos de l'1-O i que demanaria la identificació dels funcionaris que l'aprovessin.

Després de conèixer-se la decisió, els dirigents independentistes han decidit enviar cartes conjuntes a l'Alt Comissionat pels Drets Humans de les Nacions Unides i al Consell d'Europa denunciant el "tracte discriminatori" que creuen que han rebut per part de les autoritats penitenciàries. Les missives consideren que la decisió de no permetre'ls sortir mentre duri la pandèmia és "un risc" per a la seva salut i implica "restringir altres drets fonamentals" com la separació de poders, la igualtat davant de la llei, el respecte a les minories i la no discriminació per motius polítics. Per això, els demanen que emprenguin "qualsevol acció urgent" que creguin pertinent "per prevenir més abusos".

Crítiques independentistes

També ha generat les previsibles queixes independentistes. El president  d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha fet una crida aquest dijous a sumar més "compromís social" i "democràtic" davant '"amenaça" dels poders de l'Estat. El president del Govern, Quim Torra, afegint un comentari al tuit de Cuixart ha manifestat que no entén "com es pot haver endurit tant el cor dels homes". L’eurodiputat de JxCat i expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha seguit la mateixa línia que Torra. "Quina part de les instruccions de l’ONU no han entès?", ha qüestionat en un tuit. El líder d'ERC, Oriol Junqueras, ha assenyalat que "el Tribunal Suprem desobeeix els dictàmens i recomacions d’Europa". 

L’amenaça del Tribunal Suprem als membres de les juntes de tractament de les presons catalanes pel fet d’estudiar si davant l’emergència sanitària per la Covid-19 cal permetre que els presos catalogats en segon grau i amb l’aplicació de l’article 100.2, la qual cosa inclou els presos polítics catalans, ja havia desencadenat una allau de critiques polítiques del Govern de la Generalitat, els partits independentistes i dels propis funcionaris de les presons afectats. 

En un breu comunicat, fonts de l'alt tribunal van comunicar que, en cas que les juntes de tractament dels centres penitenciaris ho acordessin, demanarien explicacions a la direcció i a les juntes perquè "a la major brevetat expliquin el fonament jurídic que justifica aquesta decisió" i s'identifiqui "de forma nominal" els funcionaris que han votat a favor d'aquest acord. "Això s'emmarcaria en l'exigència de responsabilitats penals per la possible comissió d'un delicte de prevaricació", avisen.

L’advertència va arribar només saber-se que les presons estudiarien aquesta mesura per descongestionar els centres penitenciaris que viuen una situación explosiva per la dificultat de fer el confinament preventiu per la Covid-19. 

Possible prevaricació del Suprem

Al marge de la crítica política al Suprem també hi ha anàlisis jurídics que alerten que qui podria cometre prevaricació són els propis membres del Tribunal Suprem, a més de considerar absolutament inapropiat i fora de lloc que "un alt tribunal es pronunciï sense cap requeriment previ i amb una nota de premsa", un fet que les fonts jurídiques consultades consideren del tot inusual. El propi Govern de la Generalitat ha posat sobre la taula també aquesta possibilitat prevaricadora de l'alt tribunal espanyol.

Les fonts consultades fan referència a l’article 446 del Codi Penal en el capítol dedicat a delictes contra l’Administració de Justícia que inclou el delicte de prevaricació pel "jutge o magistrat que, sent-ne conscient, dictés sentència o resolució injusta". Els juristes consultats apunten que podria ser clarament una resolució "injusta" i fins i tot "discriminatòria" si el Suprem prengués qualsevol iniciativa de represàlia contra els funcionaris de les juntes de tractament de les presons o obliguessin a què "els presos polítics tinguin un tracte diferencial a la resta de reclusos que estan en la mateixa situació amb el 100.2". Una mesura, la del confinament domiciliari d’aquests reclusos que estaria emparada i justificada en la situació d’emergència sanitària excepcional, asseguren els juristes, i que no exclou que es puguin prendre les mesures de control i seguiment telemàtics pertinents.

Cal recordar que la decisió d’aquest règim està en mans de les juntes de tractament de les presons, però que la darrera paraula la té sempre el sistema judicial, o bé per la via del jutjat de vigilància penitenciària o del propi tribunal sentenciador, en cas dels presos polítics el propi Tribunal Suprem.
El Codi Penal recull que el delicte de prevaricació d’un magistrat pot anar d’una multa de dotze a vint-i-quatre mesos i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per temps de deu a vint anys fins a quatre anys de presó.

Els sindicats de funcionaris de presons han demanat al Suprem "respecte" als professionals dels centres penitenciaris després que l'alt tribunal advertís que deixar passar el confinament a casa als líders independentistes pot ser prevaricació i que demanarien la identificació dels funcionaris que prenguessin la decisió en cas que es produís. En concret, la UGT ha mostrat la seva "indignació" per "posar en dubte" la professionals dels treballadors penitenciaris, i ha denunciat "amenaces" i "coaccions" per part del tribunal. Per això, han demanat una "rectificació immediata" al president del Suprem, Carlos Lesmes, i que "impedeixi que continuïn aquestes difamacions i defensi l'honorabilitat dels professionals penitenciaris catalans".

Els juristes també apunten als articles 500 i 501 del mateix Codi Penal espanyol que també contempla el delicte de prevaricació per "l'autoritat o funcionari públic que detingués a un membre de les Corts Generals o d'una Assemblea Legislativa de Comunitat Autònoma fora dels supòsits o sense els requisits establerts per la legislació vigent" o "l'autoritat judicial que inculpés o processés a un membre de les Corts Generals o d'una Assemblea Legislativa de Comunitat Autònoma sense els requisits establerts per la legislació vigent". En aquest cas l’incompliment dels "requisits vigents" faria referència al fet d’haver jutjat i sentenciat els presos polítics que tenien acta de diputat sense el suplicatori pertinent del Parlament o el Congrés, i en el cas d’Oriol Junqueras fins i tot sense tenir en compte la immunitat que li donava el fet de ser eurodiputat.

Les mateixes fonts admeten però que un dels delictes de prevaricació més difícils de provar per la flexibilitat en la interpretació del Codi Penal i per un cert corporativisme és la que fa referència als magistrats. Es dóna en pocs casos i molt flagrants com per exemple dictar sentències absolutòries a canvi de remuneracions econòmiques. I també apunten a la dificultat de jutjar membres del Tribunal Suprem per prevaricació pel fet de ser la més alta instància judicial a l’Estat espanyol i no tenir cap altre tribunal per sobre. La quals cosa hi afegeix un elevat grau de possible impunitat.