En pocs mesos, l’escassetat de matèries primeres procedents del sud-est asiàtic, sobretot de components tecnològics com microxips i semiconductors, ha anat acompanyada de dificultats logístiques – incident del vaixell Ever Given al Canal de Suez-, dificultats de subministraments per la Covid-19 i tensions per la invasió de Rússia a Ucraïna. Tot plegat, ha incrementat la necessitat d’algunes empreses del sector industrial de redirigir els processos de fabricació, traslladant la producció a un entorn proper o servint-se de proveïdors de proximitat. Els centres de treball de l’àrea asiàtica, sovint escollits per la possibilitat de disposar de mà d’obra barata, estan sent substituïts per altres seus, més accessibles geogràficament.

Davant dels problemes logístics i de proveïment, Pere Relats, president d’Amec, entitat que agrupa les empreses exportadores, admet aquests canvis a la cadena de valor. Com a exemple, indica els moviments que està duent a terme la companyia que ell dirigeix, Relats Group. "Quan vam ser a la Xina el 2004, el país era la fàbrica del món. Avui és el primer mercat global. Els nostres productes que es produeixen a Vietnam sovint viatgen a Europa o Sud-amèrica. Això està canviant: la nostra producció a Vietnam es quedarà per a servir al sud d'Àsia i el Japó. El Marroc deixarà de manufacturar per a Àsia i ho farà per a Europa i la de la Xina no servirà a Europa".

En aquest sentit, Relats afegeix que la cadena de subministraments es troba més a prop de les fàbriques per la tendència creixent a la personalització dels productes. "Ens centrem a ubicar-nos al costat dels punts d’enginyeria i dels nostres clients". Aquesta opció ja l’han escollit, recorda el president d’Amec, les firmes automobilístiques alemanyes o la mateixa Tesla als Estats Units. A aquest aspecte, s’ha incorporat la necessitat de ser més sostenibles. "A més de reduir la petjada de carboni en el transport, estem invertint a ser més eficients des del punt de vista ambiental".

Alentiment de la globalització

En un article publicat a la seva pàgina web, Amec al·ludeix a un cert alentiment del fenomen de la globalització. És el que en anglès es coneix com a ‘slowbalization’. Davant aquest nou panorama, el text planteja la importància de dotar de major agilitat a les cadenes de subministrament global i la necessitat d'acostar algunes. Així, es detalla que "l’equació de les cadenes de subministrament globals s'ha tornat molt més complexa, passant d'una maximització de l'eficiència en costos, a haver de combinar-los amb aspectes com qualitat, resiliència, seguretat i sostenibilitat". Per fer-ho possible, Amec proposa "una nova concepció de les cadenes globals, mutant cap a les geolocals que tinguin en compte aquests factors". Amec recorda que, en el moment del seu naixement, a la dècada dels 70 del segle XX, "els argumentaris de venda es basaven a treballar a un preu més barat que els competidors, mentre que ara ens enfrontem a mercats com l’alemany, no el xinès".

Un cas paradigmàtic d’aquesta situació el representa l’empresa igualadina Buff, que dóna nom a la icònica peça de vestir per fer esport que es col·loca al coll. La companyia, especialitzada a la fabricació de roba esportiva per l’aire lliure, ha decidit traslladar a la capital de l’Anoia el 10% de producció que encara fabrica a la Xina. "Ara que hem assolit l’experiència que ens mancava, ja tenim la capacitat d’elaborar aquí les gorres", explica la responsable de màrqueting de la firma, Laura Elizari.

Per aconseguir la relocalització de la producció, Elizari comenta que la companyia ha creat la seva pròpia escola de confecció davant de la falta de candidats que tinguessin coneixements per cosir les gorres. Tot i fabricar a la Xina, la responsable de màrqueting matisa que "els controls de qualitat dels productes els fem a Igualada, des d’on distribuïm a 92 països". La previsió de Buff és incorporar unes 70 persones a la plantilla, procedents de l’escola de confecció, alhora que han iniciat un procés de cerca de perfils professionals amb més experiència. La firma d’Igualada comercialitza entre 4,5 i 6 milions de productes anuals.

Cop a la cadena de subministrament tradicional

Les dificultats logístiques, la guerra i l’encariment del transport han configurat un nou marc de relacions comercials en l’àmbit mundial. Per Oriol Montanyà, responsable d’operacions i logística de la UPF Barcelona School of Management (UPF-BSM), Rússia i Ucraïna són punts de referència de matèries primeres que sostenen els sectors de la tecnologia, l’automoció, l’energia i l’alimentació. "Les cadenes de subministraments són globals i interdependents, per la qual cosa un problema en el transport d'aquests països afecta els proveïments a escala general". En aquest sentit, considera que les sancions econòmiques a Rússia poden actuar com un bumerang contra la Unió Europea i els EUA.

El fet de buscar noves rutes de transports altera el funcionament estàndard de la cadena logística. Segons Montanyà, això té dos efectes immediats: un increment dels costos i una menor disponibilitat de productes. Pel professor, s’ha constatat que "les cadenes de subministrament més resilients són les que s’orienten a tres aspectes: proximitat, col·laboració entre el agents logístics i sostenibilitat". Així, creu que els conceptes sostenibilitat i resiliència es retroalimenten i quan més n’hi ha d’un, l’altre va creixent.

Precisament, un informe presentat aquesta setmana per l'Observatori de Sostenibilitat de la UPF Barcelona School of Management, que estudia l’Agroparc Penedès de l’empresa Ametller Origen, conclou que aquest està concebut amb criteris de sostenibilitat ambiental, econòmica i social. Per aquest motiu, preveu que les cadenes logístiques han d’apostar per ser centralitzades, circulars i semiautomàtiques. L’estudi demostra que la tendència a la relocalització s’estén a altres sectors estratègics de l’economia catalana, més enllà de l’àmbit industrial, com és el cas de l’agroalimentari.