Público
Público
educació

Les escoles obren les portes amb el fantasma del tancament per rebrot a sobre

Inicien amb ràtios al voltant dels 20 infants als centres de primària, on els alumnes hauran de portar la mascareta a partir dels sis anys els primers 15 dies de classe. Els docents i les direccions del centre assenyalen el sobreesforç que han fet durant l'estiu per preparar els plans d'inici de curs.

Les famílies porten els infants a l'Escola Fort Pienc de Barcelona el primer dia de curs amb totes les mesures de seguretat sanitària. Maria Rubio
Les famílies porten els infants a l'Escola Fort Pienc de Barcelona el primer dia de curs amb totes les mesures de seguretat sanitària. Maria Rubio

Nervis, emoció i moltes preguntes a les portes de les escoles catalanes. Aquest matí els infants han tornat per primer cop a les classes després de mesos de confinament amb visibles ganes i les mascaretes posades, almenys tots aquells que eren majors de sis anys, després que així ho decretés el Departament d'Educació a última hora.  En total, poc més d'1,35 milions d'alumnes arrencaven el curs aquest dilluns. Les direccions dels centres han hagut de planejar els plans d'entrada i sortida i mantenir les mesures de seguretat, trobant accessos a qualsevol cara de l'edifici, organitzant el pas dels infants pel centre i sortejant els canvis d'última hora amb els quals han hagut de lidiar tot l’estiu.

"Hem aconseguit establir cinc accessos del centre: tenim les portes habituals, dues entrades d’emergència i l’entrada de la ludoteca, que es farà pel patí"

"Hem aconseguit establir cinc accessos del centre: tenim les portes habituals, dues entrades d’emergència i l’entrada de la ludoteca, que es farà pel patí", explica la directora de l’Escola Fort Pienc de Barcelona, Lourdes Mateu, qui volta amunt i avall del centre 30 minuts abans de l’entrada dels primers infants. "També hem establert dos horaris d’entrada, un a les 8.45 h i un altre a les 9". Mateu destaca que "han tingut sort", ja que l'escola està envoltada de places i carrers amples al voltant que dispersen les aglomeracions típiques d’un primer dia de classe preCovid. El volum de feina, però, ha estat ingent.

"Hem estat treballant pel dimoni. Hem fet els horaris tres vegades: per grups de 25 alumnes, per 20 alumnes i per un model híbrid entre les dues opcions. L’autonomia dels centres està bé, però hi ha un excés de responsabilitat cap a les direccions dels centres", explica la directora mentre agafa un mapa amb tota l’organització de l’entrada a només 15 minuts de les primeres entrades. S’atura davant la porta d’una administrativa de l’Escola: "Tu tranquil·la, queda’t aquí, que surti un altre que és més jove", li diu, mentre ens explica que totes dues són les úniques treballadores majors de 50 anys: "Ella està una mica preocupada així que la farem sortir el mínim. Jo també sóc més gran però bé, m’ho prenc d’una altra manera". A l'Escola Fort Pienc, però, no tenen cap dels 12.800 professors vulnerables que ha comptabilitzat Educació, dels quals 800 comencen amb una baixa laboral. 

Entrada a les aules per torns

A les 8.45 h del matí, cinc professors i la mateixa directora obren la porta d’entrada d’accés que dona a la plaça del Fort Pienc per rebre els primers infants que ja esperen davant del centre: "Veus, ja tenim aglomeracions que no hauríem de tenir", alerta Mateu mentre, immediatament, surt a organitzar els alumnes en fileres separades per grups de convivència, amb distància de seguretat entre uns i altres, i ben a prop entre els companys de classe. Tot i la rigidesa de les mesures, l’escalf dels docents i dels pares i mares cap als petits alumnes alleugereix l’estranyesa del moment.

"Joan, et pots baixar la mascareta si vols!", crida un pare des de la distància al seu fill, el primer de la filera de P5. Ell, però, nega amb el cap. La por, però, no es deixa notar en la majoria dels infants davant la il·lusió del primer dia de classe després d'una llarga espera: "És un pal, però prefereixo posar-me la mascareta i tornar al cole", deia el Max, un alumne de quart de Primària. "Però al final serem 20 o 25?", es preguntava l'Enric, el seu company a la fila. No era l'únic que venia carregat de preguntes de casa. Pares i mares, despistats per la sofisticació del room scape en què s'ha convertit l'operació tornada a l'escola, han necessitat resoldre milers de dubtes amb el professorat: "Per on entra el grup B?", "encara hi ha servei de menjador?", "la meva filla no entrava ara?".

"Ara que els nens entren en dos torns, estem entrant 20 minuts abans de l’inici del nostre horari, però això ningú ens ho pagarà"

Aquells que han arribat més tard de la seva hora d’entrada han hagut d’esperar-se fins passades les 9.00 h per poder accedir al centre: "Aquests els aniré acompanyant jo", explica la professora d’educació física, Marta Crespo, qui vigila des de l’accés del carrer de Ribes les entrades dels infants. Crespo explica els sobreesforços que estan fent els docents per garantir el bon funcionament del centre durant la pandèmica: "Ara que els nens entren en dos torns, estem entrant 20 minuts abans de l’inici del nostre horari, però això ningú ens ho pagarà". De fet, han estat treballant tot el juliol per aquest dia, però els girs de volant des del Departament els ha obligat a reestructurar-ho tot el setembre: "Comencem cansats".

La il·lusió del retrobament a l’escola no amaga una por per un possible brot al centre que comparteix gairebé tothom: "Estem convençuts que passarà", explica una mare, Maria Carme Valentí. "L’escola té pocs espais i a nivell logístic serà un problema", afegeix. "És clar que pateixo! Ningú vol ser la primera escola de Barcelona en confinar-se. Però bé, estarem bé, hem fet molts esforços", explica Mateu. La directora afegeix que la comunitat xinesa, amb una forta presència a l’escola, no portarà els fills al centre aquest dilluns. De moment, ja són dues les escoles a Catalunya que inicien el curs confinades, la Ridolaina de Montellà i Martinet i el centre Joan Juncalleda de Sant Vicenç dels Horts.

Sona el timbre que indica que el segon torn, el de les 9.00 h, ha d’entrar cap a dins. Després de repartir el gel hidroalcohòlic a tots els infants, les professores s’emporten el seu grup estable amb qui hauran de conviure tota la seva jornada laboral: "Serà cansat", reconeix Crespo, mentre recull una de les nenes que hauria d’haver entrat al primer torn. "El nostre projecte pedagògic ha quedat en hibernació... Nosaltres mesclàvem grups, fèiem projectes, promovíem que els infants més grans ajudessin els més petits...", explica la directora. Els pares i mares, emocionats, aplaudeixen mentre els menuts van entrant cap a dins, i no poden evitar perdre la distància de seguretat per comentar la jugada.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?