Les tres principals ciutats de l'Estat espanyol (Madrid, Barcelona i València) són avui tres grans incògnites electorals que, de moment, ni la demoscòpia ajuda a aclarir. La batalla per les seves alcaldies en els eleccions municipals del maig serà una de les més renyides dels darrers anys i, segons el darrer estudi de Key Data per a Públic, pràcticament totes les possibilitats estan obertes en aquests ajuntaments.

Cada ciutat és diferent i també ho és la realitat política. Mentre a Madrid la dreta surt amb avantatge a les enquestes i l'esquerra afronta un escenari de remuntada, Barcelona i València no decanten cap majoria clara. En tot cas, el fet que les projeccions demoscòpiques siguin tant ajustades trasllada una gran incertesa en el resultat final per formar governs municipals a menys de tres mesos que se celebrin les eleccions municipals.

Madrid, el PP surt amb avantatge i l'esquerra remunta

El cas de la capital de l'Estat és l'únic en què un dels blocs en disputa parteix amb més opcions que la resta a la cursa per obtenir l'alcaldia. El PP de José Luis Martínez Almeida se situa com a primera força als baròmetres (amb uns 25 regidors) i podria governar sempre que recorri al suport de la ultradreta de Vox (que es manté amb cinc escons com la quarta força).

En aquest sentit, Más Madrid perd la condició de partit més votat (que va adquirir a les eleccions del 2019) i se situa com a segona força, tot i que segueix sent, amb diferència, la primera de l'esquerra amb una projecció de 15 regidors. El PSOE milloraria els seus resultats i rondaria els 10 seients i la coalició de Podem i Esquerra Unida frega la barrera del 5% de vots vàlids necessària per obtenir representació (en aquest cas aquests dos partits tornarien a l'Ajuntament de Madrid després d'haver-se quedat fora a la actual legislatura).

A tres mesos dels comicis, l'escenari per a l'esquerra madrilenya és el de la remuntada i, un altre cop, el nivell de participació de la ciutadania serà determinant per decantar el resultat.

Barcelona, pugna a quatre amb totes les opcions obertes 

Barcelona és probablement l'escenari més complex de tots tres. A dia d'avui Junts, el PSC, Barcelona en Comú i ERC tenen possibilitats de governar, de manera que les possibilitats són força nombroses. L'estudi de Key Data dóna a Xavier Trias (Junts) com a favorit i com el primer en vots, encara que estaria empatat en regidors amb el PSC de Jaume Collboni (tots dos en tenen una estimació de 10).

L'actual alcaldessa, Ada Colau (Barcelona en Comú), només tindria un regidor menys (9) i Ernest Maragall, candidat d'ERC, oscil·laria sobre els 7. Tots els candidats tindrien opcions de governar el consistori de Barcelona perquè la diferència entre ells se situa entre 5.000 i 20.000 vots, i per això la campanya electoral serà decisiva.

Tot i això, les enquestes apunten que qualsevol resultat serà enormement ajustat, així que resultarà fonamental la capacitat d'assolir pactes que tingui cada partit i serà això el que probablement acabi per definir el govern municipal. A Barcelona, el PP tindria 3 regidors i la CUP entraria amb 2, mentre que la ultradreta de Vox se'n quedaria fora.

València, acarnissada lluita d'esquerra i dreta per un regidor

L'estudi de Key Data apunta que València s'ho juga tot, literalment, a un regidor. La primera força seria el PP de María José Catalá amb 13 regidors (cinc més dels que van obtenir els conservadors a les darreres eleccions municipals i que vénen, previsiblement, d'un Ciutadans que perdria els seus sis escons i que es quedaria fora de l'ajuntament).

El Compromís de Joan Ribó, actual alcalde de la ciutat, aconseguiria augmentar lleugerament els seus vots respecte al 2019 i conservaria els 10 regidors que té actualment. La clau de la governabilitat passa per la disputa que mantindrien el PSPV-PSOE i Vox per aconseguir un seient al consistori que seria absolutament decisiu.

Actualment Compromís i els socialistes governen en coalició amb 17 regidors (la majoria absoluta) dels quals set són aportats pel PSOE. Les enquestes reflecteixen que a les eleccions del maig, el Partit Socialista perdria un dels seus seients, de manera que aquest bloc passaria a tenir 16 regidors a l'ajuntament. Vox seria l'última força, però passaria dels dos regidors que va aconseguir el 2019 i que té actualment quatre regidors, i en sumaria 17 al costat del PP per a un govern de coalició a València.

Les enquestes anticipen una batalla electoral sense treva en aquestes tres ciutats que, almenys avui dia, sembla lluny de resoldre's, de manera que els partits polítics es bolcaran a la precampanya i la campanya per decantar el resultat.