Més del 90% de les prop de 60.000 reduccions de jornada per cura de fills i altres familiars registrades a final de 2023 a Catalunya les van demanar dones. L'ús d'aquest dret laboral va créixer un 26% respecte l'any anterior, segons dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA), però els pares que l'exerceixen no arriben al 10%.

En xifres absolutes, van ser 54.500 dones de les 60.000 reduccions registrades el darrer quadrimestre de l'any, un 90,8%. Els pares, per tant, es van quedar amb el 9,2% de les reduccions. El pes de les dones en aquesta estadística és aclaparador, tot i que una mica menys que al conjunt de l'Estat, on s'enfilen fins per sobre del 92% del total. Aquí només un 7,4% de les jornades a temps parcial per atendre els fills són cosa dels pares, en acabar l'any 2023.

Creixen les reduccions per cura de fills

Per norma general, es poden acollir a aquestes reduccions laborals els treballadors que tinguin a la seva cura directa algun menor de 12 anys o una persona malalta o incapacitada, amb la corresponent reducció de sou i un mínim de reducció d'una vuitena part de la jornada laboral.

Amb independència del sexe del sol·licitant, el nombre de reduccions de jornada laboral per cures a Catalunya va créixer amb força entre el darrer trimestre del 2022 i el mateix període del 2023, de 47.500 a les gairebé 60.000 esmentades, un 26% per sobre.

La cura dels fills i familiars dependents va ser la causa de gairebé el 12% de les jornades a temps parcial a Catalunya, la segona després dels que treballen en aquest règim perquè no troben feina a jornada complerta, que són el 34% del total, amb un 71% de dones. I encara una altra raó per al treball parcial que acaparen les dones són les obligacions familiars i personals d'altra mena, en aquest cas amb més del 78% davant del 21% demanades per homes. L'altra cara de la moneda són els contractes de jornada complerta, on també hi ha bretxa de gènere encara que menys acusada: a nivell estatal, les dones tenen el 42,5% d'aquests contractes, i els homes el 57,5%.

Excedències laborals per cura de menors

Els treballadors mares i pares tenen dret a un període d'excedència no remunerada de fins a tres anys per atendre la cura de cada fill o filla, sigui un descendent natural, per adopció o en els supòsits de guarda amb fins d'adopció o acolliment permanent. I aquest permisos també segueixen sent majoritàriament patrimoni de les mares.

Dels 5.920 permisos d'aquesta mena atorgats el 2022 a Catalunya el 89,2% van ser sol·licitats per mares i tan sols un 10,7% per pares, segons dades del Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social. Per tant, igual com passa amb les reduccions de jornada, les mares demanen gairebé 9 de cada 10 permisos que es concedeixen.

Amb tot, el 2022 va ser el primer any que el percentatge de les excedències fetes per pares supera els dos dígits (10,7%) i, amb tres punts més respecte el 2021 (7,86%), va allunyant-se a poc a poc del testimonial 3% de progenitors homes que van fer aquesta excedència l'any 2005.