La imminència de la tramitació de l'amnistia, emmarcada en les negociacions entre els partits independentistes i el PSOE per investir Pedro Sánchez, està accelerant els moviments d'aquells que s'hi oposen. És el cas de la dreta i la ultradreta -el PP ja ha anunciat noves mobilitzacions pel 12 de novembre- i també de la judicatura, que està apretant per torpedinar la nova llei.

En menys d'una setmana, l'Audiència Nacional ha enviat a judici els 12 activistes dels Comitès de Defensa de la República processats en la denominada Operació Judes i també ha donat un nou gir a la causa de Tsunami Democràtic.

Aquest dilluns s'ha sabut que el jutge Manuel García Castellón -el mateix que porta la causa dels CDR- ha decidit imputar la secretària general d’ERC, Marta Rovira, per aquesta causa, i també ha inclòs l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont en la llista d’investigats. "¡A por ellos!, per no perdre el costum. És un cop d’estat permanent", ha reblat l'expresident en saber la notícia. En cap moment fins ara Puigdemont havia estat acusat per Tsunami.

ERC ha respost a la notícia dient que és la "reacció previsible i antidemocràtica" dels "poders reaccionaris" de l’Estat contra la llei d'amnistia. En un comunicat, el partit assenyala la "intencionalitat política" de la causa i ho veu com un "indicador" del acords assolits amb el PSOE.

Però què és exactament Tsunami Democràtic, quin paper va jugar durant el Procés i per què ara la judicatura centra la seva estratègia en això? Ho expliquem.

Què era Tsunami Democràtic?

Tsunami Democràtic va presentar-se el setembre de 2019 com un moviment per donar resposta a la sentència del Procés, que estava previst que sortís al cap de poc. Així va ser: el 14 d'octubre es va fer pública la condemna als nou exconsellers de la Generalitat, a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez i a l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell. Aquell mateix dia Tsunami va convocar la seva acció més multitudinària a través del seu canal de Telegram.

Sota el lema "Tothom a l'aeroport", va fer una crida a bloquejar la infraestructura i milers de persones s'hi van desplaçar, molts d'ells a peu després que les autoritats tallessin les comunicacions. El resultat seria un dia de caos, més de 150 vols cancel·lats, càrregues policials i ressò internacional.

Entre l'octubre i el desembre de 2019, Tsunami va erigir-se com una plataforma anònima, sense portaveus, que coordinava la resposta a la sentència. Primer per Telegram, i després a través d'una app que s'havia d'activar a través d'uns codis QR.

Les seves accions principals van ser, a més de l'aeroport, el tall de l'AP-7 a la Jonquera l'11 i el 12 de novembre de 2019 i una acció dins i fora del Camp Nou durant el partit Barça-Madrid, el 18 de desembre. Pel tall de la Jonquera, que s'allargaria després a Girona, hi va haver prop de 200 investigats en una causa que finament va quedar arxivada.

Quina és la causa judicial de Tsunami Democràtic? De Volhov a l’Audiència Nacional

Tsunami Democràtic s'investiga per delictes de terrorisme i per això està a l'Audiència Nacional i no a un jutjat ordinari. En un inici, aquesta acusació va justificar l'ordre de tancament de la pàgina web, executada per la Guàrdia Civil el mateix 2019.

Més tard, a la investigació s'hi sumaria part de la causa emmarcada en el cas Volhov, per la qual es van detenir una vintena de persones, entre les quals exalts càrrecs i polítics d'ERC, Junts i l'antiga CDC. Una de les línies d'investigació era el finançament de Tsunami.

Finalment, el jutjat de Barcelona va decidir enviar aquesta carpeta també a l'Audiència Nacional per terrorisme, en contra del criteri de la Fiscalia, que només hi veia desordres públics.

Qui està processat?

Marta Rovira ha figurat des de fa temps com a element central de Tsunami en la investigació, i aquest és un dels motius pels quals no ha pogut tornar de l'exili a Suïssa, on resideix. Com a novetat, en l'auto fet públic aquest dilluns hi apareix Carles Puigdemont, qui mai havia figurat com a investigat en la causa.

Segons el jutge, està "acreditat indiciàriament" que Puigdemont va acudir "a les reunions que es van celebrar a Ginebra" el 29 i el 31 d'agost del 2019, on "es podria haver planificat l'actuació de Tsunami Democràtic".

Les males relacions que afecten ERC i Junts des del 2017 fan improbable que dos dels seus màxims dirigents lideressin conjuntament el moviment.

A més, l'auto judicial també imputa el secretari quart de la Mesa del Parlament i diputat d'ERC Ruben Wagensberg, l'exsecretari d'organització d'ERC Xavier Vendrell i l'empresari Oriol Soler. La resta de citats com a investigats són: Josep Lluís Alay, Marta Molina, Josep Campmajó, Jesús Rodríguez, Jaume Cabani, Oleguer Serra i Nicola Flavio.

A més, el jutge també acorda citar com a testimonis l’aleshores portaveu d’ERC, Marta Vilalta, i el líder de Bildu, Arnaldo Otegi.

Quin paper juga Vox i una entitat de víctimes del terrorisme en l’acusació?

Fa poques setmanes, Vox i l'entitat Dignitat i Justícia de víctimes d'ETA -propera al PP- van ser acceptades com a acusacions particulars al cas. Això va retenir el cas a l'Audiència Nacional en un moment en què, derogat el delicte de sedició, es plantejava enviar-lo al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). També pesava el fet que, tot i ja comptar prop de quatre anys d'investigació, no s'han trobat fins ara indicis de terrorisme.

La relació entre el jutge Manuel García Castellón i la Fiscalia ha estat molt tensa, amb l'obsessió del magistrat de tirar una imputació per terrorisme que el ministeri públic ha rebutjat sempre. L'acusació de terrorisme no podia prosperar sense l'acusació de la Fiscalia i paradoxalment va ser llavors quan van aparèixer Vox i Dignitat i Justícia amb la seva querella particular per permetre a García Castellón tirar endavant la causa.

Quina és la posició de la Fiscalia?

La Fiscalia ja ha anunciat que recorrerà aquesta última resolució de l'Audiència Nacional perquè no hi veu terrorisme. El ministeri públic entén que atès que ha desaparegut el delicte de sedició la causa només es pot seguir per desordres públics i als jutjats de Barcelona.

Fonts de l'ens fiscal han assenyalat a l'ACN que abans que el jutge de l'Audiència Nacional dictés l'escrit, la Fiscalia ja preparava un informe perquè la causa fos jutjada a Barcelona per aquest delicte.

Per què ara? L'intent de boicotejar l'amnistia en plenes negociacions

Després d'anys d'investigació judicial, la causa va agafar impuls la setmana passada. Dijous, hores després que ERC tanqués el seu acord per l'amnistia amb el PSOE, la Guàrdia Civil va remetre al jutge un nou informe sobre el cas.

Fonts independentistes indiquen que aquests moviments del jutge s'emmarquen en l'intent de torpedinar l'amnistia, un moviment polític que està dissenyat per superar l'examen del Constitucional, que a més ara compta amb majoria progressista.

El disseny de la causa de Tsunami Democràtic forçant la imputació de terrorisme també buscaria la possibilitat d'intentar dinamitar l'amnistia fins i tot en cas que el Constitucional doni per bona la llei. Seria portant la causa a l'esfera europea, on l'exoneració per delictes de terrorisme genera molt de rebuig, mitjançant un recurs contra l'amnistia al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

Una altra línia vermella són les víctimes mortals, inexistents durant el Procés: en aquest sentit, El Nacional ha avançat que el propi jutge està investigant si la mort d'un ciutadà francès a l'aeroport de Barcelona es pot vincular amb l'acció de Tsunami el 14 d'octubre del 2019.