El curs escolar començarà per primera vegada el 5 de setembre -el 7 a Secundària-, sense mascaretes ni altres mesures sanitàries, i, també, sense el 25% de castellà a les aules. Ho farà amb pràcticament 1,8 milions d’alumnes, 5.000 menys que el 2021-2022, i amb l'absència de convocatòries de vaga, almenys per ara. I és que l’acord signat entre Educació i sindicats aquest dijous deixa enrere mesos de mobilització de la comunitat educativa, que va començar a estar en peu de guerra per l’anunci de canvis per part del Govern sense el diàleg que reclamaven.

L’acord ha estat celebrat per les dues parts, tot i que els sindicats adverteixen que vetllaran pel seu compliment i per aconseguir la resta de reivindicacions. El Departament el veu "històric" i un "punt d’inflexió"; no es produïa un pacte així des de fa més de 20 anys, segons el conseller, Josep Gonzàlez-Cambray. Assenyalem les principals claus que marcaran el curs 2022-2023, amb nombrosos canvis que afectaran tant el professorat com els alumnes.

L'avançament de l'inici de curs

La mesura estrella del Govern, tot i la forta oposició sindical, finalment s’implementarà. És l’avançament de l’inici de curs una setmana: començarà el 5 de setembre a Infantil i Primària i el 7 a Secundària, unes dates inèdites. Gonzàlez-Cambray sempre ha defensat que es tracta d’una mesura de "consens social" i "àmpliament defensada" per la comunitat educativa des de fa anys.

L’anunci d’aquesta mesura en roda de premsa el 10 de febrer, sense prèvia informació als representants dels treballadors, va ser la gota que va fer vessar el got i va impulsar unes mobilitzacions sindicals que incloïen reivindicacions laborals llargament reclamades, la majoria, perdudes arran de les retallades.

Un total de nou jornades de vaga es van celebrar en tot just tres mesos, de març a juny, i l’aturada estival no va fer oblidar unes protestes que tenien previst seguir el setembre amb dues noves convocatòries de vaga, el 7 i el 28 de setembre. Unes mobilitzacions que, finalment, s’han desconvocat amb l'arribada de l'acord.

Què implica reduir una hora lectiva als docents?

Les vagues s’han desconvocat per l’acord firmat entre sindicats i Educació que permetrà reduir una hora lectiva a tots els docents a partir del gener. Aquesta era una de les línies vermells dels sindicats i significarà que els docents de primària tornaran a fer 23 hores de classe i els d'ESO, 18. Amb això es recupera un dret perdut durant les retallades. Aquesta hora la podran dedicar a la preparació de continguts o a la coordinació amb l’equip, per exemple.

La mesura suposarà la injecció de 170 milions més al sistema educatiu català i la contractació de 3.500 nous professionals -1.500 mestres i 2.000 professors-, que s’incorporaran a la plantilla estructural d’Educació a partir del gener. Gonzàlez-Cambray va destacar en la roda de prensa per informar de l’acord que es reverteix la "principal retallada que quedava per revertir". A més, va garantir que el Departament seguirà negociant.

Per què entrarà en vigor l’1 de gener?

Els sindicats demanaven que aquesta mesura s’apliqués a partir del setembre, per ja poder començar el curs amb les noves plantilles i horaris definitius. Això no ha estat possible, perquè Educació defensa que ha fet la proposta quan ha tingut el pressupost necessari, després que l’Estat elevés el sostre de dèficit. Per tant, entrarà en vigor el gener.

Això generarà una "dificultat organitzativa important", assenyala per telèfon a Públic la portaveu d’USTEC, Iolanda Segura, tot i que explica que davant la proposta van valorar que més valia fer-ho així i assegurar la incorporació d’aquests nous 3.500 docents. "Davant de tenir-los o no tenir-los, vam considerar que havíem de recuperar aquesta retallada i no deixar-ho passar, tot i el sobreesforç que suposarà per direccions i centres".

Amb això s’acaben les reivindicacions dels sindicats?

No. Els sindicats han celebrat l’acord, tot i que es mostren "amatents" per com s’aplicarà i pel seguiment de la resta de reclamacions que encara estan negociant. "La reducció de l’hora lectiva no és suficient. Teníem moltes reivindicacions i no renunciem a cap d’elles", sosté la portaveu de la USTEC. Aquest sindicat és un dels que havia impulsat les convocatòries unitàries, juntament amb CCOO, Intersindical-CSC, Professors de Secundària (aspepc·sps), UGT, CGT i USOC.

L’acord, però, implica una treva que es va escenificar amb l’encaixada de mans del conseller als representants sindicals després de la signatura de l’acord, donant-los les gràcies. Després de mesos de lluita hi ha certa satisfacció compartida. "Portem 10 anys que no s’ha retornat pràcticament res o molt poc, hi ha molta cosa acumulada", recorda Segura, en referència a les retallades de l’anterior crisi. Amb l’acord s’avança en la recuperació de drets, però encara falta camí per recórrer.

Sense 25% de castellà a les aules

En un altre ordre de coses, aquest curs estarà marcat també per, en principi, la manca d'aplicació del 25% de castellà a les aules. En una roda de premsa aquest dijous, Gonzàlez-Cambray va anunciar que s’havia enviat una comunicació a tots els centres per tal que no apliquin percentatges. "Cap aula d’aquest país aplicarà percentatges en l’aprenentatge de llengües", va afirmar. Això es produeix després que el curs passat el Govern impulsés canvis legislatius que prohibien explícitament els percentatges a les aules, en resposta a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

El tribunal ja va reconèixer que la sentència no es podia aplicar en haver canviat el marc legislatiu. Això implica tots els centres, també els 27 que per sentències judicials específiques ja aplicaven el 25% i ara ho deixaran de fer. Segura explica que la comunicació d’Educació "pot donar certa tranquil·litat" però necessiten "seguretat jurídica".

S'acaben les mesures sanitàries per la Covid-19

Amb la recuperació de la normalitat a pràcticament tots els àmbits, les escoles no es queden enrere. Ja no hi haurà mascaretes, igual que al final del curs passat, i per primer cop en tres cursos no hi haurà cap tipus de mesura sanitària. Desapareixen els grups bombolla i els alumnes es podran barrejar sense mantenir distàncies. També s'eliminen les restriccions als menjadors i no caldrà mantenir grups de convivència estable a extraescolars. Tampoc caldrà estar tota l'estona amb la finestra oberta, una imatge que s'havia estès als centres els últims tres cursos. 

Què passa amb el canvi de currículums escolars?

La modificació dels currículums també ha estat un dels cavalls de batalla dels sindicats, que s’han queixat de la improvisació i manca de preparació del Departament. Educació, però, esgrimeix que el canvi ve de la modificació de la legislació espanyola i que per primer vegada s’ha comptat amb la participació de la comunitat educativa. Una valoració que els sindicats no comparteixen, i Segura lamenta que a cinc dies de l’inici de curs encara no està publicat el decret de currículums de Batxillerat.

Per ara, la modificació s’aplicarà els cursos imparells i a partir del 2022-2023, també als parells. "No s’ha fet un debat pedagògic profund", lamenta Segura.

Reducció de ràtios, gratuïtat de l'I2 i més canvis

Entre els altres canvis que s’apliquen aquest curs 2022-2023 hi ha la reducció de les ràtios a 20 alumnes a Infantil 3 (I3) i l’inici de la gratuïtat de l’I2. També es comença a desplegar el decret d’admissió per combatre la segregació escolar i es modifiquen els processos d’admissió a la Formació Professional.

Quines reivindicacions sindicals queden pendents i com es reclamaran?

El retorn dels sexennis, la millora en l’aplicació dels nous currículums, la reducció de dues hores lectives al professorat major de 55 anys o l’augment de recursos destinats a la inclusió són altres dels aspectes que els sindicats reivindicaven i que seguiran posant sobre la taula. Són negociacions que seguiran al llarg del primer trimestre, fins el 31 de desembre, i que volen desenvolupar fora del focus mediàtic i sota una calendarització que en permeti fer un seguiment. També l’estabilització de les plantilles, amb la reducció de la interinitat, que Educació s’ha compromès a situar al voltant del 10% a finals de curs -ara està al 25%.

Hi haurà més mobilitzacions?

Els sindicats esperen que l'acord assolit impliqui la millora de les relacions amb el Departament i les pugui reconduir. "L’única manera és tornar a situar la negociació com la via de diàleg i acord", sosté Segura. Els representants dels treballadors han lamentat durant les mobilitzacions haver-se sentit menystinguts i haver sabut dels canvis a través dels mitjans. "Aquesta dinàmica no pot ser", critica la portaveu. Avisen que, si no és així, tornaran als carrers: "Esperem que el tema evolucioni positivament, però si no, tornarem a iniciar les mobilitzacions quan faci falta".