Prop d'un miler d'agents dels Mossos d'Esquadra s'han manifestat aquest dilluns, des de primera hora del matí, davant la seu de la Conselleria d'Interior, amb diverses reivindicacions de millora de condicions laborals i de manca d'efectius. L'acció ha estat convocada pel col·lectiu MosSOS –organitzat en un grup de Telegram integrat pels propis agents– i amb el suport dels principals sindicats del cos, i ha tingutlloc coincidint amb una reunió del Consell de la Policia, que integra el departament d'Interior, el comandament del cos i els dindicats.

Els agents, que han protestat vestits de negre, demanen que es reverteixin les retallades iniciades el 2010, amb l'argument que ara ja som en un context de "millora econòmica", així com altres millores de condicions laborals que consideren pendents. Avisen també que aquesta serà la primera d'una "llarga sèrie" de protestes, segons ha declarat a la premsa el portaveu del sindicat SAP-FEPOL, Valentín Anadón, parlant en nom de tot el col·lectiu.

El col·lectiu ha lliurat al departament d'Interior un "dossier de greuges" amb les seves principals reivindicacions. En primer lloc, dues de relaciones amb les retallades: recuperar les pagues extra anul·lades els anys 2013 i 2014, així com l'augment d'un 5% del sou eliminat el 2010. També exigeixen un augment de la retribució de les hores extraordinàries del 30,6%, segons l'increment de l'IPC acumulat des del 2003, i l'abonament de 4,3 milions corresponent al dispositiu Àgora, implantat arran dels atemptats del 17 d'agost de l'any passat, i que va suposar un increment de la jornada laboral.

Així mateix, demanen actualitzar els ajuts familiars del Fons d'Acció Social segons l'IPC, el dret a 68 hores per a afers personals, reivindicacions sobre els plus de nocturnitat o per jornades superiors a les 9 hores.

A més, els agents exposen dues reivindicacions en quant a equiparació amb altres cossos: "l'últim tram" de l'equiparació amb els bombers, i de condicions laborals amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. En aquest sentit, els agents d'aquests dos cossos estatals venen reclamant des de fa anys una equiparació de sou amb els Mossos, amb una retribució dinerària superior, i van arribar a protagonitzar una manifestació a Barcelona amb alt contingut polític. Però els sindicats de Mossos argumenten que aquest sou inferior es compensa amb tota una sèrie d'ajuts complementaris, així com la possibilitat de passar a la reserva als 58 anys i a la jubilació als 60.

L'augment de places, condicionat per l'Estat

Finalment, els Mossos repeteixen una vella reivindicació: l'augment de la plantilla, en forma de convocatòria de 2.000 noves places. Tot i exigir-la davant la conselleria, aquesta darrera és una reivindicació que no depèn totalment de la Generalitat. Si bé és cert que la competència per convocar noves places de funcionari del cos és autonòmica, l'ha de confirmar posteriorment l'Estat, via ministeri d'Hisenda i pressupostos de l'Estat.

En aquest sentit, l'any passat ja es va bloquejar temporalment la convocatòria de 500 noves places que va fer el departament al juny, en un fort clima de tensió entre les administracions –que s'incrementaria poc després– per la imminència del referèndum de l'1-O. Aleshores, el ministeri d'Hisenda va intentar paralitzar la convocatòria, per deixar-la en només 50. Posteriorment, al desembre -en plena aplicació del 155- el Consell de Ministres va desbloquejar 455 places addicionals.

 L