La situació del català a l'escola preocupa a l'ONU, sobretot després dels darrers atacs del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra la immersió lingüística. Segons detalla Plataforma per la Llengua en un comunicat, el relator especial de les Nacions Unides per als afers de les minories, Fernand de Varennes, ha instat l'Estat espanyol a revisar la compatibilitat de les sentències del TSJC en contra del model del sistema educatiu català amb la legislació internacional i els drets humans.

Es tracta de la resposta de l'ONU a set entitats catalanes (Sine Qua Non, Plataforma per la Llengua, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, Fundació Escola Valenciana, Language Rights, USTEC-STEs i la Intersindical-CSC) que van denunciar una campanya judicial per "posar fi a la immersió lingüística" i imposar la vehicularitat del castellà al sistema educatiu català. De Varennes ho ha qualificat tot plegat de "risc" i ha defensat que l'ús del castellà ja està "garantit i privilegiat".

Alhora, el relator es mostra contundent en la fiscalització de l'actuació dels poders judicials: "També sembla que, en els darrers anys, la interpretació judicial i altres esdeveniments han provocat, en general, un augment dels obstacles a l'ús de les llengües minoritàries en una sèrie de serveis públics". El relator considera que "existeix un assumpte que requereix una atenció immediata" i demana al Govern espanyol que n'informi l'opinió pública.

En els últims anys, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha dictat sentències que obliguen diversos centres a impartir el 25% de les classes en castellà. Ara, l'ONU recomana a l'Estat espanyol "revisar i reconsiderar" aquestes sentències. Alhora, li demana que aporti informació sobre quines mesures té previst prendre per corregir les incoherències de les decisions judicials respecte de les normes internacionals de drets humans.  

El relator també denuncia que la Constitució espanyola no s'ha adaptat als instruments internacionals i continua passant per alt les discriminacions lingüístiques. En concret, cita que l'article 14 de la Constitució, d'igualtat davant la llei, no esmenta la llengua entre els motius prohibits de discriminació, com sí que hi consta en els tractats de Drets Humans de l'ONU.