El Comitè de Drets Humans de l'ONU ha dictaminat que l'Estat espanyol "ha violat els drets polítics" dels republicans Oriol Junqueras i Raül Romeva i dels dirigents de Junts Josep Rull i Jordi Turull en suspendre'ls de les seves funcions públiques quan estaven imputats en la causa contra el Procés abans que fossin condemnats el 2019.

La sentència dona la raó a una demanda presentada el desembre del 2018 pels quatre, en què denunciaven que havien estat suspesos com a diputats al Parlament malgrat que no estaven condemnats. Argumentaven que la suspensió de les seves funcions públiques suposava una vulneració del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, cosa que ha certificat el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides.

Segons recull l'agència Efe, l'organisme subratlla que els denunciants van ser suspesos després de ser acusats del delicte de rebel·lió -que exigeix un alçament violent- malgrat que havien instat la ciutadania a mantenir-se estrictament pacífica i que finalment van ser condemnats el 2019 per sedició, que no implica l'ús de violència. La suspensió dels quatre denunciants s'havia decidit el juliol del 2018 d'acord amb la Llei d'Enjudiciament Criminal, que permet la suspensió de funcionaris públics només quan se'ls acusa de rebel·lió, no de sedició.

Junqueras va ser jutjat com a vicepresident del Govern durant l'1-O, mentre que Romeva, Turull i Rull van ser-ho com a consellers. Tots van ser condemnats a diversos anys de presó el 2019, i van ser indultats -tot i que només parcialment, segueixen inhabilitats com a càrrecs públics- el juny de l'any passat.

"Les salvaguardes contra les restriccions dels drets polítics s'han d'aplicar amb més rigor si aquestes restriccions es produeixen prèviament, i no posteriorment, a una condemna per un delicte", ha comentat en presentar-se el dictamen un dels 18 membres del comitè de les Nacions Unides, la francesa Hélène Trigoudja. La integrant del comitè que presideix la grega Photini Pazartzis ha afegit que "la decisió de suspendre oficials electes s'ha de basar en lleis clares i previsibles que estableixin motius raonables i objectius per a la restricció dels drets polítics, i s'ha d'aplicar sobre la base d'una anàlisi individualitzat".

Dictamen no vinculant

Els dictàmens del comitè, un mecanisme que s'autodefineix com a "quasi-judicial", no són en principi vinculants però sí que es considera que han de ser tinguts en compte pels signants del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics -entre els quals hi ha l'Estat espanyol- a l'article 25 dels quals s'han acollit els denunciants. "El comitè no és un tribunal però porta a terme funcions jurídiques, emet decisions i recomanacions als Estats intgrants que s'espera que siguin posades en pràctica", aclareix aquest òrgan.

L'article 25 d'aquest pacte garanteix "el dret de tots els ciutadans a ser elegit per a càrrecs públics" i el comitè subratlla que aquest dret "constitueix l'essència del govern democràtic" i, malgrat reconèixer que hi pot haver certes limitacions a aquest dret, considera que la greu restricció imposada per la justícia espanyola estava clarament injustificada.

El text del dictamen considera que la seva decisió "requereix d'una reparació integral als individus als quals se'ls han violat els drets". En aquest sentit, assenyala que el seu dictamen sobre el fons de la demana ja "constitueix una reparació suficient per a la violació dictaminada", però reclama a l'Estat "adoptar totes les mesures que siguin necessàries per evitar que es cometin violacions semblants en el futur".

A més, el document recorda a l'Estat el seu compromís amb l'entitat de "garantir una reparació efectiva i jurídicament exigible quan es comprovi una violació". I li demana que, en un termini de 180 dies, els informi sobre les mesures que hagi implementat per aplicar el seu dictamen.

En principi, la decisió anunciada aquest dimecres concerneix únicament els quatre denunciants, representats per l'advocat Nico Krisch, i no la resta dels encausats pel Procés.

Celebració independentista

Com era previsible, el dictamen ha estat celebrat entre les files independentistes. En un comunicat, ERC considera que "representa una nova constatació que la repressió política de l'independentisme català per part de l'Estat espanyol ha vulnerat greument els drets humans, en aquest cas, drets polítics essencials en una democràcia". El text recorda que la presó preventiva contra els dirigents independentistes ja havia estat declarada "arbitrària" i una violació del "dret internacional dels drets humans" per part del Grup de Treball de les Nacions Unides sobre la Detenció Arbitrària en dues decisions de 27 de maig i 10 de juliol de 2019.

L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha reaccionat amb contundència a través d'un tuit: "Una altra bufetada des de Nacions Unides a la cara de l'Estat espanyol per la violació de drets polítics dels nostres representants. Els responsables d'aquella violació no poden donar lliçons de democràcia i haurien d'assumir responsabilitats. Van fer un cop a la democràcia".