Ja a l'Antiga Grècia, els ciutadans més rics contribuïen a la polis, especialment en els temps de guerra, amb un impost al capital anomenat eisphora. Al començament d'aquesta setmana el president andalús Juan Manuel Moreno Bonilla anunciava que s'unia a l'estratègia de Madrid per suprimir l'impost sobre el patrimoni a Andalusia, la comunitat autònoma que capitaneja des del 2019. Espanya l'aplica des del 1997, després d'una breu interrupció el 2008. Però, com és la situació a la resta d'Europa?

La veritat és que la popularitat d'aquest impost ha anat decaient durant les darreres dècades. Mentre que el 1990 l'aplicaven íntegrament dotze països de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Europeu (OCDE), actualment està vigent com un tot a Espanya, Noruega i Suïssa. Una anàlisi elaborada per a la comissió de Pressupostos de l'Eurocambra el 2021 ho atribueix a la combinació d'una competència fiscal internacional més gran amb els nivells de recaptació baixos i als alts costos administratius.

Segons el document, els ingressos a través dels impostos al capital al conjunt de l'OCDE han passat des del 1980 del 47% al 24%. Com a resultat, les rendes més altes han continuat incrementant les seves riqueses i han donat lloc a una desigualtat més gran i una menor redistribució de la riquesa a la majoria de països d'aquest espai. Al conjunt de la Unió Europea, l'1% més ric acumula entre el 20% i el 30% de la riquesa.

La pandèmia del coronavirus i les conseqüències socioeconòmiques que està deixant la guerra a Ucraïna amenacen d'exacerbar la desigualtat deixant enrere els ciutadans més vulnerables. Per fer front a la inflació desfermada, la UE es prepara per taxar els beneficis extraordinaris a les companyies fòssils, que han acumulat enormes guanys amb aquesta crisi, una mesura també criticada per la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso. Diversos governs nacionals s'han avançat i ja apliquen aquest tipus de mesures a Espanya, Itàlia i Hongria.

L'ONG Oxfam denuncia que aquest pas, si bé necessari, no és suficient, i apel·la a estendre el gravamen als grans oligopolis que estan engreixant les arques a mercè de les butxaques dels ciutadans. L'organització estima que durant els dos últims anys, les 1.000 companyies més grans del món han acumulat més d'un bilió d'euros de beneficis.

Afebliment generalitzat sota diverses formes

L'afebliment de l'impost a la riquesa és un fet al gruix del territori europeu. Això no obstant, això no es tradueix en una desaparició total, sinó en un escenari en què l'impost ha anat adquirint diferents formes. A França, el batejat com a impost de solidaritat a les fortunes, creat el 1989, va ser suprimit el 2018 pel Govern d'Emmanuel Macron. La mesura li va valer al mandatari liberal el sobrenom de "president dels rics" i va desfermar la còlera de les armilles grogues.

Així, aquesta taxa va donar lloc a una de nova, que és la que es troba en vigor en aquests moments: l'impost a la riquesa immobiliària. Aquest gravamen s'aplica a les persones que acumulen un patrimoni immobiliari net superior a 1,3 milions d'euros. No s'aplica als ingressos anuals, sinó a les propietats de residències, garatges o terrenys no edificats, com ara els agrícoles.

A Itàlia i Luxemburg també es produeix sobre escenaris particulars i no pas sobre un tot. Els transalpins graven els actius financers a l'exterior al 0,2% i les propietats immobiliàries que els seus nacionals tenen fora del país al 0,76%. En el cas de Luxemburg hi ha un impost estatal, el Net Wealth Tax (NWT) que grava el 0,5% de les companyies amb un patrimoni net igual o inferior a 500 milions d'euros i el 0,05% per a les que superin aquest llindar.

La veïna Bèlgica va posar en marxa un impost a la solidaritat (l'impost sobre els comptes de valors o TSA) el 2021 que grava amb el 0,15% el capital d'aquelles persones que superen el milió d'euros. Fa dos anys, el Constitucional belga va tombar un impost similar, recorda el think tank Tax Foundation.

Als nòrdics, sovint aclamats com a exemple del seu estat de benestar, aquest impost ha estat debat de xocs polítics. Suècia el va eliminar el 2007. El Govern socialdemòcrata va estudiar la reinstauració de mesures sobre les rendes més altes l'any passat, però va desistir davant la pressió dels partits liberals. Després de les eleccions recents que anticipen el retorn d'un Executiu conservador recolzat per l'extrema dreta, la mesura sembla abocada al calaix de sastre. Per la seva banda, Finlàndia ultima un impost que preveu veure la llum el 2023 sobre el capital acumulat dels rics que abandonen el país.

Espanya, amb Suïssa i Noruega

Ginebra i Oslo mantenen aquesta tradició centenària. Espanya és juntament amb ells l'únic país de l'OCDE que l'amplia al patrimoni total. En vigor des del 1892, Noruega aplica una retenció del 0,95% als patrimonis superiors a 180.000 euros i l'1,1% als que traspassen la barrera dels 2,1 milions d'euros. A Suïssa, el país europeu amb més tradició ja que l'impost existeix des del 1840, la situació varia de forma considerable segons cada cantó.

Un informe elaborat per l'organització EU Tax Observatory, datat el 2021, revela que la UE va perdre el 2018 7.000 milions d'euros en impostos relacionats amb el patrimoni. L'ONG quantifica en 124.000 milions d'euros les pèrdues fiscals en sòl comunitari durant aquest any.