"Volem connectar diferents economistes, polítics i activistes que tinguin ganes no només de fer estratègies de resistència i de protesta, sinó també de plantejar propostes i generar estudi". Així defineix l'economista Sergi Cutillas l'objectiu de la Xarxa Europea d'Investigació sobre Política Social i Econòmica (EReNSEP). Una xarxa a nivell europeu, eminentment crítica amb el model econòmic liberal vigent al continent, que aquest cap de setmana organitza unes jornades a Barcelona, sota el lema 'Redefinint les sobiranies i assolint l'equitat a Europa'.

L'economista Costas Lapavitsas, professor d'Economia a la Universitat de Londres, va deixar el govern de Syryza -i el partit- el 2015, després que l'executiu grec va apostar per acceptar les receptes de la Troika en contra del que havia promès la formació en el seu programa electoral només uns mesos abans.

Costas Lapavitsas

Heiner Flassbeck era viceministre de Finances d'Alemanya, just per sota d'Oskar Lafontaine. I, com aquest, va abandonar igualment l'Executiu arran de les reformes liberals del canceller Gerhard Schröeder. Dos economistes d'esquerra que pleguen de dos governs també d'esquerra, en desacord amb un gir cap a l'ortodòxia liberal. Tots dos van ser els primers impulsors d'EReNSEP, una xarxa que pretén "generar idees i fer propostes concretes de polítiques que donin suport a una estratègia econòmica alternativa coherent per a Europa", així com "construir un veritable internacionalisme des de l’esquerra".

Noms de pes

En les jornades, que tindran lloc divendres i dissabte, intervindran noms importants de l'esquerra alternativa europea, com el propi Lapavitsas, l'excoordinador del Bloco d'Esquerda portuguès Francisco Louça, o, en representació local, el secretari general de Podem Catalunya, Albano Dante-Fachín, el portaveu de Catalunya En Comú, Xavier Doménech, el coordinador general de la CUP, Quim Arrufat, o la diputada d'aquesta mateixa formació Anna Gabriel. A més de diversos economistes igualment d'esquerra i crítics amb l'ortodòxia liberal de la UE.

Una ortodòxia que sembla posar en dubte la sobirania efectiva dels estats, com en el cas de les renúncies de Syriza al seu programa tot just arribar al poder. Tot i que Cutillas, membre de la secció catalana d'EReNSEP, que és qui organitza les jornades, ho dubta. "Syriza va fer una tria", afirma, explicant que aquesta tria no era l'única opció possible. "Van creure que podrien obtenir concessions dins l'Eurozona, amb el suport d'altres governs que en aquell moment eren socialdemòcrates, però es va veure que aquesta hipòtesi era errònia, i Grècia no va obtenir cap concessió per alleugerir l'austeritat ni el deute", explica.

"L'experiència de Syriza ens fa veure que l'Eurozona no és reformable, i que cal una estratègia més rupturista", sosté l'economista, que demana "estructures més democràtiques a Europa". Que admet que "en l'era liberal, que va començar als anys 80, la sobirania estatal queda reduïda", i s'imposen arreu polítiques liberalitzadores i desregularitzadores que "posen el mercat al centre de tot". I que els governs que es resisteixen a seguir-les pateixen "pressions terribles". Però que creu que la sobirania dels estats segueix existint, després de tot, i que són els governs estatals els que -com en el cas de Grècia- decideixen a exercir-la.

Les "renúncies" a exercir la sobirania

"La responsabilitat no és a fora", sosté, en contra de certa tendència a creure que els estats estan lligats de mans i peus pel que es decideix a Brussel·les, a Berlín o a Frankfurt. "A vegades parlem de sobiranies segrestades, però l'Estat és una unitat de sobirania", afirma Cutillas. "Si renunciem a exercir sobiranies que es poden exercir des del nivell estatal i es lliuren a espais supraestatals, la sobirania estatal segueix existint, només que no s'exerceix", explica. "Les elits sempre preferiran que nosaltres no exercim els nostres drets", assenyala, a la vegada que lamenta que sovint, aquestes cessions de sobirania es fan en favor d'estructures "tecnocràtiques, opaques, sense prou legitimitat democràtica i permeables als interessos del capital", quan, en canvi, "la sobirania resideix en els Parlaments i les constitucions".

La xarxa EReNSeP, en un dels documents preparatius de les jornades, ataca també "el mite, que circula amb molta força darrerament, que l'Estat nació està condemnat a morir i que ja ha estat superat pels esdeveniments de l’era neoliberal i de la financerització". I recorda el paper fonamental dels Estats en la darrera crisi. Entre d'altres coses perquè "els rescats financers el 2009 es van dur a terme utilitzant els recursos i les institucions dels estats", és a dir, dels seus ciutadans.

El problema de 'coincidir' amb Trump

En les diferents tallers de les jornades es tractaran qüestions fonamentals com ara què fer amb el deute, la necessitat de lluitar contra l'atur, d'avançar cap a una economia sostenible o de relocalitzar la producció. En aquest sentit, Cutillas -que precisa que la línia de tots els ponents no és exactament la mateixa, tot i que és compartida a grans trets-, defensa "un cert proteccionisme, com ja demanava Keynes", per protegir llocs de treball, i "el sistema de salut", no pas per protegir el capital nacional. I planteja la paradoxa de part de l'esquerra que "entén perfectament el proteccionisme quan anem contra el TTIP, però el critiquem quan l'aplica Donald Trump".

En aquest sentit, Cutillas reconeix com a perjudicial el fet que l'extrema dreta o la dreta populista practiqui un discurs antiglobalitzador que té punts de contacte amb el de l'esquerra alternativa, perquè pot desacreditar aquesta mateixa esquerra. "A ningú li agrada compartir opinions amb algú que li repulsa", admet. Però torna a Keynes per explicar que "algun dels seus plantejaments els compartia el partit d'extrema dreta de Gran Bretanya". I recorda que "els defensors de la globalització des del centre esquerra també es trobaven sense problemes amb Margaret Thatcher", així com que el PP i el PSOE han coincidit en innumerables ocasions al Congrés". "No ens hem d'autolimitar. Si l'extrema dreta es fica en el camp natural de l'esquerra per guanyar vots, l'esquerra ens n'hem de sortir per deixar-los sols?", es pregunta retòricament Cutillas.

La necessitat d'una xarxa europea

L'economista demana "una esquerra que pugui suportar el xoc contra les elits que dominen la Unió Europea". I explica que precisament per això EReNSeP és una xarxa d'abast europeu, per estendre un "corrent" de noves propostes econòmiques fetes des de l'esquerra "des d'una socialdemocràcia radical", per tota la UE. Entre d'altres coses, per les dificultats d'implantar aquestes polítiques en un sol estat membre, "com hem vist a Grècia".

Cartell jornades 'Redefinint sobiranies'

Cutillas, no obstant -i tornant al concepte de sobirania, l'eix de les jornades-, remarca que "la solució ha de partir dels estats", de forma individual. "Esperar que l'esquerra radical guanyi a la vegada totes les eleccions als països de la UE, perquè els 27 estats membres es posin d'acord per canviar els tractats és una quimera. Esperar això significa signar la nostra mort política", proclama. I defensa la xarxa europea que impulsa per "crear un diàleg transnacional", amb propostes concretes, per "donar suport" als moviments d'esquerra a cada país.