Público
Público

MARXA CONTRA L'INDEPENDENTISME L'espanyolisme celebra a Barcelona la seva manifestació més multitudinària

Ressonen ben fort els crits de "Puigdemont a prisión" i "no nos engañan, Cataluña es España", i "yo soy español", però també els de "no som fatxes, som espanyols" i "som catalans".

Manifestants en favor de la unitat d'Espanya omplen la Via Laietana des d'abans de l'inici de la marxa / EFE Alberto Estévez

marià de delàs

L'ex-ministre socialista Josep Borrell, l'escriptor Mario Vargas Llosa, l'ex-fiscal Carlos Jiménez Villarejo i el vicepresident de Societat Civil Catalana, Alex Ramos, han tancat la manifestació multitudinària celebrada a Barcelona per l'espanyolisme amb una combinació de crides a la convivència amb greus acusacions contra el govern de la Generalitat, als membres del qual han qualificat de delinqüents.

Crides al diàleg i peticions de càstig

Vargas LLosa ha parlat de passions destructives mogudes pel fanatisme i el racisme per referir-se a l'independentisme català. "Cap conjura independentista destruirà la democràcia", ha dit. "No volem que els bancs marxin com si això fos una ciutat afectada per la pesta", "Espanya és una terra de llibertat i legalitat", i "l'independentisme no ho podrà destruir", ha afegit, aixecant entre el públic el crit de reclamació de l'empresonament de Puigdemont.

Borrell ha insistit en la defensa de la convivència i el pluralisme, per carregar a continuació contra la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, de qui ha dit que considera com a no catalans les persones que voten a segons quins partits. Ha reclamat "que torni el seny", però poc després ha assegurat que actualment a Catalunya la gent "té por", i "vol estar segura del que li pot fer el veí".

I en la lectura del manifest final, Alex Ramos, que ha assegurat que a la manifestació havia assistit més d'un milió de persones (350.000, segons la Guàrdia Urbana), ha parlat de l'existència d'una "profunda tristesa i un enorme neguit" a la societat catalana i de la necessitat de tendir ponts. "Per nosaltres no quedarà", ha dit després d'afirmar que el nacionalisme "ens ha portat a la vora del precipici i ens vol llançar a l'abisme".

L'ex-fiscal Jiménez Villarejo, però, ha estat el més vehement i abans de seguir llegint el manifest ha volgut fer una introducció en la qual ha dit que calia retre homenatge a jutges i fiscals, particularment al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per haver obert una causa penal contra tot el govern de Catalunya, als membres del qual ha qualificat de delinqüents i ignorants.

Ha insistit en la idea del diàleg, "per suposat, respectant el marc constitucional". "Viure al marge de la llei, té amargues conseqüències", ha advertit.

Agraïments a la policia espanyola, insults als Mossos

Desenes de milers de persones ja s'havien acostat al punt d'inici hipotètic de la manifestació des de molt abans de les 12 del migdia, que era l'hora de convocatòria.

El flux de gent amb banderes espanyoles, però també amb senyeres i moltes europees, que ja era ben visible a diferents barris de la ciutat, particularment els de la part alta, ja anticipava la celebració de la més multitudinària manifestació de l'unionisme. A les 11 h. els manifestants ja desbordaven els carrers adjacents a la Plaça Urquinaona, particularment la Ronda de Sant Pere i la Via Laietana.

Resultava ben perceptible també la presència de persones desplaçades a Barcelona des de diferents punts de l'Estat. Ressonaven ben fort els crits de "Puigdemont a prisión" i "No nos engañan, Cataluña es España", i "yo soy español", però també el de "som catalans".

Al llarg de la marxa s'han multiplicat també les mostres de suport i agraïment a la policia espanyola per la seva actuació  en els darrers dies, deixant flors davant la prefectura de Via Laietana, així com els crits contra Televisió de Catalunya.

Ha cridat especialment l'atenció l'aturada d'un grup de legionaris davant d'aquest edifici de sinistra memòria de la repressió franquista, on han estat saludats per policies que han sortit al balcó.

Manifestación en Barcelona a favor de la unidad de España. / EP

Manifestants a favor de la unitat d'Espanya reivindiquen la seva catalanitat / EP

També s'han fet notar les proclames hostils i els insults als Mossos d'Esquadra, i més en concret contra el seu major, Josep Lluís Trapero.

Al capdavant de la marxa s'han situat els líders de C's i del PP, Albert Rivera, Ines Arrimadas i Xavier Garcia Albiol, al costat, entre altres, del delegat del govern central, Enric Millo, la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, l'exministre socialista Josep Borrell, l'escriptor Mario Vargas Llosa, i l'exfiscal Carlos Jiménez Villarejo.

També s'ha pogut veure a la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes; els dirigents populars Javier Arenas i Andrea Levy, i l'expresident popular de les Balears José Ramón Bauzá.

Capçalera de la manifestació en favor de la Unitat d'Espanya / EFE Alejandro García

Capçalera de la manifestació en favor de la Unitat d'Espanya / EFE Alejandro García

La marxa dels contraris a la sobirania de Catalunya com a nació, a dos dies que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, comparegui al Parlament amb una possible declaració unilateral d'independència sobre la taula, havia estat convocada per l'entitat Societat Civil Catalana, amb el suport del PP, C's, organitzacions d'extrema dreta, com Plataforma Cívica o Falange i la invitació a assistir-hi del PSC.

Entre els manifestants hi havia uns quants milers procedents de diferents ciutats espanyoles i catalanes. S'han contabilitzat fins a 180 autocars arribats des de diferents punts de l'Estat espanyol.

Alguns grups ultradretans s'havien concentrat a primera hora davant de la caserna de la Guardia Civil a la Travessera de Gràcia, per marxar posteriorment cap al centre de la ciutat.

Poc abans de l'inici de la marxa, el vicepresident de Societat Civil Catalana (SCC), José Domingo, ha qualificat d'"insensatesa i provocació" l'anunciada Declaració d'independència (DUI) per part del president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, a qui demanat que "recuperi el sentit comú ", perquè "el principal perjudicat seria el poble català".

Una DUI, segons ell, "seria una absoluta provocació i l'embrió d'un enfrontament entre catalans".

Domingo també ha apuntat que una reforma de la Constitució i l'acord és possible, però ha explicat que una DUI no té ni base legal ni social, ja que ha dit que el referèndum del passat 1 d'octubre es va fer contra l'ordenament jurídic, sustentat en una llei suspesa pel Tribunal Constitucional i amb "la majoria "dels catalans" absent "en la votació.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?