"Ho veiem més magre ara que fa dos anys". Així de clar és el Grup de Defensa de la Natura del Berguedà respecte a la construcció de la central hidroelèctrica reversible del Pla de Clarà, al municipi de la Nou, que podria rebre la llum verda arran de l'entrada de L'Energètica en l'equació. L'empresa pública ha assegurat a l'ACN que el projecte es troba en fase incipient i que només s'hi sumaran si no hi ha oposició de cap ajuntament implicat. A més, ERC i la CUP podrien ara donar suport al projecte després d'haver-hi votat en contra en una moció ara fa dos anys.

El projecte el promou l'empresa Capital Energy i compta amb la participació de la filial espanyola de Verbund, l'empresa energètica més important d'Àustria que té una part de capital públic. Tindria una potència de 539 MW i perquè, fos realitat, caldria construir un nou pantà a una zona de pastures de la Nou. Agafaria l'aigua de la Baells, que es transvasaria a través d'una canonada, i l'emmagatzemaria al nou embassament. Hèctor Aranda, membre del grup ecologista, critica que "en cap cas" l'entrada d'aquestes noves empreses "rebaixa l'impacte negatiu".

El portaveu insisteix que no volen que es faci la central, independentment de si hi ha L'Energètica. "No sé qui pot pensar que entrant capital públic això pugui canviar. La trinxadera mediambientals serà la mateixa", ha detallat Aranda a Públic. Veu el moviment com una "rentada de cara" davant l'opinió pública i davant de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), puix és qui li hauria d'atorgar la concessió per fer la captació de l'aigua. "Fins on sabem, encara no s'ha tramitat", apunta sobre un pas necessari perquè el projecte tiri endavant.

Per la seva banda, Martina Marcet, de la Plataforma Antiincineradora de Cercs, considera que si L'Energètica entra al projecte tindrà una "participació petitíssima" i, per tant, "continuaria sent un projecte de capital privat". "La destrucció que hi haurà aquí seguirà sent la mateixa", lamenta a l'ACN. Considera que la central hidroelèctrica "acabaria sent com una pila que necessita més energia per acumular aigua de la que realment produirà".

Aranda detalla que aquest estiu van acceptar reunir-se amb els impulsors, amb L'Energètica, Capital Energy i Verbund, i també el Consell Comarcal. "Van insistir que col·laboréssim presentant esmenes que ho milloressin i ens vam negar", ha revelat a Públic. "Vam dir que no volem el projecte", afegeix. "Intentarem pressionar l'ACA perquè no els doni la concessió, serà bastant difícil", admet, avançant "més al·legacions i escrits per tots els fronts possibles". "Tots els escenaris estan oberts, tard o d'hora haurem de fer una mobilització, però no ho contemplem perquè encara no s'ha mogut res", sentència.

La tramitació de tot plegat es fa a través del ministeri per a la Transició Ecològica, puix supera els 50 MW de potència. Segons destaca el portaveu ecologista, des de l'inici del projecte i les primeres fases preliminars, no hi ha hagut més tràmits administratius. En el seu moment, ja hi van presentar un plec d'al·legacions. Un cop els impulsors tinguin la concessió de l'ACA, faran l'estudi d'impacte ambiental i completaran la resta de requisits administratius. "Fa por que es contempli l'opció que sigui d'interès general", admet sobre el fet que es tramiti des de Madrid, per la qual cosa això "passaria per sobre de l'ACA".

Possible canvi d'opinió al Consell

ERC i la CUP podrien ara donar suport al projecte després d'haver-hi votat en contra en una moció al Consell Comarcal, que va comptar amb l'abstenció de Junts, el PSC i els independents, a finals de 2022. Els anticapitalistes tenen previst reunir-se amb el Grup de Defensa de la Natura i fixar la seva posició de forma assembleària, mentre els republicans han variat la seva opinió arran de l'entrada de L'Energètica. Tots dos partits formen part del govern de l'òrgan comarcal.

"Hi ha hagut un canvi de paradigma", ha assegurat en declaracions a l'Aquí Berguedà el líder d'ERC a l'administració supramunicipal, Moisès Masanas, conseller de Cicle de l'Aigua i Energia, i que d'aquí a pocs mesos assumirà la presidència del Consell Comarcal. A més, assegura que els promotors han posat sobre la taula la possibilitat d'afegir beneficis per als pobles de la zona. Cal recordar que L'Energètica va ser una aposta del Govern republicà presidit per Pere Aragonès.

"Ens ha causat entre sorpresa i una mica de conya que partits com ERC i la CUP, que ho veien malament, ara han canviat, només perquè ha entrat l'Energètica. El projecte no ha canviat, és exactament el mateix. Si era dolent fa dos anys, és dolent ara", ha criticat Aranda. "Ens causa veritable sorpresa que estiguin dubtant i estiguin tirant més cap a un sentit favorable", ha afegit, assegurant que la participació que hi tindrà l'empresa pública "és petita".

En aquest sentit, el Grup de Defensa de la Natura del Berguedà demanarà als partits que es posicionin respecte d'aquest projecte. "Tenim pensat parlar amb tots, però anem pas a pas. Ara ho volem explicar a l'opinió pública", ha afegit, admetent que els tocarà "picar pedra" i que després "la gent sentenciï". "Abans, més o menys teníem bastanta gent que veia clar que era una barbaritat, i ara molt bona part d'aquests suports estan canviant", ha admès. Aquest diumenge s'han trobat amb els veïns de la Nou.

Els alcaldes demanen informació

El projecte podria afectar diversos municipis berguedans. En primer lloc, la bassa superior i riba de l'embassament on ha d'anar la central es la Nou del Berguedà. L'alcalde Josep Maria Peixó assegura que a l'Ajuntament no s'ha presentat cap projecte formal per construir la central hidroelèctrica reversible. Tot i això, sí que es van reunir amb els impulsors aquest estiu, però resten a l'espera del projecte definitiu. "No hi ha posicionament, al ple vam deixar-ho clar. Hem d'esperar que arribin propostes", ha explicat el batlle a aquest mitjà.

En tot cas, garanteix que, si arriba, el projecte es donarà a conèixer als veïns de la Nou i aleshores es faria una consulta per conèixer la seva opinió. "Quan tinguem el projecte definitiu convocarem poble a l'Ajuntament", i els ciutadans es podran posicionar a favor, en contra o abstenir-se, després de "veure els pros i contres", ha detallat sobre el procediment.

Un altre dels municipis afectats seria Vilada, on hi hauria els accessos. Des del consistori estan a l'espera de més informació i concreció per fixar una posició que encara no tenen consensuada. "Esperarem, mirarem d'assessorar-nos i anirem veient", ha dit l'alcalde Quim Espelt a Públic. Sobre la possibilitat de fer una consulta, ha contestat: "No ho hem parlat encara internament, però podria ser una opció".

Cercs és un dels altres municipis implicats, i que podria ser clau en funció d'on es vulgui treure la llum. Aranda detalla que, per utilitzar alta tensió, "el més fàcil seria la subestació dels emprius" en aquest term municipal, prop de l'antiga central tèrmica. Però hi ha possibilitat que es fer arribar directament del polígon d'Olvan. "Seria un altre impacte ambiental, passaria alta tensió per la Serra de Picancel al llarg d'entre 10 i 11 km de recorregut", ha lamentat l'ecologista.

"Més energia de la que es necessita"

La crítica dels ecologistes va més enllà del mateix projecte i posa en qüestió el model i la transició energètica que s'està fent a casa nostra: "S'ha començat per la teulada". Aranda destaca que a les comissions d'urbanisme hi ha molts projectes d'energia renovable en marxa, i que es produeix "més energia de la que es necessita". Y que en projectes com aquest "l'únic objectiu és que no es perdi l'energia, no és per aprofitar l'energia, sinó per evitar perquè aquestes empreses tinguin pèrdues".

L'ecologista crítica que l'aprofitin de nit i facin "trampa" incloent-ho en la transició energètica, mentre no tota l'energia que sobrés vindria de renovables: "No és energia verda". A més, apunta la "paradoxa": "Retindrem aigua a la Baells i subministrarem aigua a Barcelona, a les centrals hidroelèctriques per fabricar aigua", ha dit. Assenyala també el problema de les dessalinitzadores: "necessiten energia, tenen salmorra i alliberen elements a l'atmosfera com l'amoníac", sosté. A més, creu que el sistema Ter-Llobregat -el principal de les conques internes de Catalunya- és "feble per sistemes com aquest" recordant que les capçaleres dels embassaments "estan eixutes".

"No té futur una central d'aquest tipus, perquè potser d'aquí a 10 anys està obsoleta, les empreses marxaran i tindrem un altre cadàver a la comarca", ha etzibat. Aranda demana "canviar el model" i evitar aquest "cercle viciós". "No hem après res d'aquesta sequera. Cal una nova cultura de l'aigua".