L'Editorial Barcino ha publicat Espill de la vida religiosa, el primer best-seller de la nostra literatura. Publicat a Barcelona el 1515, el llibre es va traduir a 13 llengües i va tenir fins a 130 edicions, per bé que no se sap amb certesa qui en va ser l'autor. Inspirant-se en la novel·lística lul·liana, desenvolupa tota l'acció de la primera part jugant amb la idea d'un mirall espiritual, on el lector pot trobar un model de vida cristiana. Es tracta del desè volum de la col·lecció Els Nostres Clàssics – Autors Moderns de l'editorial de la Fundació Carulla.

La novel·la se centra en el pelegrinatge del protagonista Desitjós, que mostra un model de vida cristiana com si es veiés en un mirall. El relat es complementa amb una trama paral·lela més breu, la història antiètica de Bé-em-vull, un personatge que serveix de contra model. La segona part és un manual d'oració metòdica contemplativa basat en l'al·legoria del saltiri, un instrument que en aquell moment era molt conegut i que va ser present a les cases burgeses fins al segle XVIII.

Espill de la vida religiosa està curat pel filòleg i escriptor August Bover, que ha dedicat més de 30 anys a l'estudi de l'obra. Detalla que és una novel·la "modesta i ben escrita" amb un català "sorprenentment pur", enriquit en bona part pels traductors de l'època. El curador sosté que hi ha molt pocs "castellanismes", però sí que reconeix que la temàtica no seria massa actual.

Amb aquesta edició crítica es fixa el text definitiu, acompanyat d'una introducció i nombrosos apèndixs que posen de manifest la importància d'aquesta obra en la tradició literària catalana. Des del moment de la seva publicació, el volum es va convertir en un autèntic fenomen, arribant a un gran nombre de països i amb múltiples traduccions com per exemple en alemany, danès, polonès o francès, entre altres.

Bover destaca que una de les particularitats de la novel·la es troba en el fet que es dirigeix a un públic "ampli" i no només "als religiosos". "És una carrera que no van fer ni Tirant lo Blanc, ni El Quixot", defensa, afegint: "Si deixem de banda la Biblia, no trobem cap exemple similar". Es desconeix amb seguretat qui el podria haver escrit, tot i que existeixen certes hipòtesis. "Els investigadors hem de ser humils, perquè demà passat pot aparèixer un nou document on es faci públic", adverteix no obstant.