Almenys 30.000 persones van treballar en l'àmbit de la llar i les cures sense contracte ni alta a la Seguretat Social l'any 2023. Suposa més d'un terç dels 87.000 ocupats al sector, segons les dades que recull l'informe El treball de la llar i les cures a Catalunya, que elabora l'Observatori del Treball i Model Productiu, del departament de Treball i Empresa. Tot i que des del 2012 la llei obliga les llars a formalitzar aquestes relacions laborals, un canvi que va ajudar a reduir el treball irregular, aquest no acaba de desaparèixer.

De fet, els darrers tres anys ha repuntat la taxa d'informalitat (proporció de treball submergit respecte al total d'ocupats), passant del 20% fins al 35% de l'ocupació. La raó principal és la creixent demanda social de cures que és atesa majoritàriament per dones estrangeres, molt sovint en situació administrativa irregular, segons diverses fonts del sector. El treball de la llar engloba diverses tasques, totes en el si dels domicilis.

Paradoxalment, el creixement del 14% de les treballadores ha anat acompanyat d'una caiguda del nombre d'afiliacions a la Seguretat Social (-0,6%) i del nombre de nous contractes (-21%), el que explica que el creixement és irregular. L'índex d'informalitat, a més, acumula tres anys de pujada: és deu punts més alt que el registrat el 2022 (25,9%) i quinze més que el que hi havia el 2020 (20%).

Des de l'entitat Anem per feina, membre de la Xarxa Treball de la llar just, consideren que "no es recull la imatge real del sector", a causa de l'alt nivell d'informalitat i la situació administrativa irregular de moltes de les persones que s'hi dediquen. I és que el percentatge de persones treballant de forma irregular en domicilis pot ser encara més alt, segons diverses fonts.

Des de la Xarxa atribueixen la gran informalitat al fet que és un "espai d'oportunitat" per a les persones nouvingudes i que es troben en situació irregular. Això està coincidint amb aquesta creixent "necessitat de serveis de cures per part de les famílies" i una cobertura insuficient de la demanda per part de l'administració, diuen. Manuela Fernández, activista del sindicat independent SindiLlar, afegeix la falta de permisos de residència i treball d'un gran nombre de dones migrants sense documentació.

Majoria de dones estrangeres

L'informe ja apunta fins a quin punt aquest és un entorn absolutament feminitzat, on les dones van signar el 91% dels contractes laborals el 2023 i representen el 95% de les afiliacions al règim especial del treball de la llar de la Seguretat Social. Segons les dades dels inscrits al règim especial del treball de la llar de la Seguretat Social corresponents a l'any 2023, el 47,4% dels treballadors en alta són estrangers, i si es mira per nombre de contractes, fins a un 62,9% van ser firmats per persones estrangeres no comunitàries.

Drets laborals en el treball informal

Els drets laborals i les condicions de treball depenen molt de la situació contractual de la treballadora. A l'ocupació reglada hi ha hagut avenços els darrers anys, tot i que "insuficients" i amb un marc normatiu "pobre" i "sovint desconegut per les parts", segons les mateixes fonts. El salari brut mitjà mensual dels treballs de la llar va ser el 2023 de 1.396 euros a jornada completa, lleugerament per sobre del salari mínim interprofessional (1.080 euros) però lluny del salari brut mitjà català, de 2.341 euros.

Des de la conselleria de Drets Socials de la Generalitat exposen que "s'estan fent avenços per a la formalització del sector i per millorar les condicions laborals de les treballadores". Destaquen l'acord amb les principals patronals i sindicats majoritaris assolit l'any 2023 per millorar les tarifes dels serveis: al novembre es va aprovar destinar 127 milions a finançar la pujada de tarifes.