"Lo que no ha conseguido Franco en vida, lo va a conseguir de muerto", li va dir Anna Sallés, la dona de Manuel Vázquez Montalbán quan l’escriptor va patir un infart després d’escriure Autobiografía del general Franco. La frase la té molt present el fill de l’escriptor, Daniel Vázquez Sallés que assegura que aquest llibre "va deixar al meu pare esgotat, mentalment i físicament. Ficar-se a la ment de Franco li va provocar molt esforç intel·lectual i físic, i el va portar a revisar una part de la seva vida molt dura. Ser un nen del barri xino, del 'distrito quinto', que era un barri de perdedors, no era fàcil, i això va marcar molt la resta de la seva producció literària. Tota la literatura del meu pare beu d’aquell barri d’infantesa".

L’Autobiografía del general Franco de Manuel Vázquez Montalbán es va publicar per primera vegada el 1992, però feia temps que ja no es trobava a les llibreries. I ara, gràcies a l’editorial Navona el títol ha sortit de l’oblit. Detall que el també periodista i escriptor Daniel Vázquez Sallés agraeix.

Sobre per què un llibre tan vigent ha deixat de reeditar-se, Vázquez Sallés argumenta que "el món va molt ràpid i la vida dels llibres cada vegada és més curta. La cultura és negoci, els escriptors també són imatge, i si ets un autor mort costa més fer-ne promoció… Però aquest és un llibre molt vigent, i quan va sortir tot el tema del Valle de los Caídos em feia creus que ningú el volgués recuperar. I ara que es debat sobre si la Transició va ser una claudicació o què va ser, trobo que recuperar aquest títol és molt interessant".

Vint anys de feina de documentació

Darrere les 876 pàgines d’aquesta Autobiografía del general Franco hi ha vint anys de feina, de rumiar-hi i de documentar-se sobre la vida de Franco d’una manera gairebé obsessiva. En aquest volum Vázquez Montalbán es crea l’alter ego de Marcial Pombo, un escriptor fill de família represaliada, que rep l’encàrrec d’escriure una biografia de Francisco Franco.

El conflicte apareix quan Pombo no pot evitar contrastar la versió franquista dels fets amb l’altra part de la història que no surt als llibres. I amb aquestes dues veus, la de Pombo i la franquista, Vázquez Montalbán, que va militar al PSUC i va ser un militant antifranquista, va trobar la manera de construir un llibre insòlit que li va permetre recuperar la memòria dels vençuts en un moment d’efervescència olímpica i del PSOE al poder. Aleshores, alguns ja començaven a sentir certa decepció respecte com s’havia articulat la Transició però del tema de la memòria històrica no se’n parlava.

En opinió de Vázquez Sallés, trobar-li el punt a la veu franquista va ser un dels esculls que va tenir el seu pare a l’hora de tirar endavant el llibre. Una veu de la qual comenta que "és una veu franquista, una miqueta de NODO, grandiloqüent, amb un punt de veneració a un tipus que era ridículament perillós. Jo de vegades em pregunto com és possible que un tipus com ell, tingués el país sota el seu domini durant quaranta anys? Franco no tenia carisma, però tenia una ment retorçada".

No oblidar d'on venim

I justament ara que el blanqueig de la trajectòria dels poderosos és tendència, llibres com aquest són imprescindibles per no oblidar d’on venim. Perquè com escriu Vázquez Montalbán "la historia es biplana y en ella no caben los ruidos, sean gemidos o gritos de rabia y terror. Y cada vez que un ciudadano del futuro lea esa historia objetivado presencie esos vídeos reductores, será como si usted emergiera el horizonte conduciendo un fantasmal bulldozer negro dispuesto a cubrir con una capa más de tierra a todas sus víctimas de pensamiento, palabra, obra y omisión".

Per tot plegat, Ernest Folch, l’editor de Navona, s’ha proposat recuperar altres títols de Manuel Vázquez Montalbán, de qui l’any vinent es commemoren vint anys de la seva mort. Després de l’Autobiografía del general Fanco, arribarà l’assaig Crónica sentimental de la transición, i la novel·la Los alegres muchachos de Atzavara (una novel·la sobre la lluita de classes que segons explica Vázquez Sallés va portar problemes a l’escriptor perquè algunes de les seves amistats s’ho van prendre com si els tragués les vergonyes). Amb una obra traduïda a desenes de llengües, el pare del detectiu Carvalho, a banda de novel·les va escriure també poesia, guions, assajos i va practicar el periodisme tenint molt present d’on venia, i el pis del carrer d’en Botella on va néixer.