"No està en l'interès dels sectors privilegiats que els grups desafavorits se n'adonin de la seva explotació ni que pensin en la possibilitat d'un canvi social. No hi tenen interès. No obstant això, la gent d'humil condició, fins no fa gaire, confiava que aixecar associacions, sindicats, ateneus i accedir al coneixement, als llibres, a la cultura, estava en el camí del seu alliberament, ara en diríem apoderament, en la ruta del que s'anomenava consciència de classe". És la introducció que fa Espacio Público del col·loqui que organitza juntament amb l'Ateneu Barcelonès sobre la dretanització de la societat.

L'acte tindrà lloc el 4 d'octubre a les 19 hores, a l'Ateneu Barcelonès, i reunirà persones coneixedores de la vida política catalana, com el director del Centre d'Estudis d'Opinió, Jordi Muñoz, la periodista Sara Cuentas, l'històric d'ICV Joan Herrera, el degà de la Facultat de Comunicació de la UAB Enric Marín i Montserrat Tura, metgessa, exdiputada del PSC i exconsellera d'Interior.

"L'accés a la cultura i als estudis, d'altra banda, estava considerat com un ascensor social. Encara ho està a moltes famílies però és prou evident que avui un grau més o menys elevat d'estudis no només no garanteix un bon nivell de vida sinó ni tan sols una certa estabilitat laboral", reflexionen des de l'espai de pensament vinculat a aquest diari. 

"Tot i així, avui els esforços per desintegrar o evitar que quallin els elements cohesionadors dels sectors desafavorits no prenen la forma de desculturalització, sinó la de la desil·lusió, la del convenciment que no hi ha alternativa", assenyalen els organitzadors. I lamenten que "no sembla que els grups que es consideren d'esquerres tinguin gaire capacitat de fer reviure la il·lusió entre sectors socials amplis per un projecte de futur, d'emancipació i convivència entre iguals".

En aquest context, algunes de les preguntes que buscaran respondre els ponents serà cap a evolucionen les preferències socials en relació a temes tals com l'educació, el sistema de salut, l'habitatge, el treball, el patriarcat i les migracions, així com quines agendes i narratives es poden considerar pròpies de l'esquerra. Els experts reunits al col·loqui també buscaran respostes a què pot fer l'esquerra per recuperar el seu potencial transformador.

Una deriva ideològica d'abast europeu

Espacio Público assenyala la pràctica desaparició dels projectes socialistes europeus, "malalts d'una certa amnèsia política" i que "defensen el creixement econòmic malgrat els símptomes d'emergència ecològica i els crits d'alerta de la comunitat científica, assumeixen el consumisme i s'adapten a l'individualisme".

Sumat a això, hi ha les "hores baixes" en què està sumit el sindicalisme, la falta de drets de les persones migrades i l'auge de les agressions racistes i xenòfobes, així com masclistes i homòfobes. "La solidaritat es troba arraconada al marc d'actuació de les ONG, l'Estat castiga els delinqüents sense oferir alternatives", critiquen.

El politòleg, director del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat, Jordi Muñoz, proporcionarà dades significatives d'anàlisi sobre les actuals tendències i preferències socials.

Per buscar respostes a les principals preguntes hi haurà la periodista i investigadora feminista descolonial, Sara Cuentas; el jurista especialitzat en dret de l'energia, exsecretari general d'ICV, exdiputat al Congrés i al Parlament de Catalunya, Joan Herrera; el degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB i exsecretari de Comunicació de la Generalitat, Enric Marín, i la metgessa, exdiputada del PSC i exconsellera d'Interior, Montserrat Tura. Moderarà el col·loqui la periodista, filòloga, membre del grup promotor de la Fundació Espacio Público i sòcia de l'Ateneu Barcelonès, Lídia Penelo.