El temut col·lapse sanitari per la Covid-19 amenaça l’atenció primària. Enmig del que ja s’anomena com a "segona onada" del coronavirus a l’Estat després dels rebrots estiuencs, els centres d’atenció primària (CAP) s’han situat a la primera línia de la gestió de la pandèmia, però els sindicats encenen totes les alarmes davant d’una situació de gran tensió laboral que s'arrossega de molt enrere. El volum de càrrega de treball que pateixen aquests professionals i les baixes retribucions provoquen una fuga de talent que deixa la Generalitat sense professionals a qui contractar davant el repte sanitari més gran de les darreres dècades.

"El Govern i el Departament de Salut estan traçant les línies de l’enfonsament facultatiu de l’atenció primària". Amb aquesta contundència resumeix l’escenari actual Javier O’Farril, president del sector de Primària de l'Institut Català de la Salut del sindicat Metges de Catalunya (MC), la principal organització de treballadors al sector i que va liderar la vaga de 2018. Els professionals assenyalen que les retallades de la darrera dècada han fet perdre al voltant de 1.000 facultatius als CAP, i reclamen contractacions en una dimensió similar per poder atendre el volum de pacients actual amb qualitat. D’aquesta xifra, però, la Generalitat només ha realitzat unes 120 contractacions, fruit del pacte al qual es va arribar arran de la vaga d’ara fa dos anys, encara lluny dels 309 que l'Executiu es va comprometre a incorporar.

"No hi ha metges de família a Catalunya perquè tots marxen", comenta O’Farril. I és que la famosa fuga de cervells que tant preocupava durant la crisi de 2008 encara segueix vigent en molts sectors, com és el de la medicina de família. "La càrrega de treball és molt elevada i el sou, baix. La majoria marxen a l’Aragó, on poden cobrar 800 euros més per la mateixa càrrega, o al País Valencià, on en cobren 500 més". I això sense comptar amb la competència de França, on després de la pujada de sous del passat maig el salari d’un metge d’atenció primària és 2,5 cops més alt que el d’un de català.

Les contractacions anunciades per Salut, en dubte

La setmana passada, el conseller d’Economia i vicepresident, Pere Aragonès, i la consellera de Salut, Alba Vergés, compareixien per anunciar un pla de reforç de l'atenció primària amb noves inversions en una àrea que reconeixien maltractada: 3.811 professionals seran incorporats fins a 2022, amb una inversió anual de 125 milions fins aleshores. "Era urgent i prioritari atorgar a l’atenció primària el rol d’eix vertebrador de tot el sistema", deia Vergés en roda de premsa. Per al Govern, aquest Pla d’enfortiment i transformació de l’atenció primària servirà per transformar-la i "posar al centre" aquesta peça del sistema sanitari. El mateix Departament de Salut reconeix amb dades la sobrecàrrega que pateixen els CAP: l’any 2018 les visites van sumar quasi 50 milions totals, i el gener i febrer d’enguany, just abans de la pandèmia, l’activitat ja havia crescut un 2,7% respecte a l’any anterior. A més, l’atenció primària està assumint un 80% de la demanda actual per la Covid-19.

Per contra, MC recela profundament dels anuncis de contractacions del Govern. O’Farril es pregunta com podran incorporar nous metges si encara no han pogut complir amb les demandes de la vaga de 2018. El sindicalista es mostra profundament preocupat pel que es pugui derivar del més que probable incompliment d’aquestes xifres, tenint en compte l’experiència d’aquests darrers dos anys: "Mentre el Govern buscava facultatius, els professionals que hi treballem hem fet més hores per cobrir la feina que correspondria a aquells 309 metges de més amb la promesa que s’acabarien incorporant. Això suposava fer 28 consultes al matí i 22 a la tarda". A aquesta càrrega de feina, ara s’hi ha de sumar la gestió de les residències de gent gran, que passarà a estar a la cartera d’atenció primària: "Aquests 300 nous metges que volen contractar amb el pla, no els trobaran. I el que passarà és que els metges que treballem als CAP actualment haurem de deixar els nostres pacients assignats per cobrir a les residències".

El resultat: una plantilla al límit de volum de feina i a la qual també s’han d’afegir les jubilacions que MC estima en 200 per any, i les baixes laborals, ja que els metges de família als CAP, així com les infermeres als hospitals, són els sanitaris més contagiats pel coronavirus. "Davant d’aquest maltractament continuat, l’únic camí que ens deixen per poder defensar la sanitat i evitar que es destrueixi és la mobilització", adverteix O’Farril.

La telemedicina arriba als CAP

"Estem donant el 200% del que podem donar. Treballem moltíssim", explica la directora del CAP Clot, Rosa Senan, qui assegura que alhora que exerceixen les funcions pròpies de la pandèmia, també estan arribant a atendre els pacients amb altres dolències amb puntualitat. Senan reconeix que una major contractació de facultatius i infermeres alleugeria la càrrega de treball i permetria apostar per personal mèdic monogràfic que es dediqués exclusivament al coronavirus.

Entre les necessitats més urgents, la sanitària també creu que cal habilitar nous espais per fer front a la Covid-19: "Seria més adient tenir un espai complementari al nostre CAP, que ja s’està gestionant, de fet. Així podríem tenir un espai habilitat per poder fer PCR i assistència al pacient respiratori, i atendre, entre cometes, amb normalitat, al pacient no covid".

A banda, Senan també destaca la importància de la telemedicina, una de les grans transformacions de l’atenció primària: "Arran de la pandèmia, hem incorporat materials com càmeres, ordinadors i micròfons de corbata". El Departament inclou en la inversió d’eines tecnològiques 5,5 milions en material destinat a les consultes no presencials, unes consultes que, com explica Senan, han obligat a reciclar-se als professionals d’avançada edat i que, com adverteixen els sindicats, no hauria de suposar una càrrega extra a la que ja suporten els professionals.