El 10 de juliol de 2019 Barcelona en Comú i el PSC van subscriure l'anomenat "Acord d’esquerres per al govern de Barcelona". El segon acord entre les dues formacions després que el primer s’esquerdés en el moment que Ada Colau va expulsar els socialistes en l’anterior mandat pel suport del PSOE a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució a Catalunya. L’acord actual va ser la primera pedra per a què l’alcaldessa reedités l’alcaldia després de perdre les eleccions municipals front al candidat d’ERC, Ernest Maragall. El segon puntal de la maniobra era disposar dels vots dels diputats de Ciutadans afins a Manuel Valls. Sense ells Colau no disposava de la majoria suficient i Maragall seria proclamat alcalde. Finalment Valls, el candidat de les elits i l’oligarquia de Barcelona, va fer alcaldessa a Colau després d’una negociació que va conduir el PSC, tal com ha reconegut recentment el seu cap de llista i ara primer tinent d’alcalde, Jaume Collboni.

L’"Acord d’esquerres per al govern de Barcelona" està encapçalat pel següent paràgraf: "El present acord, és per a la configuració d’un govern de Barcelona i per Barcelona, amb el seu objectiu polític centrat en la defensa de la ciutat. El govern realitzarà la seva tasca amb aquest únic objectiu, i no es subordinarà a cap altra lògica, criteri o institució. Ambdós partits que conformen el govern municipal expressaran de forma autònoma llurs posicions respecte a l’àmbit nacional d’acord amb els seus propis posicionaments polítics, i així s’expressarà en cas que aquests assumptes arribin al Plenari Municipal o en els diferents òrgans de govern, garantint en tot moment l’estabilitat i la solidesa del govern municipal i el respecte de la pluralitat de Barcelona". Un text, segurament pensat des de l’òptica que les discrepàncies entre Barcelona en Comú i el PSC podien venir bàsicament de posicions en política extra municipal. Per exemple respecte a la solució del conflicte polític entre Catalunya i l’Estat en què els comuns aposten per la celebració d’un referèndum pactat mentre que els socialistes el rebutgen.

Però el cert és que superat l’equador del mandat el govern municipal acumula un important reguitzell de discrepàncies. I si bé algunes se circumscriuen al paràgraf d’encapçalament de l’acord, com per exemple la posició totalment antitètica respecte a la monarquia, la majoria de divergències dels dos socis del govern municipal estan centrades en la gestió i el model de ciutat. Van des de la creació d’una seu de l’Hermitage a la zona portuària, a la candidatura dels Jocs d’Hivern 2030, passant pel model turístic de la ciutat o fins i tot els canvis urbanístics als carrers de la ciutat o l’elecció del Síndic. I l’ampliació aeroportuària se suma ara a la llista d’una forma contundent. Les importants diferències entre Barcelona en Comú i el PSC demostren per al principal grup de l’oposició i guanyador de les eleccions, Esquerra Republicana, que el govern bipartit és un pur “matrimoni de conveniència per mantenir el poder” i en el cas d’Ada Colau "per aferrar-se a l’alcaldia". Encara que sigui a costa de grans discrepàncies en el model de ciutat i dels vots d’un representant dels poders fàctics i ultraconservadors i de tarannà racista com el que representa Manuel Valls, asseguren els republicans.

L’ampliació de l’aeroport

L’ampliació de l’aeroport del Prat-Barcelona fa créixer de forma exponencial les discrepàncies que acumulen els socis del govern municipal de l’Ajuntament de la capital catalana, Barcelona en Comú i PSC. Contrasta la duresa de les crítiques dels càrrecs municipals dels comuns, encapçalats per la pròpia alcaldessa, amb l’eufòria dels socialistes. Per Ada Colau "se'ns ha presentat un model del passat, un negoci per a unes poques empreses a costa d'especular amb el territori". També ha destacat que és "evident" que incompleix tots els compromisos contra el canvi climàtic i ha recordat els efectes que ja està tenint la crisi climàtica, com ara les onades de calor o els incendis i ha defensat que és urgent actuar "amb rigor". Segons l’alcaldessa, la proposta d'Aena és "l'economia del 'pelotazo' i la destrucció del territori" i l'únic que garanteix és augmentar 20 milions de visitants de turisme "massificat".

Les dures crítiques de l’alcaldessa de Barcelona contrasten amb les eufòriques declaracions del seu primer tinent d’alcalde i cap del grup del PSC a l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni: "És una magnífica notícia per a Barcelona i per a Catalunya que ens permetrà convertir-nos en un hub intercontinental, atreure inversions i generar milers de llocs de treball. El nostre futur està en joc", va exclamar en conèixer la notícia de l’acord sobre l’ampliació de l’aeroport. Collboni també va destacar el "triomf del sentit comú" gràcies a l'impuls de la nova ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez Jiménez, exalcaldessa socialista de Gavà. "Ha fet possible un acord històric per desencallar un projecte vital per a Barcelona. Després d'anys de paràlisi, queda demostrat que el diàleg és la via per fer avançar Barcelona, Catalunya i Espanya", conclou el primer tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona.

Els Jocs d’Hivern Barcelona-Pirineus 2030

Un altre dels temes estratègics, gens menor, que divideix als dos socis del govern municipal és la participació de Barcelona en la candidatura olímpica pels Jocs d’Hivern del 2030 que tindria els Pirineus com a referent. Mentre Barcelona en Comú es mostra poc entusiasta per no dir en contra, el PSC n’és un ferm defensor i de fet el projecte va sortir de l’últim alcalde socialista que va tenir la capital catalana, Jordi Hereu, fa una dècada.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, exigeix que es consulti a la ciutadania de la capital sobre el projecte de Jocs Olímpics d'Hivern que impulsa el Govern de la Generalitat. "Si es fa una consulta als Pirineus i es demana a Barcelona que acompanyi aquest projecte posant el nom de Barcelona, dono per fet que també es consultarà la ciutadania de Barcelona. Em sembla que és un mínim exigible", assegura. La batllessa ha considerat que el projecte olímpic "primer" ha de garantir unes "condicions de sostenibilitat ambiental i econòmica".

Per la seva part, el primer tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona i líder del PSC a la ciutat, Jaume Colloni, va celebrar i aplaudir que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, hagi adreçat una carta al president del COE expressant la intenció d'optar a ser seu olímpica. Collboni ha assegurat que el Govern té el suport del grup socialista a l'Ajuntament de Barcelona. "Es una magnífica notícia que celebrem. Espero que la ciutat de Barcelona estigui al lloc que li correspon com a capital de Catalunya i com a marca internacional referenciada a l'olimpisme", assegura Collboni.

Es dona la circumstància que la divergència entre els socis del govern municipal deixa l’alcaldessa Ada Colau i el seu grup en solitari contra els dos projectes al consistori. Tant en l’ampliació de l’aeroport, com en el tema dels Jocs, ERC i Junts han fet front comú com a socis del Govern de la Generalitat. Fet que a l’Ajuntament de Barcelona comporta una àmplia majoria absoluta d’aquests dos grups sumant als socialistes. I a l’espera de la posició de Ciutadans i el PP que probablement serà favorable als dos projectes i que en qualsevol cas disposen d’una mínima representació.

La construcció de l’Hermitage

Una altre projecte en clau totalment local que fractura per la meitat el govern de Barcelona és la construcció en la zona portuària de la ciutat d’una seu del Museu de l’Hermitage a la bocana del port. Tot i que el Port de Barcelona ha tirat pel dret amb el projecte, d’iniciativa privada però que inclou la participació del Liceu, la comissió de govern de l'Ajuntament de Barcelona va tancar fa poc més de dos mesos la porta al projecte d'Hermitage. Però també ho va fer amb la divisió entre els socis de l'executiu local, ja que mentre Barcelona en Comú va votar a favor de desestimar les al·legacions del Port de Barcelona i denegar el conveni entre les dues institucions, el PSC es va abstenir.

Colau ha tancat la porta a la possibilitat que el museu aterri al solar municipal de la nova bocana del port. "No necessitem més concentració turística", assegura, tot afegint que el projecte va en la línia contrària de model de ciutat que defensa el consistori i ha defensat la necessitat d'estudiar alternatives.

En canvi, la tinent d'alcaldia Laia Bonet, del PSC, no hi veu problemes en el projecte i assegura que els socialistes són partidaris de la iniciativa cultural, i turística, a la ciutat. "També de la privada", recalca. Bonet ha valorat negativament la decisió dels comuns. "És fàcil que se'ns vegi com el govern del no, i nosaltres volem ser el govern del sí", ha dit. Per a Bonet, la denegació del conveni és un "missatge negatiu" que compromet les negociacions amb el port de cara a un futur projecte i augmenta el risc de "judicialització". "És un possible pal a les rodes", assegura.

El model turístic i el pont amb els poders fàctics

El tema de l’Hermitage va lligat a una discrepància molt més profunda com és la visió diferent del que suposa el turisme per Barcelona i el model de gestió que cal aplicar-hi. Tot i que amb la pandèmia i la necessitat que el turisme torni a Barcelona les posicions contràries s’han relaxat, el cert és que històricament comuns i socialistes han tingut posicions distants. Mentre Barcelona en Comú aposta per una estricta regulació que limiti un sector que es considera "massificat", els socialistes creuen que cal una major flexibilitat per dinamitzar un sector que consideren estratègic per l’economia de la capital catalana. Temes claus de l’enfrontament entre els dos socis han estat el pla especial urbanístic d’allotjaments turístics que en limitava l’obertura, l’activitat creuerista del port o alguns hotels en concret com el Praktik de la zona de Drassanes que el mandat passat va comportar durs enfrontaments en contra per part dels comuns i a favor per part dels socialistes.

Però no només és la diferència en el model que ha generat tensions entre Barcelona en Comú i el PSC sinó el fet que els socialistes s’han erigit com a interlocutors del govern municipal amb poders fàctics i econòmics de la ciutat com el Gremi d’Hotelers o el de la restauració que veuen en les polítiques de Colau un fre als seus interessos i busquen la intermediació dels socialistes, amb qui mantenen una relació molt més fluïda. La qual cosa desperta malfiança en sectors dels comuns barcelonins.

Batalla pel nou Síndic de Barcelona

La més recent discrepància entre els socis ha estat l’elecció del nou Síndic de Barcelona que calia elegir aquest juliol i que la divisió entre comuns i PSC ha obligat a retardar fins el setembre. La falta d’acord entre els dos socis de govern és la principal dificultat d’un procés que té el nom de David Bondia al centre de la polèmica com a substitut de Maria Assumpció Vilà, l’actual Síndica. Bondia va ser el més votat pels ciutadans en el procés de suport que es va obrir. Dels 3.300 vots que es van emetre, en va rebre 1.400, amb 57 associacions fent-li costat. El segon candidat, Ramon Nicolau, va rebre 410 vots, però el suport de 73 associacions. Des del PSC es fa costat a Nicolau, que havia format part de l’equip de govern de l’alcalde socialista Jordi Hereu. La maniobra dilatòria del PSC i la divisió al Govern ha generat les crítiques del principal partit de l’oposició, ERC, que també fa costat a l’elecció de Bondia com els comuns. La regidora republicana Elisenda Alemany va avisar que "els números parlen per si sols", i va advertir que el seu grup té molt clar que "el candidat de la ciutadania no el pot tombar cap despatx".

Els canvis urbanístics als carrers de la ciutat

Fins i tot les actuacions urbanístiques realitzades als carrers de Barcelona han generat enfrontament entre els dos grups del govern municipal. La regidora de Mobilitat, Rosa Alarcón, del PSC, no va estalviar crítiques en el seu dia a les mesures urbanístiques preses per l'àrea d'Urbanisme, que comanda una de les dones fortes de Colau, Janet Sanz. Alarcón va dir que els blocs de formigó situats per reduir carrils de circulació i ampliar l'espai per als vianants "no són adequats per al segle XXI". Sobre la pintura a l'asfalt en altres punts de la ciutat, Alarcón va assenyalar que també està pendent de revisió. A més, el PSC s'oposa a crear un peatge urbà per accedir a Barcelona com defensen els comuns i Alarcón va recordar que "aquest concepte no es troba inclòs en el nostre Pla de Mobilitat ni al pacte de govern". I tampoc hi ha hagut una gran sintonia en el projecte d’implementació de la reordenació viària que suposen les superilles en alguns barris.

Polèmica i tensió pel retrat del rei

Tot i que la monarquia és un dels temes en què els dos grups del govern de Barcelona queden alliberats per mantenir discrepàncies per no ser de caire local, fa pocs dies la qüestió va tenir una translació directa al ple municipal. L'Ajuntament de Barcelona va haver de col·locar una foto del rei Felip VI en una paret lateral del Saló de Plens per complir la resolució judicial emesa pel Tribunal Suprem. La imatge d'un monarca espanyol retornava així a la sala després que fa sis anys, el 2015, es retirés el bust de Joan Carles I. Només començar el ple, l'alcaldessa Ada Colau, que lluïa una mascareta amb la bandera republicana, va fer una intervenció en què va remarcar que el canvi en la simbologia present al consell plenari és "per imperatiu legal" i per no comprometre a la institució i als funcionaris públics del consistori. Però afegint que aquells que defensen la monarquia haurien de reflexionar, ja que si hi ha una imatge del rei al Saló de Plens no és "ni per estima ni per respecte" sinó estrictament per una resolució judicial.

La tensió amb els socis va sorgir immediatament quan en nom del grup socialista va intervenir el primer tinent d'alcaldia, Jaume Collboni tot criticant que es faci un "debat" sobre la simbologia monàrquica al Saló de Plens "quan hi ha temes importants" en l'ordre del dia. Collboni va recriminar que Colau "hauria pogut fer una intervenció més descriptiva i haver-ho deixat aquí". En una segona intervenció, Colau va puntualitzar al seu soci de govern que "fer una intervenció contra la banalització del feixisme i reivindicar la memòria de milers de represaliats no va en detriment de tot l'ordre del dia". Collboni va voler replicar però l'alcaldessa li va negar el torn de paraula. "Ha finalitzat el torn, no té ús de la paraula", va reblar Colau en aquell ple del 23 de juliol davant les peticions reiterades del primer tinent d'alcaldia i en una situació d’alta tensió entre els dos màxims dirigents del govern municipal.

Llista interminable de discrepàncies

Aquests són només alguns dels casos que han generat major confrontació pública entre la Barcelona en Comú d’Ada Colau i els socis del PSC. Però la llista és gairebé interminable. S’hi podria sumar molts altres temes que malgrat no han generat tant soroll també han comportat divisió de parers. Per exemple els relatius a la gestió pública dels serveis que impulsen els comuns però en què el PSC és contrari com la creació d’una funerària pública, o la remunicialització del servei d’aigua, o el model de seguretat a la ciutat per part de la Guàrdia Urbana.

A la vista d’aquest reguitzell de desencontres es podria pensar que el govern municipal de Barcelona està a punt de la ruptura. Però fonts dels dos partits asseguren que a diferència del mandat passat aquest cop, malgrat tot, el govern de coalició arribarà fins les pròximes eleccions municipals del 2023. El propi dirigent socialista i primer tinent d’alcalde ho assegura: "És normal que es produeixin debats, ens ajuden a trobar la solució de màxim consens", assegura. Un fet que porta al principal partit de l’oposició a definir l’actual govern municipal com a "matrimoni de conveniència". Des d’ERC consideren que les discrepàncies entre els socis fan evident que l’acord es va fonamentar en l’objectiu de Colau d’aferrar-se a l’alcaldia perquè els models de ciutat són molt diferents. I posen en valor "la responsabilitat" que els republicans asseguren han mantingut en temes centrals de la ciutat votant a favor del govern municipal i alguns cops "malgrat les reticències del PSC".

Però des del PSC, Collboni recorda que temes com l’aeroport no estan inclosos en l’acord de govern, que asseguren s’està complint en el seu contingut, i que és a l’únic que es deuen. "En la resta de temes és normal que hi hagi discrepàncies", assegura. L’"Acord d’esquerres per al govern de Barcelona" consta de vuit punts: 1. La lluita contra les desigualtats i la defensa dels drets socials, la diversitat i el feminisme. 2. La lluita contra l’emergència climàtica i la contaminació. 3. El progrés econòmic compartit. 4. El dret a la ciutat, l’habitatge i la transformació urbana als barris. 5. L’aposta per l’educació, la cultura, l’esport i la ciència. 6. La seguretat, la prevenció i la convivència. 7. Una administració forta, amb valors democràtics, fàcil per a la ciutadania i amb unes finances sanejades. 8. El compromís metropolità i el lideratge internacional de Barcelona, a partir dels principis dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU.

ERC encapçala les enquestes per repetir victòria

Així doncs, si fem cas a les fonts dels dos partits el mandat s’acabarà amb el PSC al govern municipal malgrat les múltiples discrepàncies amb Barcelona en Comú. Altra cosa serà l’impacte que això tingui en les eleccions municipals del 2023 en què s’entreveu una forta competència entre els dos socis, juntament amb Esquerra Republicana que aspira a revalidar la victòria de l’última comtessa i aquest cop assolir l’alcaldia que els va arrabassar l’operació Colau-Collboni-Valls. Els candidats estan encara per definir als tres partits però és molt probable que acabin repetint al capdavant de les candidatures Ernest Maragall per ERC, Ada Colau per Barcelona en Comú i Jaume Collboni pel PSC.

De moment ERC guanyaria les eleccions municipals en intenció de vot amb un 13,8%, segons l'últim Baròmetre Semestral de l’Ajuntament de Barcelona publicat el passat mes de juliol. Fa sis mesos va obtenir un 12%. Barcelona en Comú seria la segona força amb el 12,3% dels vots, pel 12,2% de l'enquesta del desembre passat. En tercer lloc se situaria el PSC amb un 9,6% dels sufragis (8,3% fa sis mesos) i en quart Junts, que passa del 3,5% obtingut en el darrer baròmetre a un 7,2%. Pel que fa a la nota personal dels líders, el més ben valorat és el republicà Ernest Maragall (5,5). L'alcaldessa Ada Colau millora quatre dècimes respecte al desembre i obté un 4,7, empatant amb el seu soci de govern, Jaume Collboni (que es manté amb la mateixa nota) i amb la cap de files de Junts, Elsa Artadi.