Encara estan cansats del viatge, però entusiasmats. Jaume Asens, tinent d'alcaldia de Drets de Ciutadania de l'Ajuntament de Barcelona i Susanna Segòvia, diputada de Catalunya en Comú Podem acaben de tornar de visitar Cisjordània (Palestina). Ho han fet per denunciar l'"apartheid israelià" al que estan "sotmesos" els palestins i per teixir llaços entre Barcelona i les ciutats del país. Comencen a parlar de la situació, que reguen d'anècdotes i arguments polítics, i és difícil parar-los.

Abans que a algú s'ompli la boca preguntant què fan dos polítics a Palestina com si no hi hagués suficients problemes a atallar a Barcelona i Catalunya, Asens explica que l'Ajuntament té una àrea dedicada a reforçar llaços amb altres parts del món que també sofreixen injustícies, "perquè no només ens interpel·len les que succeeixen aquí". Davant la Barcelona dels grans festivals i congressos, la de la marca i el turisme occidental, la Barcelona que vol ser capital dels drets humans. I com recorda Asens, la ciutat té un gran historial humanitari, des del lliurament del seu cor als bosnians amb la creació del districte onze, les protestes contra la guerra de l'Iraq o la gran manifestació per l'acolliment dels refugiats al febrer de l'any passat.

Dit això, Segòvia defensa que Catalunya sempre ha tingut una "solidaritat" històrica amb el poble palestí tot i que que això contrasta amb les polítiques de la Generalitat. El 12 de juliol es va votar una resolució de la comissió d'Acció Exterior del Parlament d'aquesta legislatura en la qual la CUP i Catalunya En Comú demanaven la condemna a la massacre de Gaza per part d'Israel i l'embargament de la venda d'armes a aquest país fins que no compleixi amb les resolucions de l'ONU. Junts per Catalunya i Ciutadans van votar en contra. "Vam haver d'escoltar al portaveu de JxCat, Francesc de Dalmases, dir que Israel és un estat profundament democràtic", es queixa Segòvia. "Això només ho pot dir algú que té una visió poc exigent del principi democràtic", afegeix Asens.

"Em xoca la posició per part de sectors de l'antiga Convergència cap a un poble al qual no se li està permetent el dret d'autodeterminació quan ells reivindiquen exercir aquest dret" opina el tinent d'alcalde. Encara que creu que la situació no és comparable, al cap i a la fi "són dos pobles que per diferents motius no poden autodeterminar-se" i li crida especialment l'atenció la "doble vara de mesurar quan ells reclamen solidaritat amb Catalunya i demanen a la UE que intervingui".

Els sentiments estan a flor de pell. En el viatge que van realitzar amb altres set representants polítics de l'Estat, entre ells també el batlle de Vic Joan Coma, de la CUP, es van donar de cara amb diverses realitats: els àrabs israelians que es casin amb palestins no poden seguir vivint a Israel, tampoc poden treballar en els sectors estratègics com l'energètic o el de l'aigua, la militarització de la vida quotidiana arriba a extrems desconeguts i un llarg etcètera que es resumeix en un apartheid que busca "l'expulsió dels palestins", en paraules d'Asens.

Els interpel·la com la societat israeliana ha normalitzat aquesta situació d'injustícia. Les comparacions amb l'Alemanya nazi són inevitables. "Els ciutadans alemanys tampoc veien el que estava succeint", jutja Asens, "perquè hi ha una degradació del sentit crític en la qual en sentir-se amenaçats per les potències externes, la seguretat es converteix en coartada per retallar tot tipus de drets i deshumanitzar a l'adversari". Així, tot palestí es converteix en possible terrorista. Són les conseqüències d'un estat de guerra permanent que és gairebé constitutiu de l'Estat.

Gaza és un "territori hostil" per a Israel, la qual cosa obre la porta a totes les excepcions. "I a la impunitat", suggereix Segòvia. En tot l'Estat d'Israel, les carreteres estan només permeses per als vehicles amb matrícula israeliana. Els palestins no poden circular per elles. La diputada dibuixa a la taula el camí recte que segueix un cotxe israelià i el laberint que ha de seguir un sense matrícula del país. "Això és segregació nua i crua", sentència Segòvia.

A aquesta situació se sumen els check points, especialment els d'Hebron, on hi ha 10 militars per cada coló israelià que viu en els assentaments. Només poden accedir els palestins que estan censats i allò que més va impactar a Asens, és que les tendes dels israelians estaven marcades amb l'estel de David. La mateixa simbologia que els nazis usaven per assenyalar als jueus durant l'Holocaust, però per marcar ara un privilegi.

El grup de polítics estatals al mur de Cisjordània. Delegació de càrrecs públics

El conflicte més llarg de la història esgota a qualsevol ment pensant en una solució. Però Segòvia veu un clar de llum que algunes persones del Moviment Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) li van explicar durant el viatge: "És veritat que Israel està més forta per a dalt pel que fa a l'Estat, però la seva aliança amb els Estats Units de Trump al costat d'altres mesures d'extrema dreta li està llevant suports de la base". No tant a Israel com entre altres comunitats de l'esquerra jueva als Estats Units i altres països.

La veritable llum que reconcilia amb l'ésser humà és la resiliència dels palestins. Moltes ciutats pateixen càstigs col·lectius, com quedar-se 3 dies sense subministrament d'aigua, mentre els colons gaudeixen "de cases amb jardins i piscina", assegura Asens. Van conèixer a un home que assegurava haver reconstruït la seva casa 13 vegades perquè l'exèrcit israelià la demolia al·legant que no tenia un permís que el mateix Estat no deixava de denegar-li. El mur que divideix territoris és cada vegada més alt i està més envoltat d'altres tanques que avancen cap a Palestina, a poc a poc, perquè vagi minvant. Donant un cop d'ull a l'evolució dels mapes, de la tradicional Cisjordània només en queden illes.

Els palestins se segueixen rebel·lant, "però a Israel, la seva perversa dinàmica d'acció-reacció li funciona", diu Asens, "perquè és l'excusa perfecta per seguir avançant". És el mite de Sísif, castigat a empènyer eternament en la vall d'una muntanya una pedra que torna a caure abans d'arribar al cim. El repte és, per Asens i Segòvia, arribar a l'aïllament internacional al que es va sotmetre la Sud-àfrica de l'apartheid.

I Barcelona, com pot fer front a tanta desídia? Primer, ser un altaveu més en aquest intent d'assenyalar al rei nu. I segon, desenvolupar projectes. Explica Asens que ja tenen un a Betlem de subministrament d'aigua per garantir aquest bé bàsic del qual moltes vegades són privats els palestins. Encara que Israel posi traves. Quan van entrar al país, no podien portar ni llibres ni documentació que delatés els seus plans perquè els podien denegar l'entrada. Per llei, es pot prohibir l'entrada a qui defensi posicions contràries als interessos d'Israel. "Això és una democràcia?" Es pregunta retòricament Asens.

El camí del conflicte no assenyala a la solució dels dos Estats. Per aquí, Segòvia reconeix que cada vegada més, els palestins assumeixen que no serà possible, però aspiren a viure en un que "reconegui els drets de tots els seus habitants per igual". Prengui la forma que prengui, prometen tornar per veure-ho.