El centre de Barcelona presenta un aspecte inèdit. Només cal veure el carrer Ferran, que connecta la Rambla amb la plaça de Sant Jaume, en ple Gòtic. Era un formiguer de gent, i ara, tot a l'avanç de les fases del desconfinament, els transeünts han estat pocs i moltes persianes han seguit baixades. Des que va començar això del coronavirus, les botigues d'alimentació no han deixat de funcionar, però aquí va ser ordenar-se el confinament i tancar una de les seves dues fleques. N'hi ha prou amb això per fer-se una idea de l'evolució del Gòtic, que ha patit una fugida contínua de residents, agreujada per la pressió turística i immobiliària, així que ara múltiples locals per a turistes esperen la seva volta per reobrir. Uns altres pot ser que ja no ho facin mai, un panorama que es repeteix en altres punts del districte de Ciutat Vella, com el Born.

A l'espera de si el turisme tornarà a Barcelona després de la reobertura de fronteres dilluns que ve, la ciutat està plagada de buits d'inusitada tranquil·litat. Al parc Güell, ara com ara la zona monumental ha deixat de ser de pagament i es pot gaudir dels bancs de Gaudí sense esquivar hordes de turistes. El mateix passa al voltant de la Sagrada Família. En altres llocs hi ha més moviment, com el Turó de la Rovira o el litoral, però la presència de turistes vinguts des de lluny és com a molt testimonial. Veïns i entitats que fa anys que demanen refer la relació amb el turisme creuen que el coronavirus ha descartat dubtes. Esgrimeixen el que ha ocorregut en molts carrers de Ciutat Vella, que han lluït com tretes d'una ciutat fantasma, per recordar que rendir-se al visitant pot ser contraproduent. Hi ha qui veu en això una oportunitat d'or per a un canvi, però no són pocs els que pensen que això és un miratge i que, tard o d'hora, tot tornarà a ser com abans.

Amanda i Tommaso esperen a la cua d'una botiga de fruita seca del Born. Creuen que "hauria de regular-se el tipus de negocis": menys souvenir i més botiga de barri. Es plantegen si serà viable econòmicament, però, "si hi ha intenció política, es pot fer", insisteix Tommaso. Aquí, amb la fase 2, van reobrir pocs bars malgrat poder fer-ho, i cal veure l'efecte que tindrà la fase 3 o nova normalitat. Enrique Castro, del restaurant La Catalana, diu que "els que treballen amb guiris estan tancats", a l'espera del seu retorn. És la tercera generació d'una família de restauradors que a mitjans dels 90 va fer el que molts: dedicar-se en cos i ànima al turista, la qual cosa significava cobrar el que fos pel que fos i guanyar molts diners. Aviat van rectificar. "No m'agradava com treballàvem", recorda, i van començar a reservar taules per al barceloní, el que tornarà si està content, mentre que el turista és probable que no ho faci mai. Ara ha obert abans que ningú i avisa als que confien remuntar amb el consum local: "Quan no vols treballar amb la gent d'aquí, aquesta no és ximple i no vindrà a salvar-te".

Cervesa a preu de barri

A la Rambla volen fer-se més atractius per al barceloní. Fins i tot al Cafè de l'Òpera han abaixat preus. Van reobrir la setmana passada amb la fase 2 amb la cervesa a la terrassa a 2,50 euros, en un passeig on les gerres d'un litre rondaven els 10, 12, 14 euros... "De moment estem treballant amb la gent més humil que no pot pagar 3 o 4 euros per una cervesa", afirma Berto, un dels cambrers. Del mercat de la Boqueria han arribat a desaparèixer els sucs i safates de fruita tallada. "No pots fer sucs si no els vens", diu Mireia, una venedora, encara que quan torni el turisme creu que hauran d'"adaptar-se una mica" de nou. Els sucs i la fruita tallada ja han començat a tornar tímidament.

Al carrer Ferran l'hostal alberg Fernando ha estat dels primers de la ciutat a reobrir. Jaime Cabeza explica que té ofertes per a juliol i agost d'una habitació doble amb esmorzar a uns 60 euros, i no li està anant malament. Abans l'habitació valia 120 euros i, si es venia, pujava a 130 i després a 140, i així progressivament. Al costat de l'hostal té una cafeteria de tapes a preus ajustats. Té dit als cambrers que ara al comensal del país ha d'avisar-se-li per endavant que la paella és congelada. A aquest no se li pot donar gat per llebre. Aquest estiu es tracta de "subsistir", però Cabeza està convençut que, "quan hi hagi una vacuna i fàrmacs [per al coronavirus], tornarà a canviar tot" i es tornarà a això d'abans. Ho il·lustra amb una idea amb la qual segur que combreguen alguns establiments. "Si venc una merda i la gent me la compra, per què haig de cansar-me fent una altra cosa?", assevera.

Un canvi de rumb?

Les veus que ja eren crítiques amb el model turístic avisen que no s'intueix cap interès per revisar les coses, si s'ha de jutjar per intervencions com les de Turisme de Barcelona, que vol captar visitants que puguin acudir a la ciutat amb cotxe –o tren– en un moment en què les polítiques municipals s'encaminen cap al contrari: reduir el vehicle privat. Daniel Pardo, de l'Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT), defensa "deixar de rescatar al sector turístic" i tractar de diversificar l'economia. "El monocultiu d'una indústria tan fràgil és directament suïcida", defensa. Jose Mansilla, antropòleg urbà i membre de l'Observatori d'Antropologia del Conflicte Urbà (OACU), també opina que amb el virus s'ha demostrat aquesta fragilitat. Mitjançant Cerrado por Vacaciones –@vacio_turistico a Twitter–, recopila imatges que testifiquen com la ciutadania s'ha apropiat d'espais turístics. Per a ell, que els veïns del Carmel facin una barbacoa a l'aparcament d'autocars del parc Güell o que els nens juguin al costat de la Catedral demostra que un espai "no és tant la idea originària dels arquitectes sobre el pla, sinó la seva apropiació". Creu que cal perseverar en ella i exigir als poders públics que actuïn després que Barcelona i altres ciutats hagin "venut la seva ànima" al turisme.

Per a Asunción Blanco, professora de geografia de la UAB i membre del grup de recerca Tudistar, "no cal bandejar el turisme al 100%", sinó fer que l'Administració pública li posi un sostre. "Poder posar una proporció adequada al nombre d'habitants que tenim", defensa Blanco, que també és investigadora de l'ABDT. Es tracta, en la seva opinió, de "trobar models alternatius per a no decréixer en qualitat de vida, sinó fer decréixer les activitats depredadores".
Itziar González, que va ser regidora de Ciutat Vella entre 2007 i 2009, considera que és el moment de reconvertir el sector turístic amb una actuació "molt contundent": rescatar botigues i pisos turístics perquè tornin els veïns i el comerç de proximitat a Ciutat Vella. "Necessitem omplir el centre històric, perquè si no s'anirà degradant", defensa. Per a ella, el retorn dels veïns garantiria que no sigui el mercat qui ho condicioni tot.

Una tornada per fases

Des del Govern municipal, el regidor de Turisme, Xavier Marcé (PSC), està centrat en què es reprengui el turisme per fases per acabar l'any i així poder planificar "de manera molt més encertada la recuperació definitiva". Marcé detalla que "el principal objectiu de la ciutat en aquests moments és que l'increment del consum local tracti de compensar" la manca de visitants, amb l'objectiu que "el sistema no faci fallida i no tanquin les empreses". Afegeix que tot això va acompanyat d'un model d'actuació públic, que ja estava en marxa, "que permeti canviar alguns elements que actuaven sobre la relació de turisme i ciutat", tractant d'evitar la massificació al centre. Per aconseguir-ho, creu que cal modificar com es desplacen els 6-7 milions de turistes anuals que fan excursions d'un dia des de poblacions de la costa, així com diversificar els atractius de la ciutat. Pel que fa a parc Güell, opina que cal dissuadir més al turista d'acudir quan la zona monumental de pagament ja està plena. Això sí, aclareix que no està sobre la taula limitar el nombre de turistes que van a Barcelona.