Junts per Catalunya (JxCat) continua amb la reorganització del partit. Després de la renovació de la direcció a mans de l'exconseller Jordi Turull i la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que va tenir lloc dissabte passat en la primera jornada del Congrés Nacional, a Argelers (Catalunya nord), ara és el torn de l'aprovació de la ponència política. De moment, l'esborrany s'ha enviat a la militància i es votarà en la segona jornada del Congrés, prevista pel juliol a l'Hospitalet de Llobregat.

L'esborrany és molt crític amb la taula de diàleg amb l'Estat, que considera que "no ha estat mai realment materialitzada" perquè no ha tingut un contingut real més enllà "d’una reunió de constitució, una foto sense cap profunditat [...] i una absoluta falta de respecte a les institucions catalanes per part del president del Govern espanyol evitant quedar-se a la trobada". Per tot plegat, consideren que el seu recorregut "arriba definitivament al seu final" i marquen com a data per formalitzar-lo el cinquè aniversari de l'1-O, d'aquí poc menys de quatre mesos.

El text considera que la taula de diàleg "ha enviat una senyal errònia tant a
l’interior com a l’exterior del país", contribuint a la desmobilització de l'independentisme i deixant entreveure que el conflicte està "en vies de resolució", respectivament.

Per això, el partit proposa recuperar "el camí cap a la independència" i per fer-ho insta a ERC a constituir l’Espai de Coordinació Estratègica entre els dos partits de govern, previst en l'acord per formar l'executiu, així com la resta de partits i entitats que ho considerin. Es tracta d'un espai que consideren "bàsic per preparar la següent fase del procés d’independència o la coordinació política a Madrid, pràcticament inexistent".

Replantejar els acords de Govern

Més enllà d'això, JxCat assenyala també que "caldrà valorar en quin grau s’està complint l’acord de govern" i apunta a l'auditoria ja anunciada quan es va formalitzar la candidatura conjunta de Turull i Borràs per la direcció, a proposta de la presidenta del Parlament. D'entrada, però, apunten que en el primer any a l'Executiu "no s'ha avançat", tot i que en una compareixença de fa dues setmanes del president, Pere Aragonès, i el vicepresident, Jordi Puigneró (de Junts) van donar per complerts els objectius del primer any de legislatura, excepte la negociació amb l'Estat.

És en aquest escenari de crítica amb el seu propi Govern en què el partit plantejarà a les seves bases la possibilitat de continuar o no a l'Executiu "o prendre altres tipus d’iniciatives adequades a la situació", afirma el text, de 45 pàgines.

Un altre punt que aborda és la política de pactes, que estableix que s'han de prioritzar els que siguin amb "les forces independentistes" i els que no, caldrà "renunciar-hi o replantejar-lo". En els últims mesos veus internes han criticat tant el pacte de govern a la Diputació amb el PSC -també sotmès a una auditoria- com amb els Comuns pels pressupostos.

L'estratègia de JxCat passa per utilitzar la "confrontació" amb l'Estat a través de "la desobediència civil i la no cooperació de manera democràtica" per, d'una banda, forçar una negociació que desemboqui en la convocatòria d'un referèndum acordat i/o assolir la independència de manera unilateral. Per pressionar amb la desobediència civil, fa referència a mitjans econòmics. El partit sosté que no donarà suport a una estratègia que doni suport a "l'estabilitat" del Govern espanyol, en una referència implícita a ERC.

Per altra banda, el partit no renuncia al Consell per la República, l'ens presidit per l'expresident Carles Puigdemont, considerat "el millor espai des d’on bastir una estratègia conjunta de l’independentisme". Un dels motius de Puigdemont per deixar la presidència de JxCat va ser precisament la voluntat de centrar-se en el CxR i esquivar les crítiques de partidisme, tot i que la ponència ratifica la vinculació d'ambdues organitzacions.

La seva marxa, juntament amb la de l'exsecretari general Jordi Sànchez, va deixar via lliure pel tàndem Turull-Borràs, que van presentar una candidatura conjunta, allunyant així el risc de trencadissa dins el partit. Els dos líders encapçalen sectors diferenciats dins el partit i precisament com s'assoliran consensos sobre els grans temes que afronta la formació i el país és una de les principals incògnites que deixava la primera part del Congrés celebrada aquest cap de setmana.

"Dèficit històric" d'inversió de l'Estat

A nivell econòmic, la ponència carrega contra el dèficit inversor de l'Estat a Catalunya, que desvinculen d'un fet puntual i emmarquen en un "deute històric" i un sistema de finançament "clarament injust". "Qualsevol demanda de la ciutadania per millorar el seu benestar que no podem atendre per manca de recursos, ha de trobar sempre una resposta del Govern i del nostre partit, explicant que el responsable darrer és el sistema de finançament", estableix.

El partit informa que la comissió del deute històric creada al Parlament ha de servir per estimar el dèficit acumulat per part de l'Estat des de la transició, i apunta que "les estimacions superaran de molt el deute públic català" (proper als 80.000 milions d’euros).